El global de valoracions són positives envers la tasca docent que s’ha dut a terme a Saint Brieuc. Aquesta  compren les activitats de construcció de les diferents caixes per guardar el prototipus, base tecnològica del nostre projecte i la cohesió del grup d’alumnes i de professors. Cal dir que s’han esmerçat força per tenir-nos contents.

El diumenge, 26 de març, al migdia van arribar tal i com es preveia a l’horari, uns dos quarts d’hora abans, vinga a ploure tot el camí, ens va recollir el director del centre i van començar a desfilar els pares i alumnes del centre, cal dir que, fins i tot, havien professors que acollien alumnes, i altres alumnes del centre de patronatge i confecció, , que res tenien a veure amb Sonolux però que els van oferir casa seva; ja que no hi havia gaires alumnes del projecte que s’oferissin per acollir als alumnes.

A les 7 sortiríem a sopar, ja que allà es sopa molt d’hora amb les professores italianes: Paola i Florinda, i els professors francesos al Restaurant La Crêperie des Druides – Saint-Brieuc.

Dilluns, 27 de març, van iniciar la jornada amb tots els alumnes que participaven com a sonoluxers esmorzant plegats, més tard van a l’amfiteatre de l’escola, on els companys francesos (Eric G, Jean-Yves Barbier i Jean-Marie- director de l’escola)  van explicar el programa de la setmana. Allà els francesos ens van obsequiar amb una bossa de tela i un bolígraf, i nosaltres van regalar-los les llibretes, els clauers i els io-ios (tot un èxit). En acabar la sessió van visitar el centre que és enorme. I ens van dirigir a l’aula on haurien de treballar la resta de la setmana.

Van treballar una estona i els van enviar a dinar perquè dinen a les 12 del migdia, a la tornada de dinar, 13 h, els van fer una gimcana fotogràfica per Saint Brieuc amb els punts més característics  dividits per grups mixtes, van anar amb Eric G i Jean-Yves B. en bus fins el centre històric de la ciutat.

Una vegada van tornar els alumnes amb les famílies, tornà a ploure, bufff. Van anar a casa del director de l’escola a sopar, ens havia fet crepes, pizza, formatges, … molt bona acollida.

Dimarts, 28 de març, cal dir que els italians no coneixien programes de disseny, en canvi els francesos sols coneixien el solidworks, i nosaltres que com ja es sap no tenim “diners”, en sabíem fer-ho amb altres programes gratuïts com per exemple: Blender, Sketchup, Thinkercad i més tard, el Cura, aquí podem estar molt contents perquè tots els nostres alumnes van poder fer el guiatge, cosa que no va passar amb els altres grups.

No sabien com repartir els grups, els ho vaig solucionar amb 9 grupets: amb un o dos francesos, un o dos italians, i un de casa nostra.

Ens van acompanyar: Eric Simon (parlava en francès), que ens va presentar visual thinking, Laurence Monnier que els traduïa a l’anglès,  Vincent Breton i  Yannick Carado.

Aquest mètode funciona quan els creadors tenen les coses molt clares, cosa que no és així amb alumnes que s’estan iniciant, ja els vaig comentar que s’havia de fer un bon guiatge, però ells pretenen que els alumnes experimentin.

Per la tarda, els alumnes havien de modelitzar, i van estar treballant fins l’hora de marxar, després van anar a sopar, aquí van estar nosaltres que van convidar als professors.

Tota la tarda plovent, bufff!.

Dimecres, 29 de març, van sortir del centre a les 7:30 amb un autocar des de l’escola. Ens van preparar un pícnic i van anar a la ciutat de les Telecomunicacions i el Radôme –primera antena de radiodifusió per satèl·lit a tot el món i va obrir el camí a les telecomunicacions espacials al 1962-,  allà tenen com un museu i van veure una exposició “Esperit crític”, ens van acompanyar Nora Eensalu (estudiant d’intercanvi), Justine Fontaine, Adrien, Lionel, Yannick i Jean Yves.

Aquí les professores italianes van perdre per dues vegades consecutives a quatre alumnes. I fora del programa de Sonolux, ens van mostrar el Radôme, la primera antena a comunicar Estats Units amb Europa.

Per la tarda, autocar de nou cap a Costa de Granit Rosa, molt xulo. Un dia molt maco, i això, que ja ens tenen acostumats a la pluja, dia sí, dia també, momentet de sol, i torna a ploure. Bufff!

Van tornar al cole, van deixar els nens amb les famílies, i van anar a dinar al Restaurant al costat del port, d’un ex-alumne del centre.

Dijous, 30 de març, van tornar a la classe per modelar i al Fablab que tenen per fer les impressions en 3D, tenen 7 impressores i una de modelitzar en 3D, i una talladora làser de veritat, no didàctica. Als que ja havien acabat en Vicent B. els feia porta clauers amb fusta i la talladora làser.

Per la tarda a les 17 hores es va fer un torneig de futbol al gimnàs de l’escola fins les 19 h. I a partir de les 19 hores es va fer una Crepes-party , el director i Eric G amb dues màquines de fer crepes van estar fent crepes a dojo, érem unes cinquanta persones, i tots prenien dues crepes per persona, i van estar pels alumnes.

31 de març, últim dia d’estada amb tothom, van estar pel matí treballant en el projecte i fent les síntesis de totes les produccions de les caixes, presentant-les al grup classe. Van acabar abans i van demanar que ens deixessin el gimnàs d’1 fins les 3.

A més, em van comentar que com a producte final aprofitarien el meu treball sobre la presentació de l’erasmus, i com a molt la traduirien. Volien el manual, però com és una tasca dels alumnes no la puc cedir sense demanar permís.

Vaig demanar a un company francès que m’acompanyes al supermercat i vaig comprar entrepans, patates fregides, aigües i iogurts bevibles per fer el viatge de tornada fins a l’aeroport de Nantes, on havia un autocar que ens van dir que havia de sortir a les 9:05 p.m i a la fi va sortir gairebé a les 11 p.m.

En conclusió respecte a la part didàctica, jo que he de dir, que cada país aprèn de forma diferent i que modelitza segons aquesta experiència prèvia, així a Mòdena van provar el mètode AGIRE i a França el Visual Thinking, Realment que penso, que la feina feta s’ha de repensar, perquè una capsa on després de feta la tallen per la meitat, no és viable, que una capsa que pesa més que un nado prematur amb arestes, tampoc és un procés de pensament adequat, però com vaig haver de deixar fer i seguir noves metodologies, les capses globalment són estèticament correctes, però funcionalment inservibles. Cal dir que, no podíem fer un sols model, hagues estat injust, per tant, tres models per tres països. No hagués estat correcte sols dissenyar la nostra caixa, i vaig decidir que com també vaig haver de muntar els grups: 9 grups, cada 3 grups feien les caixes d’un país concret repartits a l’atzar.

 Els meus nens han treballat molt bé, n’estic molt orgullosa de la seva tasca i professionalitat, diguem les coses pel seu nom.

I la tornada a casa, molt animats amb coses positives que compartir després de moltes hores en autocar….

Hem arribat, aquí no plou.