Seguidament, el tractament del “bullying” en l’àmbit escolar es tracta d’un tema que és clau assabentar-se’n bé. El motiu principal és que hi ha adolescents que han aplegat a un punt que no ho poden suportar més i se suïciden. No obstant això, hi ha altres punts que cal comentar abans d’arribar a aquest dramàtic final, com ara l’ansietat, sentir-se sol/a, i un llarg etcètera que totes i tots coneixem, en definitiva: un infern. Com bé cita aquesta qüestió, estem referint-nos a un entorn educatiu, on allò que cal fer és formar, però a sobre de tot, educar. Aleshores, segons la meva opinió, el fet d’educar es refereix principalment a tenir present un tret com per exemple: el respecte (aspecte completament vulnerat en aquesta pràctica). Finalment, nosaltres som (en part), aquelles persones que tenim a les nostres mans el material humà que articularà la societat futura, per tant, no és important, és essencial aprofundir en aquest tema en particular en les institucions educatives.

 Per continuar, hi ha diversos apartats que m’han proporcionat ajuda tant per a les activitats, com per a creixement personal, des de saber quines modalitats de “bullying” poden tenir lloc, fins a quin és el motiu pel qual l’agressor/a executa açò. Ja d’entrada, assabentar-se d’aquesta informació és un al·licient per a poder estar més atent a les possibles situacions de “bullying”, ja que no solament podrem centrar-nos en l’origen o el tipus, sinó que sabent-ho, podrem trobar la solució més ràpidament. Malgrat això, allò a què més utilitat li he trobat, és sense dubte que també cal prestar-li atenció a les persones que fan el paper d’agressors per a saber com pensen i el motiu principal de la seva forma d’operar.

Tenint en compte tot l’anteriorment comentat, crec que seria molt interessant parlar-ne sobre de quina manera podem implicar més a les famílies en la formació sobre el “bullying”. Com s’ha pogut observar durant el desenvolupament del curs, no es pot donar per sabut que tothom posseeix coneixements sobre què fer, què no fer o simplement, saber quins són els motius, agents o protocols a seguir. En definitiva, seria enriquidor poder elaborar propostes on els tutors del nostre alumnat estigueren més familiaritzats amb aquest tema, és a dir, trobar la forma perquè aquests s’impliquen més. Endemés, com s’ha comprovat en les escoles i instituts, quan l’alumnat arriba a l’etapa de l’ESO, els pares i mares sistemàticament (no sempre), ja no solen implicar-se en l’educació dels fills i filles d’igual manera que ho feien en l’etapa de Primària generalment. D’aquesta manera, podem millorar dos problemes existents: l’assetjament escolar i  l’acompanyament dels pares i mares en aquesta etapa educativa.