1. Introducció i contextualització del centre

L’Institut d’Alpicat és un centre públic que imparteix ESO, de 1r a 4t. Des de fa temps apostem per incorporar les tecnologies digitals a l’aprenentatge de l’alumnat, no només com una eina de treball, sinó també com una competència que cal desenvolupar de manera progressiva.

Al centre disposem de la matèria de MAP DIGITAL, amb sessions de 20 minuts, en què treballem habilitats digitals pràctiques. També desenvolupem projectes interdisciplinaris des de 1r d’ESO fins a 4t, on l’alumnat arriba a crear i desenvolupar els seus propis projectes a través del Treball Globalitzat d’Etapa (TGE).

A més, disposem del FAIG Lab, que ens permet treballar la filosofia maker, la creativitat, la fabricació digital i la resolució de reptes.

Tot això fa que la competència digital tingui una presència important al centre. Tot i així, considero que sempre hi ha aspectes que podem revisar i millorar, especialment pel que fa a la coordinació entre matèries, el seguiment dels aprenentatges i l’avaluació.

2. Aspectes de la rúbrica treballats a la formació

He revisat la rúbrica de les mentories digitals i he identificat els aspectes que es poden vincular amb les àrees del Marc de referència de la competència digital docent treballades durant la formació:

Pràctiques de lideratge i governança

• Formació → Àrea 1. Compromís professional (desenvolupament professional digital continu)

Pràctiques d’ensenyament i aprenentatge

• Creació de material documental → Àrea 2. Continguts digitals
• Creació de material audiovisual → Àrea 2. Continguts digitals
• Creació de material de pensament computacional → Àrea 6. Desenvolupament de la competència digital de l’alumnat
• Gestió de cursos EVA per part del professorat → Àrea 3. Ensenyament i aprenentatge
• Utilització didàctica de recursos digitals → Àrea 2. Continguts digitals
• Replantejament metodològic → Àrea 3. Ensenyament i aprenentatge
• Inclusió i personalització → Àrea 5. Empoderament de l’alumnat
• Situacions d’aprenentatge → Àrea 3. Ensenyament i aprenentatge i Àrea 5. Empoderament de l’alumnat

Pràctiques d’avaluació

• Avaluació inicial → Àrea 4. Avaluació i retroacció
• Avaluació formativa: coavaluació, autoavaluació i ús d’instruments → Àrea 4. Avaluació i retroacció i Àrea 3. Ensenyament i aprenentatge
• Avaluació formativa: metacognició → Àrea 3. Ensenyament i aprenentatge (aprenentatge autoregulat)
• Retroalimentació → Àrea 4. Avaluació i retroacció
• Avaluació sumativa → Àrea 4. Avaluació i retroacció
• Anàlisi de dades → Àrea 4. Avaluació i retroacció

Contingut i currículums

• Competència digital de l’alumnat: seqüenciació, programació, i seguiment i avaluació → Àrea 6. Desenvolupament de la competència digital de l’alumnat

Col·laboració i xarxa

• Acolliment → Àrea 1. Compromís professional (comunicació organitzativa)
• Ús compartit d’informació → Àrea 1. Compromís professional
• Col·laboració → Àrea 1. Compromís professional (participació, col·laboració i coordinació professional)
• Comunicació → Àrea 1. Compromís professional (comunicació organitzativa)
• Xarxa → Àrea 1. Compromís professional (participació, col·laboració i coordinació professional)

Infraestructura i seguretat

• Seguretat → Àrea 1. Compromís professional i Àrea 6 (ús responsable)
• Protecció de dades → Àrea 1. Compromís professional
• Drets d’autoria → Àrea 2. Continguts digitals

En canvi, no s’han treballat a la formació els aspectes de gestió i organització del centre (diagnosi, disseny, implementació i avaluació de l’EDC, comissió digital i regulació de l’ús dels dispositius), l’ús tècnic dels dispositius de l’aula ni la infraestructura.

No disposo dels resultats finals de les mentories, per això he fet una valoració orientativa del grau de digitalització del centre en cadascun dels aspectes treballats. Podeu consultar la rúbrica amb els aspectes treballats marcats, l’àrea de la formació amb què es vinculen i el grau de digitalització assignat.

