Ens trobem en un punt on tenim al nostre abast un ventall titànic de possibilitats. Des d’aquest vessant, podem enriquir els nostres recursos com a docents, així com enriquir l’aprenentatge del nostre alumnat i, endemés, contribuir al fet que els nois i noies es preparen per a un món cada vegada més digitalitzat.

Per continuar, ens vàrem adonar de les possibilitats creatives que l’Animaker plantejava i vam decidir fer ús d’aquesta aplicació. No obstant això, encara que és cert que hi va haver moments correctes, la lentitud en alguns instants va fer la tasca un poc més densa. Per acabar, com estàvem fent ús de l’opció gratuïta, va ser necessari retallar alguns segons de la duració del vídeo total. Però, com sol succeir en altres aspectes quotidians, la paciència és un apartat que sempre cal tenir present. D’afegitó, també es va fer ús de l’Imovie, el qual, contràriament a l’Animaker, va funcionar perfectament.

Seguidament, un tret que a parer meu és clau, és el suport amb altres docents. Sempre és interessant escoltar altres punts de vista i, d’aquesta manera, poder adonar-nos d’algunes coses que, possiblement no ho faríem si ho duem a terme sols. Per a continuar amb l’escolta i enriquiment mitjançant l’escolta d’altres opinions i experiències, es posa de manifest que cal continuar mostrant la feina elaborada amb altres companys i companyes, com per exemple exhibint el vídeo-cas en la sala de professor/es del centre on em trobo actualment.

Tanmateix, la creació de continguts digitals per a l’educació ens ofereix als docents una oportunitat per enriquir l’aprenentatge, així com fer-lo més interactiu i accessible, tenint en compte que vivim en un món cada vegada més digitalitzat. Així doncs, després d’haver estat provant diverses plataformes per elaborar el vídeo, finalment vam seleccionar la web d’Animaker. Aquesta va ser de les poques gratuïtes que funcionaven bé, tot i que un dels principals desavantatges d’aquesta és la seva lentitud. Encara més, vam haver de baixar el vídeo diverses vegades, ja que s’automodificaven algunes escenes i les havíem de tornar a quadrar perquè quedés bé. Tanmateix, el pitjor desavantatge va ser que únicament teníem la possibilitat d’editar 2 minuts, aspecte el qual ens va limitar. No obstant això, amb paciència, tranquil·litat i reflexió ho vam poder aconseguir.

Finalment, per a no quedar-me amb aquesta experiència solament, crec que d’allò des d’on més informació podem extreure és informant-nos en fòrums especialitzats, estar sempre a l’avantguarda del tema i, sobretot, escoltar a la resta de persones sobre el seu coneixement en l’assetjament. Aquests hàbits ens ajudaran a poder créixer com a docents i, encara més, com a persones.