https://projectes.xtec.cat/xtcd/competencia-digital-docent/sessions-2022-23/sessio-5-area-5-empoderament-de-lalumnat/

 

Per què heu escollit aquest seminari?

He escollit aquest seminari perquè a més a més de ser un concepte vigent (Empoderament femení, empoderament de les minories, de les persones considerades antigament com a “discapacitat”) considero que l’empoderament digital dels nostres alumnes és un talent clau per a la seva vivència com a ciutadans del segle XXI.

A més a més de la seva comoditat, oci i vida laboral considero que l’empoderament digital és clau per la seva participació política a partir dels nous mitjans de comunicació i nous continguts com les “fake news”. Tampoc puc negar l’atractiu de les tecnologies tic com a “esquer” per atraure a l’alumnat a fer tasques o projectes que d’altres maneres es farien massa pesats.

Tanmateix, el fet que hi hagués un doctor i figura cabdal d’aquest camp com és en José Luís Lázaro m’ha fet escollir aquest seminari.

Quins aprenentatges us ha aportat?

El seminari m’ha aportat els elements següents:

  1. La visió de la competència digital dels alumnes amb un compromís clar amb ells mateixos, el professor, els seus companys i el seu propi aprenentatge. Aquest sistema ho planteja com un ganxo (que considera les dimensions conductual, emocional i cognitiva de l’alumne) per mantenir l’atenció i la vinculació de l’alumne amb aquest procés que Lázaro el compara i equipara amb el procés d’alfabetització de l’alumnat.
  2. Que no tots els recursos digitals són vàlids. Cal establir uns criteris de les eines que utilitzem, no només centrar-nos per les modes. En aquest cas apareixen recursos com la Norma 71362:2020 de “Calidad de los materiales educativos digitales” elaborada per l’UNE amb 15 descriptors o elements a tenir en compte.
  3. Els models docents fonaments en les eines i com les eines es poden adaptar als models. Com a exemple la roda d’eines DUA de Down (2022) o com aquestes eines poden ajudar a millorar l’accessibilitat comunicativa amb els alumnes amb dificultats sensorials i normalitzar la seva presència i participació a classe amb nous mitjans de transmissió del professor cap a l’alumne i d’expressió de l’alumne cap al professor com el llenguatge natural assistit.
  4. L’objectiu al centre: un dels conceptes més repetits per tots els ponents és el fet que no s’ha de triar primer l’eina digital, sinó que s’ha de promocionar primer quin és l’objecte d’aprenentatge que volem que en treguin els alumnes i després triar l’eina més adequada perquè l’assoleixin. A més a més, hi ha el procés de decisió de l’eina per qüestions d’accessibilitat, personalització del repte, etc.


  5. El perill de la sobrecàrrega: encara que se n’ha parlat de manera molt curta Lázaro i les ponents prèvies han comentat reiteradament que l’abús de l’ús de les tecnologies digitals en l’àmbit educatiu pot provocar una sobrecàrrega d’ús de pantalles als nostres alumnes i “efecte rebot” contra la nostra iniciativa.
  6. L’autoaprenentatge com a l’objectiu a llarg termini per la vida professional dels nostres alumnes perquè puguin aprendre al seu propi ritme i segons els seus interessos després de la seva etapa educativa.

 

Amb quin aspecte de la vostra pràctica docent el relacioneu?

Relacionat amb els aprenentatges comentats anteriorment considero que aquest seminari m’ha donat noves nocions i processos de tria de decisions sobre l’ús de les TIC a la meva aula per aconseguir objectius no només de la matèria sinó del seu aprenentatge general. En aquest sentit, he vist la formació com una oportunitat per millorar la motivació i l’autonomia dels meus alumnes amb el plantejament de nous reptes amb noves maneres de treballar sense oblidar l’adaptació individual que reclamen els temps actuals. Però no només “cap a baix” també m’han fet pensar que aquestes tecnologies ens poden servir per plantejar reptes més avançats a alumnes que també ho necessitin com poden ser els alumnes amb altes capacitats.