L’aprenentatge s’adquireix de diverses formes, en diferents moments i en variats contextos; aprendre és llavors un procés complex en el qual intervenen molts factors. És per això que la Teoria de l’Aprenentatge Social adquireix un nou valor en l’educació virtual.

Una de les teories que va marcar la forma d’aprendre i ensenyar ha estat sens dubte la teoria de l’aprenentatge social. Aquesta teoria va ser plantejada pel psicòleg Albert Bandura en la dècada dels 70.

Aquesta teoria es presenta com un pont entre les teories conductuals (els comportaments són apresos per condicionament) i les teories cognitives (influència de factors psicològics: atenció i memòria).
Considera els aspectes socials de la nostra vida quotidiana. Avui, aprenem mirant, escoltant i fent; en combinar estils d’aprenentatge visual, auditiu i cinestèsic per comprendre nous conceptes, retenir aquest coneixement i aplicar-los als desafiaments quotidians, a la feina ia la llar.

En essència, l’aprenentatge social planteja que les persones aprenen per via de la 1) observació de les actituds, opinions i comportaments de les persones; 2) imitació d’aquests comportaments i 3) modelatge d’aquest comportament a partir d’una decisió.

No hi ha un moment ni lloc específic on aquest aprenentatge social passa, si no es dóna més aviat en l’intercanvi de coneixements de forma espontània i automàtica i implica les emocions dels estudiants en interactuar. L’observació és un factor principal en aquest procés.

Durant l’aprenentatge social existeix una cooperació entre les persones per enriquir el procés d’aprenentatge. En tot cas, l’estudiant no és un subjecte passiu ja que aquest aprenentatge aprèn “amb i d’altres”.

Com en l’ensenyament de qualsevol tipus de curs, primer s’ha de definir l’objectiu que com a docents volem que arribin els estudiants.