Durant els anys 90s, David H. Rose va ser el primer a parlar del concepte de “Disseny Universal de l’Aprenentatge” (D.U.A.) Les seves investigacions van proporcionar 3 principis per tal d’aconseguir que el currículum ensenyat als centres educatius pogués ser accessible a un ventall més gran d’estudiants.

1 – Proporcionar múltiples mitjans de representació.

2 – Proporcionar múltiples mitjans d’acció i expressió.

3 – Proporcionar múltiples mitjans d’implicació i motivació

Aquests tres principis estan relacionats amb els tres processos cerebrals de l’aprenentatge segons la neurociència: xarxa de reconeixement (què s’està aprenent), xarxa estratègica (com s’aprèn) i xarxa afectiva (per què s’aprèn).

Adoptar aquests principis a l’hora de programar, significa dissenyar activitats d’aprenentatge flexibles, assegurant que els conceptes i activitats realitzades a classe puguin ser realitzades i enteses per tot l’alumnat cadascú des de la seva individualitat.

Però com  proporcionar les metodologies d’aprenentatge per aconseguir que tot l’alumnat tingui les mateixes possibilitats d’assoliment dels coneixements?

La tecnologia ens ofereix moltes possibilitats per assolir la inclusió però també suposa un gran esforç testejar la gran quantitat de recursos tecnològics que tenim a l’abast.