Com a docents sabem que la nostra tasca, aconseguir que els nostres alumnes assoleixin uns aprenentatges, és un repte. És per això que entre nosaltres i altres professionals de l’educació intentem desenvolupar i utilitzar tantes eines i metodologies com ens sigui possible. Una eina que ens pot resultar molt útil per planificar les sessions és el decàleg de l’avaluació. Aquest pot ésser utilitzat com a eix vertebrador.

Aquí parlaré breument d’un dels ítems del decàleg que, en els pocs mesos que porto com a docent, estic aplicant molt poc però que considero que ens pot ajudar. Es tracta de presentar a l’inici de cada nou tema un guió o estructura de les sessions, i revisar-lo constantment amb l’alumnat per ajudar-lo a situar-s’hi. Tot just els alumnes sovint verbalitzen que, malgrat que entenen bona part de les activitats i conceptes que veiem, no entenen què pot entrar a l’examen o fins i tot de què va el tema. Sembla ser que tenen dificultats per a donar un sentit unitari al que estem veient, per a entendre la connexió entre les diferents activitats. És per aquest motiu que considero que aquest ítem del decàleg em pot resultar molt útil. Desconec fins a quin punt aquesta és una pràctica que la majoria dels docents ja utilitzen amb regularitat. De vegades podem perdre la noció de la seva importància. Al cap i a la fi, el que volem és que els aprenentatges adquirits pels alumnes estiguin connectats entre sí i que se’n vegi clara la relació. Quan això no succeeix, aquests aprenentatges acaben quedant com un núvol confús d’ítems que després resulten més difícils d’accedir. És important tenir present que la naturalesa de la nostra memòria és associativa. És a través d’associacions que aquesta ens permet navegar pel mapa mental, per tal d’arribar a l’element que ens pot resultar útil en cada moment, a partir de la pregunta o estímul que se’ns presenti.

A més, posar en pràctica aquest principi pot resultar relativament fàcil. Per començar, podem aprofitar aquelles primeres sessions que segueixen una tasca avaluativa de final de tema per tal de situar-nos en el nou. Seran, per tant, sessions que requereixin menys esforç cognitiu. Si els alumnes ja exposen dubtes, aquests es poden aprofitar per posar una primera llavor o idea del que s’explicarà més a fons més endavant. Així doncs, ajudarem a germinar i créixer la idea després que el cervell ja hagi tingut temps de començar a crear les primeres connexions incipients d’aquesta. A mesura que es va avançant el tema, aquesta estructura amb els sabers principals del tema es pot mostrar repetidament. Aquesta repetició pot ajudar a que es vagi consolidant el marc o espai que engloba el tema, al mateix temps que dona una noció de progrés, d’estar avançant. Això pot ajudar els alumnes a donar-los confiança de que són capaços, i a percebre el propi aprenentatge. Finalment, en les últimes sessions que precedeixen la o les tasques avaluatives finals del tema, l’estructura ens ajuda a recordar els aprenentatges que hem adquirit. Per a això podem utilitzar cadascun dels ítems de l’estructura inicial com una etiqueta dels múltiples aprenentatges que es pretenen haver adquirit al llarg del mateix.

La manera de presentar i reveure aquesta estructura que acabo d’exposar ens fa pensar automàticament en la pissarra, en el suport analògic. Però, ens poden ajudar les eines digitals a aplicar aquest principi d’una manera més eficaç? Bé, doncs potser ens poden ajudar en alguns aspectes. El primer avantatge evident d’un EVA, és que aquest pot estar disponible per als alumnes en tot moment. A més, aquest es pot anar actualitzant contínuament. Podem, per tant, afegir o treure algun ítem en qualsevol moment. Podem anar, però, més enllà. Tot aplicant el principi que hem descrit a sobre de l’etiqueta, podem anar afegit enllaços a descripcions, activitats i altres recursos directament en els elements de l’arbre o estructura. Això ho podem anar fent a mesura que anem treballant els sabers a classe i a sobre de la mateixa estructura que vam pujar a l’EVA a l’inici del tema. Aquest procediment té l’avantatge de mantenir la informació organitzada i clara per a l’accés dels alumnes en tot moment. Un inconvenient clar, però, és que els hi treu responsabilitat a ells de prendre apunts i d’organitzar-se per ells mateixos, aspectes que molts docents considerem importants que els alumnes treballin a l’aula.

En resum, tal i com sol succeir amb les noves tecnologies, se’ns presenta un dilema entre com ens poden ajudar, i com ens poden evitar esforços que poden resultar molt útils per al nostre desenvolupament.