El Disseny Universal per a l’Aprenentatge es basa en tres principis: representació, acció i expressió i implicació .

Cal garantir la igualtat d’oportunitats per aprendre, tenint en compte que les motivacions  per aprendre no són iguals per a tothom i que no tots perceben la informació de la mateixa manera. Per tant, cal donar múltiples opcions: veu, so, imatge, expressió oral, expressió escrita, diferents materials i diferents dispositius tecnològics.

Es vol  aconseguir:

1. ALUMNES INFORMATS I AMB RECURSOS: Opcions per a la percepció, per al llenguatge i  per a l’expressió.
2. ALUMNES AMB ESTRATÈGIES PER ASSOLIR ELS OBJECTIUS: opcions per acció física, per expressar i comunicar i funcions executives.
3. ALUMNES MOTIVATS I AMB INICIATIVA: opcions per buscar interessos,  esforç i persistència i autoavaluació.

Més informació a: http://udlguidelines.cast.org/

Crec que el Disseny Universal per a l’Aprenentatge ens dóna pautes perquè nosaltres, el professorat ens adaptem als alumnes i no a l’inrevés, que tinguem en compte que si sempre fem el mateix obtenim sempre els mateixos resultats. Si alguns alumnes tenen dificultats  i continuem fent el mateix, un  cop i un altre, no aconseguirem millores significatives.

Però encara estem lluny d’aconseguir-ho: sovint els professors parlem de fer tot el temari, que ja ens agradaria fer altres coses però no tenim prou temps, o en cursos superiors si no surt a selectivitat no existeix. I a més els llibres de text continuen sense donar alternatives al model explicació-exercicis-examen. Però anem fent passos.

Presentació i resolució de problemes amb vídeo, ús de Scrath per resoldre problemes, fotografia matemàtica, creació de problemes per part dels alumnes amb avaluació amb www.thatquiz.org , treballar les matemàtiques amb Geogebra (no només la geometria), treball cooperatiu d’estadística amb Google Drive,… son exemples d’activitats que vaig incorporant a l’aula.

Però encara tenim feina.