3. Valoració de la situació actual del centre

Punts forts:

L’Institut d’Alpicat té una base digital consolidada. Els aspectes amb un grau més alt són:

• Creació de material documental i gestió de cursos a Moodle, amb grau ALT. La gran majoria del claustre crea materials digitals i fa servir Moodle de manera habitual amb l’alumnat.
• Replantejament metodològic i situacions d’aprenentatge, amb grau MITJÀ-ALT. El treball per projectes interdisciplinaris (TGE) i el FAIG Lab han portat la tecnologia a bona part de les situacions d’aprenentatge.
• Col·laboració, comunicació i protecció de dades, amb grau MITJÀ-ALT. El centre té entorns digitals ben configurats i canals de comunicació definits.

A més, la competència digital de l’alumnat es treballa de manera específica a la matèria MAP DIGITAL.

Aspectes amb marge de millora:

La rúbrica també mostra aspectes en grau MITJÀ-BAIX: n’hi ha relacionats amb l’avaluació formativa (coavaluació, autoavaluació, metacognició i avaluació inicial) i amb la planificació conjunta de la competència digital de l’alumnat (seqüenciació, programació, i seguiment i avaluació). No és un objectiu que tots els aspectes arribin al grau màxim, per això he prioritzat els dos que més necessita el centre i on puc aportar més el que he après a la formació.

Aspecte 1. Competència digital de l’alumnat: seqüenciació (Contingut i currículums. Àrea 6 de la formació)

• Grau actual: MITJÀ-BAIX. Els sabers i criteris de la competència digital estan seqüenciats en alguns cursos, sobretot dins de MAP DIGITAL. Però no hi ha una progressió coordinada de 1r a 4t d’ESO entre totes les matèries i els projectes.
• Necessitat: com que no hi ha una seqüència compartida, cada docent treballa la competència digital pel seu compte. Hi ha continguts que es repeteixen en diversos cursos i n’hi ha d’altres que no es treballen. Això també dificulta fer un seguiment conjunt de l’alumnat, i per això els aspectes de programació i de seguiment també estan en MITJÀ-BAIX.
• Per què és possible: el centre ja té una matèria específica (MAP DIGITAL), projectes interdisciplinaris i una comissió digital que pot coordinar la revisió de la seqüenciació.
• Per què és convenient: una seqüència compartida ordena el que ja es fa, evita buits i repeticions i és la base per avaluar la competència digital de manera conjunta.
• Objectiu: passar a grau MITJÀ-ALT, és a dir, tenir els sabers i criteris seqüenciats en la majoria de cursos i revisar-los periòdicament.

Aspecte 2. Retroalimentació (Pràctiques d’avaluació. Àrea 4 de la formació)

• Grau actual: MITJÀ-BAIX. La majoria del professorat retorna les tasques per Moodle. Però la millora de la tasca sol ser voluntària i el comentari va acompanyat d’una nota, de manera que la retroacció acaba tenint una funció més qualificadora que formativa.
• Necessitat: l’alumnat rep comentaris, però no sempre els fa servir per millorar la feina. A més, les rúbriques i els instruments d’autoavaluació no es comparteixen entre el professorat. Per això també estan en MITJÀ-BAIX la coavaluació, l’autoavaluació i la metacognició.
• Per què és possible: Moodle ja és l’entorn habitual del centre i té les eines necessàries: rúbriques, comentaris a les tasques, reenviament després de la retroacció, qüestionaris i tiquets de sortida. No cal cap eina nova, només fer servir millor les que ja hi ha.
• Per què és convenient: la retroacció formativa té un impacte directe en l’aprenentatge i encaixa amb el treball per projectes i l’avaluació competencial que ja fa el centre.
• Objectiu: passar a grau MITJÀ-ALT, és a dir, que la gran majoria del professorat faci servir Moodle per donar retroacció personalitzada i que almenys una part la utilitzi perquè l’alumnat millori la tasca abans de rebre la nota.

4. Primera proposta de millora: seqüenciació i seguiment de la competència digital de l’alumnat

Aspecte principal de la rúbrica: Competència digital de l’alumnat: seqüenciació (Contingut i currículums).
Grau actual: MITJÀ-BAIX → Grau objectiu: MITJÀ-ALT.
Aspectes relacionats: Competència digital de l’alumnat: programació, i seguiment i avaluació (tots dos en MITJÀ-BAIX).
Vincle amb la formació: Àrea 6. Desenvolupament de la competència digital de l’alumnat.

Justificació

A l’Institut d’Alpicat ja treballem moltes competències digitals a través de MAP DIGITAL i de les diferents matèries i projectes. El que considero que podem millorar és la coordinació d’aquests aprenentatges, perquè quedin ben distribuïts al llarg dels quatre cursos d’ESO.

