NOVES TECNOLOGIES ALS CENTRES EDUCATIUS

En primer lloc, hem d’establir que sense un pla TAC organitzat no podem fer res en cap dels centres, per aquest motiu és molt important aquest primer terme tenir-ho ben estructurat.

D’aquest punt hi ha molts centres que no poden tenir els recursos necessaris per poder fer front a aquests tipus de recursos metodològics que ens apropa més a aquestes noves generacions. En aquests casos el pla que hem de tenir són formes per poder avançar, incorporar noves eines, i, el més important, explotar al màxim les que tenim. Però, com podem fer-ho?

En primer terme, hi ha molts centres que no poden tenir aules preparades amb ordinadors, o ordinadors preparats per a cada alumne en algun prestatge aleshores hi ha casos en que açò ho solucionen fent activitats amb el mòbil per a a fer front als problemes en un curt termini de temps, però també han de pensar en el seu futur i el que han fet és adaptar diverses aules que es poden reservar per a les sessions que tingui el professorat preparades per a treballar la competència digital en la seva matèria; i, d’altra banda, altres solucions que han optat és per facilitar a un preu més baix portàtils amb contracte de manteniment per al període d’educació obligatòria.

I, per a què tots aquests recursos? Doncs en primer instància, tot i que diguin que les generacions d’ara saben més que els propis docents no és així, saben més a soles en dos o tres xarxes socials, i això no és dominar la competència digital, però el món digital és molt més. A nivell de matèries podem tractar un munt de programes informàtics o online com per exemple totes les opcions de la eina Word, Excel, etc. Però, a la seves edats, la part més important són les xarxes socials, la qual cosa no es pot tractar com a tal en les assignatures que estan establertes, ja que no és un contingut establert, però si és una de les coses que hauriem de tractar encara que sigui en tutories, al ser una font de problemes molt actual i greu, fins que finalment arribem a tindre unes hores dedicades a soles per a açò.

D’altra banda, parlant d’aquests problemes, una de les parts més importants que han de tractar és la seguretat, o en aquest cas, la inseguretat que té aquest nou recurs, de la qual ells no tenen ni idea. I el problema en aquest cas és que nosaltres tampoc, al ser una eina molt nova i que crea aquesta incertesa. Per tant, com que nosaltres no estem ben bé tan formats com per a ensenyar als nostres alumnes, personalment, penso que el que hauriem de procurar és que els nostres alumnes tinguin empatia a l’hora de tractar amb les persones, tenir respecte pels documents multimèdia que pengin els altres o que els  passin de manera privada, etc., pensant sempre en què ens agradaria que facin amb nosaltres, en com volem que ens tracten hem de pensar en com tractar a la resta, és a dir, educar en la tolerància.

Per tant, finalment hem de tenir en compte que tot i que entenem per un pla TAC l’organització dels recursos que tenim per poder fer front a la competència digital que el segle XXI ens demana, però que realment tampoc estem els docents tan preparats com per tractar alguns dels temes, els quals són molt importants en aquestes edats en que ens trobem, i pel que hauriem de seguir treballant i barallant per poder arribar a un consens globalitzat i, el més important, eficaç.