Treballar a l’aula amb dispositius mòbils! Dit així i coneixent mínimament la relació dels joves amb els seus telèfons, sona a bogeria total…
A mesura que llegia la informació de l’ús didàctic dels dispositius mòbils, anava reflexionat per dins: per descomptat, és una idea genial introduir els mòbils com a eines de treball a l’aula, ja que permeten infinitat de possibilitats que milloren la relació ensenyament-aprenentatge. A més de ser una eina de motivació per als alumnes i també per al docent, ajuda a treballar les anomenades intel·ligències múltiples (no totes les persones processen la informació de la mateixa manera), per la qual cosa podem dir que aquests dispositius funcionen també com a eina d’inclusió social. No obstant això,  tinc la sensació de que les vegades que he proposat als alumnes treballar amb mòbils ( i també amb ordinadors) ha estat una mica caòtic, ja que alguns (o molts) d’ells aprofiten l’ocasió per a entrar als seus comptes d’Instagram, Facebook, o fins i tot per a jugar a jocs online, del que dedueixo que l’esforç fet per proposar noves activitats no els resulta per a res motivador.

Ha estat aquí quan he passat a l’apartat de com implicar els alumnes en la gestió de l’aula quan es realitzen activitats en les que s’inclouen les TIC, i en concret, l’ús dels seus telèfons mòbils. Les indicacions que apareixen són correctes i per descomptat, intentaré posar-les en pràctica, encara més si cap, quan torni a treballar amb mòbils en classe. No obstant això, crec que el fenomen caòtic de treballar amb mòbils, deriva del fet que els propis alumnes no tenen integrat que a les aules es facin aquests tipus d’activitats (almenys segons el que he vist jo en secundària); veuen la situació com una cosa anormal, i per tant, ja que tenen l’oportunitat d’utilitzar el seu telèfon mòbil a la meitat d’una classe (cosa poc habitual que normalment els tenim prohibit fer), han d’aprofitar per a entrar en totes les seves apps personals de la xarxa.
No sé si aconseguiexo fer arribar el missatge que vull transmetre, però tal vegada, si aquest tipus d’activitats fossin més habituals, si el treball amb mòbils es normalitzés, els alumnes deixarien de veure’l com un moment “únic” per a fer aprofitar-se de la situació i fer un ús personal d’ella.