Per exemple, no té gaire sentit que l’alumnat repeteixi cada any activitats molt semblants sobre processadors de textos si, en canvi, arriba a 4t sense dominar altres habilitats digitals necessàries. La idea és assegurar una progressió clara, des de les habilitats més bàsiques de 1r fins a tasques més complexes i autònomes a 4t.

Propostes concretes

• Revisar la seqüenciació de les cinc competències digitals de l’alumnat de 1r a 4t d’ESO, prenent com a referència la gradació de la competència digital per a l’educació bàsica.
• Elaborar una graella compartida (un full de càlcul a la unitat compartida del claustre) que reculli, per a cada curs, les competències, els criteris d’avaluació, les activitats principals i la matèria o projecte on es treballen.
• Identificar quins aprenentatges es treballen a MAP DIGITAL i quins es desenvolupen en altres matèries i projectes (TGE, FAIG Lab).
• Preparar activitats de dificultat progressiva. Per exemple, començar amb l’organització d’arxius i la creació de documents, continuar amb el tractament de dades i els formats digitals, i arribar a la creació de continguts més elaborats i a la resolució de problemes.
• Establir un sistema senzill de seguiment: una columna per competència a la graella, on cada equip docent indica el grau d’assoliment del grup i les dificultats detectades, i que es revisa a les sessions d’avaluació.

Com ho portaríem a terme?

La comissió digital, conjuntament amb els docents de MAP DIGITAL i els equips docents, revisaria les activitats que ja es fan i elaboraria una proposta de seqüenciació.

No caldria començar de zero, perquè ja tenim moltes activitats preparades. Es tractaria sobretot d’ordenar-les, detectar repeticions i incorporar els aprenentatges que encara no estiguin prou treballats.

Punts forts i febles de la proposta

• Punts forts: aprofita el que ja es fa i no requereix recursos econòmics. A més, dona coherència al treball de MAP DIGITAL i dels projectes i facilita una avaluació conjunta de la competència digital.
• Punts febles: requereix temps de coordinació, que és escàs, i implicació de tots els equips docents, no només del professorat de MAP DIGITAL. Per reduir aquest risc, proposo començar per un sol curs i fer servir les reunions d’equip docent que ja existeixen.

Com sabríem si hem millorat?

Podríem comprovar si:

• Disposem d’una seqüenciació actualitzada de 1r a 4t d’ESO, revisada pel claustre.
• Les programacions incorporen de manera explícita les competències digitals que es treballen.
• S’han reduït les repeticions innecessàries i s’han cobert les mancances detectades.
• El professorat comparteix informació sobre l’evolució de la competència digital de l’alumnat a les sessions d’avaluació.

Si s’assoleixen aquests indicadors, el centre passaria del grau MITJÀ-BAIX al MITJÀ-ALT, en què els sabers i els criteris estan seqüenciats en la majoria de cursos i es revisen periòdicament.

5. Segona proposta de millora: potenciar l’avaluació formativa i la retroacció digital

Aspecte principal de la rúbrica: Retroalimentació (Pràctiques d’avaluació).
Grau actual: MITJÀ-BAIX → Grau objectiu: MITJÀ-ALT.
Aspectes relacionats: Avaluació formativa: coavaluació, autoavaluació i ús d’instruments; Avaluació formativa: metacognició (totes dues en MITJÀ-BAIX).
Vincle amb la formació: Àrea 4. Avaluació i retroacció, i Àrea 3. Ensenyament i aprenentatge (aprenentatge entre iguals i aprenentatge autoregulat).

Justificació

Una altra qüestió que considero important millorar és l’ús de les eines digitals per avaluar l’alumnat. A través del Moodle recollim tasques, fem qüestionaris i donem retroacció, però sovint la millora de la tasca és voluntària i el comentari va acompanyat directament d’una nota.

M’agradaria que l’alumnat tingués més oportunitats de revisar els seus treballs, detectar què ha fet bé, identificar què ha de millorar i tornar a presentar la tasca després de rebre orientacions. També seria positiu compartir instruments d’avaluació entre el professorat per facilitar-ne l’ús i establir criteris comuns.

Propostes concretes

• Crear un petit banc de rúbriques digitals compartides, configurades com a rúbriques avançades a les tasques del Moodle, que es puguin adaptar a diferents activitats i matèries.
• Activar a les tasques del Moodle l’opció de tornar a enviar el treball després de la retroacció, perquè l’alumnat pugui millorar-lo abans que es tanqui la qualificació.
• Donar comentaris concrets, amb què s’ha fet bé i què cal millorar, en lloc de només una nota.
• Incorporar activitats senzilles d’autoavaluació, com qüestionaris de reflexió o tiquets de sortida digitals.
• Introduir la coavaluació en alguns projectes amb l’activitat Taller del Moodle, de manera que l’alumnat valori el treball dels companys a partir d’uns criteris clars.

