Personalment veig amb bons ulls les noves metodologies que s’intenten instaurar a les aules. Si més no, ens ajuden a estructurar les nostres activitats didàctiques i ens marquen les pautes per treballar els continguts clau dels diferents àmbits.

Per altra banda, penso que en algunes activitats, el fet d’intentar adaptar la activitat a una estructura en concret, pot forçar el desenvolupament de la mateixa i desvirtua-la en algun aspecte. Es pot passar a una praxis, on en certa mesura es deixa de banda l’objectiu de la proposta didàctica, i es dona més prioritat a omplir tots els “items” de la graella que conforma la estructura. En certa mesura es perd una mica la llibertat en el  disseny de l’activitat, si pretenem que aquesta segueixi “fil per randa” una estructura en concret. Crec que hauríem de tenir la llibertat de seguir la nostra pròpia estructura, sempre i quan compleixi unes premisses (ben estudiades pels experts en aquest camp de les noves metodologies) i s’adapti al disseny universal per l’aprenentatge (UDL).

Crec que el model de SAMR, és un bon model per implantar les noves tecnologies a l’aula, i que actualment disposem de la tecnologia necessària per implantar els seus dos estadis a les aules.

Els dispositius mòbils en concret (smartphones i/o tablets), tenen el potencial suficient per treballar els dos estadis del SAMR, o bé per treballar les dos àmbits del la Taxonomia Digital de Bloom, el LOTS i el HOTS. De fet, crec que la forma natural de dissenyar o aplicar una proposta didàctica, ha de ser (en termes generals) tal i com ens il·lustren aquests models, es a dir, primerament hem d’aplicar la tecnologia a un problema en concret, i després d’haver “practicat”, estem en disposició de ser analítics i finalment optimitzar i/o millorar l’activitat. De forma que puguem assolir l’objectiu principal de l’activitat didàctica, es a dir, ser competents en els àmbits treballats, i per tant, que puguem aplicar el que em aprés en problemes diferents dels mateixos àmbits.

Finalment, crec el treball per projectes ha de ser la gran eina que englobi l’ús de les noves metodologies. Des de el meu punt de vista, aquesta forma de treballar, és el més semblat que l’alumnat es podrà trobar en un mercat laboral que també està canviant; on cada cop es busca més la contribució de tots els recursos humans per a la resolució de problemes i en el que hi ha un ús creixen de les noves tecnologies.