Per desenvolupar aquesta activitat, he seleccionat una unitat didàctica d’anglès en la qual treballarem la estructura gramatical “there was and there were”. Aquesta temàtica és una part essencial del currículum d’anglès (llengua estrangera) per als alumnes de tercer d’ESO. En concret, la LOMLOE (Llei Orgànica de Modificació de la LOE) a Espanya descriu les competències i continguts que s’haurien de tractar.

Amb l’objectiu d’assolir la integració de recursos digitals a l’aula he dissenyat i dut a terme unes activitats amb el meu alumne d’atenció domiciliària. Com en el meu cas en aquest cas únicament tinc un alumne la sessió ha sigut adaptada degut a la situació i les activitats han sigut individuals i hem utilitzat únicament l’ordinador. D’aquesta manera, l’alumne ha assolit els següents objectius.

En primer lloc, explicaré quins són els objectius d’aprenentatge i els continguts treballats pertanyents a l’àrea de llengua estrangera: anglés.

  1. Comprendre l’estructura gramatical treballada.
  2. Conèixer la diferència entre “was” i “were”.
  3. Ser capaç d’entendre les oracions.
  4.  Fer ús de l’estructura gramatical.

A més a més, respecte a les competències generals que estableix la LOMLOE, han treballat durant la sessió la Competència en comunicació lingüística i la Competència Digital.

A partir d’aquestes, tindré en compte aquestes competències específiques de l’àrea de llengua estrangera.

  • Utilitzar dispositius i recursos digitals de forma segura, responsable i eficient, per buscar informació, comunicar-se i treballar de manera individual, en equip i en xarxes.
  • Comprendre el sentit general i informació específica i previsible de textos breus i senzills, expressats de forma clara fent ús de diverses estratègies i diferents tipus de suports.

Una vegada explicats els objectius a assolir i les competències que es treballaran amb aquestes, detallaré les activitats que he dut a terme a la sessió amb el meu alumne durant una hora i mitja. La sessió la podem diferenciar en tres blocs diferents:

  1. Infografia sobre l’estructura gramatical “was/were”.
  2. Pràctica part oral
  3. Pràctica part escrita.

Els recursos utilitzats per dur a terme l’explicació i la pràctica dels continguts son Genially i Wordwall. D’aquesta manera l’alumne treballa la competència digital i els materials resulten més atractius.

Ara és el moment de desenvolupar la sessió.

En la primera part de la sessió, hem fet ús de la següent infografia: https://www.canva.com/design/DAFdQ7A_Pp8/Le0UM5mxcg_5cjnnQkUZBw/view?utm_content=DAFdQ7A_Pp8&utm_campaign=designshare&utm_medium=link&utm_source=publishsharelink

A través d’aquesta infografia i amb la meva explicació l’alumne ha sigut capaç d’entendre l’estructura gramatical treballada. Una vegada l’alumne ha visualitzat l’explicació i els diferents exemples per a cada una de les formes d’utilitzar l’estructura gramatical hem començat amb la part pràctica.

A la segona part de la sessió vam utilitzar “Wordwall”. D’aquesta manera treballa les estructures i paraules que prèviament ha vist. En aquesta activitat, l’alumne ha d’ordenar les lletres de les paraules per formar frases coherents i gramaticalment correctes. A continuació, adjunte un vídeo:

 

Per últim, utilitzem a la classe altre “Wordwall” en el qual l’alumne seleccionarà diferents caixes i formarà una frase oralment amb la paraula que ha obtingut, sempre utilitzant la teoria treballada sobre el “was” i “were”. D’aquesta manera practica també la part oral:

Durant aquesta sessió ens hem centrat en els processos cognitius d’ordre inferior de la taxonomia de Bloom. En aquest cas primer l’alumne recorda i repassa el contingut aprés prèviament mitjançant la infografia. Seguidament, l’alumne em mostra a través de la infografia que és capaç d’entendre la informació que apareix, per tant, em demostra comprensió. Per acabar, aplica els continguts que ha aprés durant la realització de les activitats.

A més a més, he tractat que l’alumne siga capaç d’interpretar i expressar la informació de diferents formes, seguint d’aquesta forma els principis del Disseny Universal per a l’Aprenentatge.

Per acabar, m’agradaria analitzar i reflexionar sobre la posada en practica analitzant diferents aspectes.

Al meu albir, l’ús de tecnologies a l’aula fa augmentar la motivació de l’alumnat. Per tant, aquest fet provoca al seu torn que l’alumnat tinga ganes de treballar els continguts i que el seu aprenentatge siga més enriquidor.

No obstant això, hem de tindre en compte de quina manera enfoquem l’ús dels recursos digitals a l’aula, ja que si no ho fem de la manera adient l’efecte pot ser contraproduent.

En aquest cas els recursos que he utilitzat podrien ser substituïts per recursos fets a mà. Tanmateix, el fet d’utilitzar les noves tecnologies facilita molt la creació d’aquests recursos. A més a més, el fet de fer les tasques a través d’un ordinador o tablet fa que les activitats siguen més atractives i més eficaces de dur a terme, ja que no és necessari fer un material de cada activitat per cada alumne.

En el meu cas no he tingut cap problema a l’hora de dur a terme les activitats. No obstant això, hem de tindre en compte que quan treballem amb dispositius electrònics podem trobar diferents problemes de compatibilitat, connexió o accessibilitat entre altres. Per això, hem de tindre sempre alternatives per afrontar aquests problemes.

Respecte a les alternatives, pot ser convenient tindre tots els materials descarregats per si ens trobem amb un error de connexió a internet. A més a més, també hem de comprovar abans que els materials es poden reproduir en els dispositius que els alumnes utilitzaran. Per últim, en cas de tindre alumnat amb necessitats educatives especials, hem de comprovar que totes les pàgines són accessibles per a ells/elles i que podran dur a terme la tasca en la mateixa condició que els seus companys.