Exemple d’aplicació

A MAP DIGITAL, després d’una activitat de conversió de formats digitals com la que vaig treballar al mòdul 6 (“L’arxiu és massa gran: aprenem a treballar amb diferents formats digitals”), l’alumnat completaria una petita autoavaluació al Moodle. Hi valoraria si ha aconseguit convertir els arxius, si ha escollit correctament els formats i si ha resolt els problemes de manera autònoma.

El professorat faria una retroacció breu, indicant què ha fet bé i què hauria de revisar, i l’alumnat podria tornar a enviar el treball millorat. Aquest mateix sistema es podria adaptar a altres matèries i als projectes interdisciplinaris.

Com ho portaríem a terme?

La proposta s’iniciaria amb un petit grup de docents interessats a provar aquests instruments. A partir de les seves experiències, es compartirien exemples pràctics amb la resta del claustre i les estratègies s’anirien incorporant progressivament.

La idea no és augmentar la feina del professorat, sinó disposar de recursos compartits que facilitin l’avaluació i siguin útils per a l’aprenentatge.

Punts forts i febles de la proposta

• Punts forts: fa servir Moodle, que ja és l’entorn habitual del centre, i no requereix eines noves. Té un impacte directe en l’aprenentatge i encaixa amb l’avaluació competencial i el treball per projectes.
• Punts febles: donar retroacció personalitzada i permetre reenviaments pot augmentar la càrrega del professorat. A més, part del claustre pot no conèixer opcions com el Taller o les rúbriques avançades. Per compensar-ho, proposo començar amb poques tasques per trimestre, fer servir rúbriques reutilitzables i fer una sessió breu de formació interna amb el grup pilot.

Com sabríem si hem millorat?

Podríem valorar si:

• Hem creat un banc compartit de rúbriques i instruments d’avaluació al Moodle.
• Augmenta el nombre de tasques amb opció de reenviament després de la retroacció.
• Augmenta l’ús de l’autoavaluació i la coavaluació amb eines digitals.
• Hi ha exemples concrets de treballs revisats i millorats després de rebre comentaris.
• El professorat valora positivament la utilitat d’aquests instruments.

Si s’assoleixen aquests indicadors, el centre passaria del grau MITJÀ-BAIX al MITJÀ-ALT, en què la gran majoria del professorat fa servir l’entorn virtual per donar retroacció personalitzada i una part la utilitza perquè l’alumnat millori la tasca abans de qualificar-la.

6. Planificació de les propostes

Perquè aquestes millores siguin realistes, proposo aplicar-les de manera progressiva al llarg del curs.

La comissió digital coordinaria el seguiment de les actuacions, amb la participació dels equips docents i el suport de l’equip directiu. Al final de curs es tornaria a valorar els dos aspectes amb la rúbrica de mentories, per comprovar si s’ha arribat al grau MITJÀ-ALT.

7. Valoració final

Aquesta formació m’ha ajudat a reflexionar sobre la importància de tenir una visió global de la competència digital al centre. Les dues propostes són una transferència directa del que he treballat a les àrees 6 (Desenvolupament de la competència digital de l’alumnat) i 4 (Avaluació i retroacció).

Penso que a l’Institut d’Alpicat ja fem moltes activitats interessants i tenim una bona base de treball, sobretot en la creació de materials i l’ús del Moodle. Però també crec que podem millorar la manera com organitzem, compartim i avaluem aquests aprenentatges.

He escollit aquestes dues propostes perquè les considero útils, realistes i relacionades amb la feina que ja fem. No requereixen grans inversions econòmiques, sinó sobretot coordinació, temps per compartir experiències i acords entre el professorat. Aquest és també el seu principal repte.

Per mi, millorar l’Estratègia Digital no significa necessàriament incorporar més tecnologia, sinó utilitzar millor la que ja tenim i aconseguir que realment ajudi l’alumnat a aprendre, ser més autònom i desenvolupar la seva competència digital.

8. Documents de referència

Estratègia Digital de Centre – Institut d’Alpicat

Rúbrica de valoració de les mentories digitals

Material de referència: Llibres de continguts dels mòduls del curs de Competència Digital Docent B2.