Crec que la integració de les noves tecnologies a l’aula, es una qüestió que cada cop es més necessària. Els nostres alumnes són cada cop més dependents d’elles, fins el punt que poden crear una addicció en una gran part dels adolescents. Les noves tecnologies, i sobretot els dispositius mòbils, els hi donen uns al·licients que són molt atractius per a ells. La estimulació visual i la interacció instantània que els hi proporcionen, els obre les portes a un món  on ells poden sentir una “llibertat” de triar allò que volen, i amés, per mitjà d’un medi molt entretingut. Crec que aquesta forma d’interacció (que en molts casos a deixat de ser utilitzada en els moments de lleure per convertir-se en una rutina diària) està molt lluny del que es poden trobar els alumnes en una classe magistral “a l’ús”. Una gran part dels alumnes, deixen els seus mòbils cinc minuts abans de començar una classe on es troben amb “ l’antítesi” d’allò que els motiva, o en tot cas, no els proporciona les mateixes satisfaccions que els proporciona “el mòbil”. A l’aula els hi diuen allò que han de fer , i han de treballar i pensar en el moment que els hi diuen. Si a més tenim en compte que l’ús dels mòbils està prohibit als centres, això encara el fa més atractiu per al ells. Penso que hem d’allunyar-nos d’aquesta forma d’actuar, i començar a fer veure als alumnes que aquests potents ordinadors que porten a les seves butxaques, poden ser una eina molt útil en el seu aprenentatge.

Es clar que aquesta es una tasca força complexa, amb molts paràmetres a tenir en compte. Primerament, cal que el professorat estiguem formats i tinguem unes directius clares i objectives. Per això es bàsic que els centres tinguin un pla TAC realista amb els seus recursos i tipologia de professorat i alumnat. A més, cal que aquest pla TAC arribi a tothom, no només estigui penjat o arxivat al lloc que li toca. Cal també que els professors siguem competents a l’hora de formar als nostres alumnes en l’àmbit digital, i per això ens cal formació i temps. Finalment, hem de fer veure  als nostre alumnes, com és d’important la nostre seguretat i privacitat, i com un assumpte que pot ser considerat banal o trivial, pot transcendir ràpida i negativament en la nostra vida. També cal fer-los veure que aquest món virtual, no deixa de ser el món real plasmat en una pantalla, i que el nostre comportament i es seves conseqüències, van més enllà del que escrivim, publiquem diem o mentim en la xarxa, perquè  la cap a la fi, els nostres actes ens aniran definint com a persones.