En un món cada cop més digitalitzat, l’educació s’adapta ràpidament a les noves tecnologies. Malgrat això, aquesta evolució pot crear barreres significatives per a les famílies més vulnerables, augmentant les desigualtats preexistents. A continuació, explorarem i justificarem diversos reptes comunicatius i d’accessibilitat digital que les famílies poden trobar en el dia a dia de la vida escolar.

Situació Reptes Comunicatius i d’Accessibilitat Digital Raonament
a) Comunicació digital escrita amb el tutor o la tutora.
 1. Manca d’accés a dispositius o connectivitat fiable: Moltes famílies vulnerables no tenen accés a telèfons intel·ligents, ordinadors o una connexió a internet estable a casa. Aquesta “bretxa digital” impedeix que rebin i responguin avisos importants, informació sobre el progrés acadèmic o qualsevol notificació urgent que es faci per vies digitals. Això pot deixar-los totalment desconnectats de la vida escolar.
2. Baix alfabetització digital: No totes les famílies tenen les habilitats bàsiques per utilitzar aplicacions de missatgeria, correu electrònic o plataformes educatives. Això inclou no saber adjuntar fitxers, gestionar notificacions o redactar missatges formals. La falta de coneixement en l’ús d’aquestes eines genera frustració i pot fer que les famílies se sentin excloses. No poden interactuar eficaçment amb els docents, fet que pot derivar en malentesos o en la pèrdua d’informació crucial.

 

b) Resposta a una convocatòria per votar digitalment els seus representants.
 1. Dificultat en la identificació digital i signatura electrònica: Els processos de votació digital sovint requereixen mecanismes d’autenticació complexos (certificats digitals, DNIe, clau PIN) que poden ser inaccessibles o incomprensibles per a moltes famílies sense experiència prèvia. Aquesta barrera tècnica pot excloure un segment significatiu de les famílies de la participació en decisions importants del centre, afectant la seva representativitat i la democratització de la comunitat educativa.
2. Manca de confiança o comprensió sobre la seguretat i privacitat: Pot existir una percepció de risc o un desconeixement sobre com es garanteix l’anonimat i la seguretat de la votació en línia. La desconfiança o la por a possibles fraus o a la vulneració de la privacitat pot dissuadir les famílies de participar, fins i tot si tenen l’accés tecnològic, per manca de transparència o informació clara sobre els processos.

 

c) Entendre la web del centre i les activitats que s’hi presenten.
 1. Disseny web poc inclusiu o complex i/o barreres idiomàtiques: Algunes webs poden tenir una estructura de navegació poc intuïtiva, un llenguatge massa tècnic o no oferir informació en diverses llengües. A més, pot no estar adaptada per a usuaris amb discapacitats visuals o cognitives. Un disseny inadequat o la manca de traduccions pot fer que la informació crucial sobre horaris, calendari escolar, projectes educatius o activitats extraescolars sigui inaccessible per a les famílies amb diversitat lingüística o funcional, o amb poca experiència en la navegació web.
2. Sobrecàrrega d’informació o format poc digerible: La web pot contenir una gran quantitat d’informació desorganitzada o presentada en formats que no són fàcils d’entendre (documents PDF complexos, absència de resums clars). La dificultat per trobar i processar la informació rellevant pot desanimar les famílies, portant a una desconnexió amb les oportunitats que ofereix el centre i un sentiment de no pertinença.

 

d) Reunió virtual amb altres famílies de l’Associació de pares i mares.
 1. Manca d’experiència en plataformes de videoconferència: Utilitzar eines com Zoom, Google Meet o altres plataformes de reunions virtuals pot ser un desafiament per a aquelles famílies que no les han utilitzat mai, des de l’accés inicial fins a la interacció bàsica (activar micròfon, càmera, compartir pantalla). Aquesta barrera d’ús impedeix la participació activa i igualitària en la vida associativa, limitant la capacitat de les famílies de col·lectius vulnerables per expressar les seves opinions, proposar idees o sentir-se part de la comunitat educativa.
2. Problemes de qualitat de connexió o equipament insuficient: Una connexió a internet inestable o dispositius antics amb càmeres i micròfons deficients poden dificultar la participació activa i comprensible en una reunió virtual, causant talls, pèrdua d’àudio o vídeo. Les interrupcions constants o la impossibilitat de comunicar-se de manera efectiva per problemes tècnics poden generar frustració, aïllament i la decisió de no tornar a participar en futures reunions.

 

e) Escoltar i veure el vídeo de la festa de fi de curs, enregistrat per l’escola.
 1. Manca de dispositius amb capacitat multimèdia i/o dades mòbils suficients: La reproducció de vídeos requereix dispositius amb certes especificacions tècniques (memòria, processador) i, sovint, un consum considerable de dades mòbils, cosa que pot ser un problema per a les economies familiars més ajustades. La impossibilitat d’accedir a aquests continguts genera una exclusió d’un esdeveniment emotiu i significatiu per a la comunitat escolar, reforçant el sentiment de no pertinença i de no poder compartir les fites dels seus fills.
2. Barreres sensorials i de subtitulació/interpretació: Si el vídeo no disposa de subtítols o interpretació en llengua de signes, les famílies amb discapacitat auditiva es veuen excloses. De la mateixa manera, la qualitat del so o una locució poc clara pot ser un obstacle per a persones amb dificultats auditives lleus o per a parlants no nadius. Aquesta manca d’accessibilitat impedeix que totes les famílies puguin gaudir plenament del contingut, negant-los la possibilitat de compartir un moment especial i de sentir-se plenament inclosos en la celebració escolar.