A la societat en la que vivim, la tecnologia és un dels pilars bàsics, tant per la formació com pel temps d’oci. És per això que, a part de la nostra identitat personal (física), actualment comptem també amb una identitat digital, que forma part de nosaltres creant en conjunt una identitat personal global. Encara que hi ha vegades que aquesta identitat digital no s’adiu a la real.

És per això, que hem de parar i reflexionar sobre aquesta identitat. Ser conscients que hi és i què hi volem incloure en ella.

Com diuen Giones Valls, Aina; Serrat i Brustenga, Marta (2010), en el seu article La gestió de la identitat digital : una nova habilitat informacional i digital,  “La identitat digital es pot configurar de moltes maneres i una mateixa persona pot tenir diferents identitats utilitzant eines diverses o bé tenir-ne només una. A partir de Gamero (2009) es presenten un seguit d’eines gratuïtes i accessibles a la xarxa, a través de les quals qualsevol persona es pot vertebrar una identitat digital.”

És per això que cal tenir en compte quina visibilitat li volem donar, prendre consciència del què fem i el que publiques, que pot afectar a la nostra reputació. Cal tenir molt clar què volem fer públic i què privat. Perquè com diu el mateix article anteriorment citat: “Tot el que es publica a Internet queda per a la posteritat, fet que pot tenir conseqüències futures en la imatge i la reputació personal. “

Aquest punt és especialment delicat i important a tractar amb els adolescents, ja que la seva xarxa social, que estan construint i és tan important per a ells, està formada tant pel l’àmbit físic com digital. I han d’aprendre a fer-ne un us responsable.

Però com a docents, és important aprofitar aquests coneixements tecnològics de l’alumne, apresos en àmbits no formals, per introduir-los en el seu procés d’aprenentatge i que poden anar incorporant al llarg de la vida.

Els docents també hem de ser conscients que els nostres alumnes no només aprenen a partir del que nosaltres diem, sinó també del que fem i, sobretot, del seu entorn. És per això que és important conèixer i integrar, en la mesura del possible, aquest aprenentatge no escolar en el seu procés d’adquisició de coneixements. Així com aplicar-nos el mateix a nosaltres mateixos.

És per això que és important parar-nos i ser conscients de què és el que nosaltres fem servir tant per aprendre com per ensenyar, seleccionar el que ens sigui útil i descartar el no necessari. Per fer aquesta reflexió i endreçar els nostres coneixements, és útil el portafoli digital o el nostre dossier personal d’aprenentatge que ens ajudarà a posar les bases i ser conscients del nostre Entorn Personal d’Aprenentatge.

En el següent enllaç, podem observar (a partir d’infografies) quines són les eines digitals que fem servir per fabricar el nostre EPA a nivell digital:

Infographics

Webgrafia:

• Omatos, Antonio; Cuevas, Víctor. Identidad digital y redes sociales con menores <https://sites.google.com/site/tallerid11/home>
• Triglia, Adrián. La Teoría del Aprendizaje Social de Albert Bandura.<https://psicologiaymente.com/social/bandura-teoria-aprendizaje-cognitivo-social#%21>