Patir bullying des de 3r de primària

“El meu fill no té amics a l’escola i diu que es vol morir”. És el testimoni de la Maria, mare d’un nen de cinquè de primària amb un trastorn de l’espectre autista i d’hiperactivitat, i que vol preservar l’anonimat per protegir-lo.

Les burles, explica, van començar quan el nen feia tercer de primària, per part d’alguns companys de classe. Des de llavors nota que no el conviden als aniversaris, que al pati sovint es queda sol i que el menystenen a l’hora de fer treballs en grup.

“Un dia, al lavabo, dos nens li van dir: “Si m’ensenyes el penis, et regalo un playmobil.” Ell va saber reaccionar, però les mofes van seguir.

Després d’això van trucar a la USAV (900 923 098) per denunciar la seva situació.

Actuar des del primer indici

El centre va activar el protocol contra l’assetjament entre iguals, que contempla una sèrie de mesures quan es detecten “conductes de maltractament psicològic i/o físic d’un alumne o grup d’alumnes a un altre de manera continuada”. “Des de l’escola em van dir que no ho consideraven un cas de bullying i que, si no passava res més, tancarien l’expedient”, diu la mare.

“Què més ha de passar quan el meu fill em diu que es vol suïcidar perquè no té amics a l’escola?”.

Andrés González Bellido, psicòleg especialista en assetjament escolar i impulsor del programa “Tutoria Entre Iguals” (TEI), sosté que “no és qüestió de posar etiquetes”, sinó que cal actuar sempre, i des del primer moment. “El que no té sentit és que, si hi ha conductes que fan mal, s’hagin de repetir”, defensa, ja que la definició de bullying implica que la violència persisteixi en el temps.

“No es pot permetre que hi hagi cap alumne que tingui por d’anar a l’escola”.

Implicar tota la comunitat educativa

El centre educatiu és qui decideix activar els protocols i les mesures que es duen a terme per combatre l’assetjament. González Bellido defensa que “el professorat no pot ser jutge i part” i que “és necessari que altres especialistes donin una visió externa a les parts implicades, com podria ser el Col·legi de Psicòlegs o el Col·legi de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències”, que agrupa tots els docents.

Una altra de les actuacions de l’escola va ser impartir al grup classe una xerrada sobre el trastorn de l’espectre autista. Són mesures, però, que segons González Bellido, “només serveixen per curar consciències si no formen part d’un pla més ampli per millorar la convivència al centre”.

“Els protocols s’haurien d’activar sempre que algú de la comunitat educativa ho demanés, fins i tot els mateixos alumnes”, opina.

El 80% de les víctimes canvien de classe o d’escola

La Maria s’ha plantejat en algun moment marxar de l’escola. Canviar de classe o de centre és, de fet, el que acaben fent al voltant del 80% de les víctimes.

“Què implica això? Que els agressors diguin: ‘podré seguir fent-ho’, mentre la víctima pensi: ‘El culpable soc jo.'”

Canviar de residència o ser víctima de violència són els dos supòsits pels quals es permet canviar de centre a mig curs. Per sol·licitar-ho, cal que el centre hagi aplicat un protocol específic i que s’hagin esgotat totes les vies per resoldre la situació.

La Comissió de Garanties d’Admissió, que depèn de la Inspecció Educativa, és l’organisme que analitza cada cas. Tot i això, no existeix cap registre oficial de quants alumnes canvien de centre per motiu de bullying. Això dificulta, segons els experts, determinar l’abast d’aquest tipus de violència, que es calcula que afecta un de cada quatre alumnes.