El curs 2024-2025 ha estat, en molts sentits, un període d’intensitat, creixement i també de contrastos. A nivell personal i professional, he impulsat nombroses activitats dins i fora del centre, moltes d’elles visibles al meu dossier personal (dossier.xtec.cat/cblaya), que reflecteixen una implicació directa amb la innovació educativa, la formació contínua i el vincle amb l’entorn. Malauradament, aquesta dedicació encara no ha rebut el reconeixement institucional que esperàvem, i sovint m’he trobat assumint tasques que haurien de ser compartides.

Pel que fa a l’impacte directe a l’aula, els resultats a les PAU, amb alumnes que han obtingut qualificacions excel·lents —dos 10— són una mostra objectiva de la feina ben feta. El treball col·laboratiu amb altres docents, especialment en l’àmbit de la robòtica, ha estat molt enriquidor i cal posar en valor l’aportació del meu Departament de Tecnologia, que ha estat clau per a consolidar projectes educatius ambiciosos i efectius.

Tot i aquests èxits, el curs també ha tingut esquerdes. Ens veiem obligats a acomiadar professionals molt vàlids, compromesos amb el projecte educatiu i amb una trajectòria consolidada, no pas per qüestions pedagògiques sinó per decisions imposades pel sistema. En contraposició, incorporem perfils que, malgrat la seva poca implicació o la tendència a agafar baixes per motius poc clars, es mantenen al centre per qüestions alienes al criteri pedagògic. Aquesta realitat desmotiva, i evidencia la necessitat urgent de revisar el model de selecció i consolidació de docents, donant pes real a la implicació, la innovació i el compromís amb l’alumnat.

Tanmateix, cal mirar endavant amb una mirada crítica però constructiva. L’educació ha de posar en valor les persones que fan escola dia a dia, més enllà de simpaties o dinàmiques internes. Només així podrem garantir una escola de qualitat, arrelada al territori, i realment transformadora.