Aquest curs, set alumnes s’han presentat a les Proves d’Accés a la Universitat (PAU) en la meva matèria. El balanç de qualificacions és tan reduït com il·lustratiu: dues persones han obtingut un excel·lent 10, una altra un 7,5, una un 5,5 —superant just la frontera de l’aprovat—, mentre que tres més han quedat per sota del llindar amb un 4,5, un 3,5 i un 2,5 respectivament. S’ha revisat una de les notes i ha passat de 4,5 a un 5,75.

La mitjana de Catalunya en aquesta matèria se situa en un 6,82. La mitjana del meu grup ha estat un 6,21, i amb la revisió passem a 6,39. Tot i haver impartit la totalitat del temari, amb el màxim rigor i dedicació, aquests resultats deixen un regust agredolç. El rendiment global no reflecteix la feina de tot un curs ni el compromís d’aquells alumnes que han treballat amb constància i responsabilitat.

Una de les dificultats que arrosseguem curs rere curs és la presència d’alumnat que s’inscriu a la prova “a veure què cau”, sense haver fet un treball sòlid ni constant al llarg del curs. Aquestes decisions —absolutament legítimes en termes de dret individual— tenen, però, un impacte col·lectiu: distorsionen les mitjanes i enfosqueixen l’esforç i l’èxit d’aquells que sí han lluitat per un resultat just i merescut.

La docència és una tasca que combina la igualtat d’oportunitats amb l’exigència. Donem accés al coneixement a tothom, però esperem responsabilitat a canvi. Quan alumnes ben preparats obtenen resultats brillants (com aquests dos 10), queda clar que la feina ben feta té recompensa. Però quan les dades globals s’alteren pel simple fet d’acollir estudiants que no han assumit el repte amb la mateixa serietat, sorgeix la necessitat de repensar criteris i estratègies d’accés i de seguiment.

L’objectiu no és excloure ningú, sinó protegir el valor de l’esforç i garantir que els indicadors siguin una representació real del rendiment. És essencial que les estadístiques no eclipsin l’excel·lència, ni l’aprovat just, ni tampoc el fracàs evitable.

La reflexió és col·lectiva: centres, docents, famílies i administració. Però també individual: cada estudiant ha de saber que provar sort en una PAU no és una anècdota, és una aposta que afecta l’esforç dels altres i el prestigi del sistema educatiu.

IPM-2425-ENB2-PAU-INFORME CATALUNYA DEPARTAMENT