Premis DonaTIC: inspirar-nos, fer xarxa i construir referents

Participar en els Premis DonaTIC ha estat una experiència molt enriquidora, no només pel que representa formar part d’aquesta iniciativa, sinó sobretot per l’oportunitat de conèixer persones, compartir experiències i descobrir projectes que contribueixen a transformar la nostra relació amb la tecnologia.

Aquest any he format part de les 164 candidatures presentades, 76 més que el 2025. Una dada que mostra el creixement de la participació i l’interès per donar visibilitat al talent femení en l’àmbit tecnològic. En aquesta edició s’han atorgat 15 guardons, reconeixent trajectòries i iniciatives de dones que treballen en àmbits molt diversos vinculats a la tecnologia i la innovació.

Per a mi, un dels aspectes més valuosos de l’esdeveniment ha estat poder establir nous contactes amb persones que es dediquen a la divulgació científica i tecnològica, que investiguen o treballen amb intel·ligència artificial i que comparteixen la inquietud per fer arribar aquests coneixements a la societat. Converses que obren portes, generen idees i ens recorden que moltes vegades els projectes creixen quan deixem de treballar de manera aïllada i comencem a construir xarxa.

M’ha agradat especialment el component inspirador de la trobada. Parlar de tecnologia no és parlar únicament d’eines, programació o innovació: també és parlar d’ètica, de responsabilitat, d’oportunitats i de l’impacte que volem que tingui en les persones. En un moment en què la intel·ligència artificial està transformant tants àmbits, considero imprescindible promoure una mirada crítica, responsable i humana, que no es deixi portar només per les novetats, sinó que es pregunti també per a què i per a qui innovem.

També m’emporto la importància de crear xarxa i fer visibles referents. Necessitem dones que expliquin què fan, que comparteixin els seus coneixements i que ajudin altres persones —especialment les noies joves— a imaginar-se en professions tecnològiques. No es tracta només de tenir referents llunyans, sinó de poder reconèixer-los en persones properes que treballen, investiguen, emprenen, divulguen o eduquen des de realitats molt diferents.

Des de la meva experiència en l’educació pública, continuo pensant que la tecnologia té sentit quan contribueix a millorar la vida de les persones. Per això, formar part d’aquesta comunitat és també una oportunitat per continuar aprenent, compartir el treball que fem des de les aules i establir col·laboracions que puguin donar lloc a noves iniciatives.

Marxo dels DonaTIC amb nous contactes, idees i ganes de continuar compartint. Perquè innovar no és només crear alguna cosa nova: també és connectar persones, qüestionar el que fem i treballar perquè el coneixement i la tecnologia arribin a tothom.

Una abraçada des d’aquí per Pau i Vesma de Qmenta, Virgínia divulgadora i Sara, nova revelació,  que porten uns projectes molt i molt interessants.