En primer lloc, penso que la integració de les noves tecnologies amb les distintes asignatures és una de les idees més avançades i més interessant fins al moment, per poder així apropar-nos als alumnes i les noves generacions que vénen.

Però no podem deixar simplement la responsabilitat als professors de les diferents matèries. Aquest àmbit és tan gran que hem de posar-li tota la nostra empenya per poder crear un context social de aprenentatge pausat i continu i poder arribar al respecte, ja que sense açò no podem avançar i aprofundir en els continguts digitals més importants a tractar en el nostre dia a dia, i aconseguir defendre’ns. I per aixó, hauriem de tenir unes hores dedicades exclusivament a aquesta tasca.

Un cop establert aquest problema inicial entrem a determinar la importància d’aquests projectes de inclusió del món digital amb les matèries.

Per una banda, hi ha molts casos en que ens proporciona una llibertat d’expresió que crec que molts necessitem en alguns moments, una llibertat que ens dona força per a dir algunes coses que de manera oral no tindriem el valor de compartir. És a dir, podem establir intercanvis d’opinió sense por a que l’altre no estigui d’acord amb nosaltres i poder així obrir també la nostra ment i tindre més confiança en nosaltres mateixos. La qual cosa, quan tens entre 12 i 18 anys és una de les parts més importants en l’autoestima, la cohesió amb la classe, i un ámbit de respecte en l’entorn d’un adolescent.

D’altra banda, hem d’intentar que aquestes noves tecnologies siguin d’integració també en altres àrees. Què volem dir amb això? Doncs que hi ha molts casos que a soles veiem que hi ha un camí per poder arribar al’objectiu marcat al currículum. Per exemple, en la representació de gràfiques, a partir d’una edat a soles volem que ens entreguin els resultats de manera online, realitzats amb eines com Excel, i ens oblidem en molts casos que també hi ha altres formes. Com vaig veure en aquest últim tema, hi havía alumnes en que vam tindre problemes i per poder entregar un treball van fer-ho en un full en blanc amb eines de dibuix, ho van escanejar, retallar i pegar al document en que estaven fent l’altra part del treball.

En aquest cas, penso que al donar-li totes les eines als nostres alumnes estem dient-li que pot fer-les servir quan volen, segons pensin que seria millor aplicar-les i en aquest grup, en compte d’utilitzar un programa informàtic, van fer servir les eines del Word, l’escàner i altres programes per poder retallar i resaltar els colors i que estigui tot acorde amb els colors que havien utilitzat. D’aquesta forma el que fem són alumnes autònoms que puguin decidir per si mateixos; i a més treballar la inclusió de persones amb dificultats i que puguin fer com vulguin les parts que l’ajudaran per arribar a aconseguir l’objectiu.

Finalment, hem de veure que, tot i que hauria d’haver unes hores dedicades a treballar en com hem de tractar el fer a un alumne competent, hem de veure també la manera en que tots els professors de diferents assignatures puguin posar-se en contacte i crear projectes que relacionen totes aquestes àrees. Per exemple, Educació Plàstica i visual per poder presentar totes les parts dels treball, tot i que siguin a través de la Informàtica han de tindre coherència i cohesió en tot el document, sigui de la materia que sigui. A més, redactar les diferents parts explicatives en diferents formes (català, castellà i anglès) i poder així fer de manera transversal, com a mínim amb 4 matèries cada cop que treballem per projectes.