En les reflexions anteriors he parlat tan sols d’un aspecte de cada mòdul, exposant un exemple o bé desenvolupant un  aspecte determinat; mentre que en aquesta, m’agradaria exposar el meu punt de vista, certes idees i imatges en relació als següents temes: la taxonimia de Bloom digital, el model SAMR, el DUA i el treball per projectes.

La Taxonomia de Bloom Digital és un model més que forma o ensenya a una o més persones amb l’objectiu de desenvolupar, optimitzar o entrenar les seves capacitats i habilitats digitals.  En si, és un mètode molt positiu per l’alumnat tot i  que, per poder aplicar la taxonomia de Bloom digital, l’alumne ha de tenir una actitud activa (ha d’estar motivat, i no tots ho estàn i això comporta un problema per poder aplicar-la en certs alumnes) ja que ell és el protagonista del seu propi aprenentatge. A sota veureu una imatge resum, que m’ha agradat molt, sobre aquesta taxonomia.

El Model SAMR facilita una tècnica per desplaçar-se a través dels diferents graus d’integració de la tecnologia, per tal d’aprofitar al màxim el seu ús en l’ensenyament i no utilitzar-la simplement per utilitzar-la. És un model que s’ajusta als recursos tant del professorat com de l’institut o escola. Tot i que per poder optimitzar-lo es necessita força temps i que l’institut estigui equipat tecnològicament (amb ordinadors, tauletes, internet, etc). Abaix, trobareu un dibuix on s’explica el model SAMR amb una representació molt divertida i senzilla.

El Disseny Universal de l’Aprenentatge planteja la necessitat de dissenyar, des del principi,  activitats, tasques i continguts flexibles i personalitzats segons cada aula i professor. Així doncs, el DUA té en compte la variabilitat i suggereix flexibilitat en els objectius, mètodes, materials i avaluació que permeten als educadors satisfer aquestes necessitats variades. En resum, el DUA es fonamenta en el perquè, el què i el com aprenem. Us deixo amb una imatge que sintetitza força bé el concepte DUA.

Per últim, vull fer una menció al Treball per Projectes. Aquest és un model d’aprenentatge que s’està implantant a forces escoles i instituts. Des del meu punt de vista, té força avantatges però també inconvenients. Cal destacar que els alumnes aprenen a treballar en grup i a ajudar-se mútuament, ja que cooperant es donen compte de les habilitats de cadascun i com es complementen els uns amb els altres; i això els motiva a treballar i repartir-se la feina. Aprendre a treballar en grup és un procés de mig -llarg termini; no s’aprèn en una setmana. Per tant, el temps sovint suposa un inconvenient, ja que el professorat disposa d’un temps determinat per acabar un contingut i el treball per projectes demana temps.

També, un altre punt a esmentar és saber crear els grups de treball, els alumnes saben amb qui treballen correctament en el cas que es coneixin entre ells més d’un o dos anys. No obstant, si l’alumnat fa menys d’un any que es coneix, si s’ajunten amb els afins a vegades no treballen i busquen altres temes de conversa. Si més no, la creació de grups és complicat i ajuda si el professor coneix als alumnes.

Crec que la iniciativa (autonomia) de cada alumne i la interacció positiva entre el grup són punts clau per a que el treball per projectes sigui exitós.

L’últim aspecte a comentar del treball per projectes, és que el disseny i la creació de les activitats del projecte han de poder arribar a tots els alumnes i és important que hi hagi diferents nivells depenent de l’alumnat.

Drets d’imatge: taxonomia de bloom, model SAMR, DUA, treball per projectes.