- Bits per píxel
1.1. Tipus d’imatges
1.2. Píxel i resolució
1.3. Profunditat de to
- Bits per píxel
Entenem per bits per píxel el nombre de bits que requereix cadascun dels píxels de la imatge per emmagatzemar la informació que li correspon. Aquest valor se’l coneix com a profunditat de to. Normalment les imatges utilitzen 8 bits per píxel, encara que hi ha la possibilitat d’utilitzar 16 bits per píxel. L’ús d’aquesta quantitat es desaconsella a causa de l’augment de memòria que suposa i que no es compensa amb un guany de gamma cromàtica en visualitzar la imatge, ja sigui en monitor o impresa, pel fet que ni la gran majoria de monitors ni els pigments poden reproduir-la.
1.1. Tipus d’imatges
Una imatge es pot classificar de diferents formes. Ens referim aquí només a les característiques de la imatge digital respecte al seu traç i color.
Pel que fa al color, la imatge pot ser en blanc i negre (b/n) o color. Pel que fa al traç serà de línia o de to. Així tindrem totes les possibles combinacions: línia b/n, línia color, to b/ni to color.
Una imatge de línia b/n és aquella que no té grisos, només negre (imatges al mapa de bits), de línia color no té modulació de color. La de to b/n mostra tota la gamma de grisos i la de to color tota la gamma de tonalitats.
1.2. Píxel i resolució
El píxel és la unitat mínima que configura una imatge. La mida dels píxels en una imatge determina la resolució. La resolució fa referència al nombre de píxels que hi ha per unitat lineal mesurant-se en píxels per polzada (ppp), encara que es poden trobar, segons la font, altres expressions, per exemple dpi (dots per inch) o ppi (píxels per inch).
Com més gran és la resolució els píxels són més petits pel que s’ofereix una imatge de més qualitat i detall. A menor resolució, píxels majors per tant menor qualitat d’imatge, arribant-se a l’extrem fins i tot que aquests píxels es poden visualitzar, oferint l’aspecte de la imatge anomenada pixelada (expressió no del tot correcta ja que qualsevol imatge està pixelada).
Normalment les imatges que s’han de visualitzar només al monitor (cas d’edicions multimèdia o web) es disposen amb una resolució de 72 ppp. Aquesta resolució és suficient perquè les imatges es puguin veure amb qualitat, ja que el medi en què es reprodueixen (monitor) generalment disposa d’aquesta resolució. A les imatges que han d’anar impreses, cal posar-se en contacte amb l’impressor atès que la resolució a emprar està en funció d’aspectes com el sistema d’impressió i suport usat, entre d’altres. Normalment, una resolució de 300 ppp seria suficient per oferir una qualitat d’imatge.
És obvi comentar que quan una imatge amb resolució correcta s’amplia, aquesta redueix la seva resolució i viceversa, en reduir-se la mida augmenta la seva resolució.
Quan ens trobem que una imatge no té prou resolució el recurs és inventar-se píxels per augmentar-la. Aquesta acció és la que entenem com a interpolar. Hi ha tres tipus d’interpolació: veïnatge, bilineal i bicúbica. A la primera els nous píxels es copien a imatge i semblança que el seu veí, amb la qual cosa s’augmenta la resolució però no la gamma tonal. A la segona els nous píxels prenen com a referència els seus píxels veïns en línia, generant-se amb unes característiques cromàtiques entre tots dos. És amb la tercera, la bicúbica, amb què s’aconsegueixen millors resultats i augment de gamma tonal, ja que cada nou píxel pren com a referència tots els veïns que l’envolten, tant laterals com superior i inferior.
Vegem a la següent imatge com s’executa aquesta inclusió de nous píxels mitjançant el que hem anomenat mecànica de la interpolació:
1.3. Profunditat de to
La profunditat de to fa referència al nombre de bits que necessita cada píxel per aportar la informació que li correspon en funció del tipus d’imatge.
Així, en una imatge de línia a b/n (mapa de bits) cada píxel només té dues opcions: negre o blanc, requerint-se per tant 1 bit per píxel.
A les imatges de to b/n, cada píxel podrà ser blanc, negre o tota una successió de grisos entre tots dos. El nombre de grisos possibles és 255, a causa de la combinació binària resultant de la utilització de 8 bits (1 byte).
A les imatges a color (ja siguin de línia o to) cada canal de color haurà de poder expressar-se del blanc al color, passant pels 255 tons intermedis, per tant es requerirà 1 byte (8 bits) per canal. Si el model de color utilitzat és RGB, el total de bits necessaris per píxel seran 24 (8 x 3). En el cas d’imatges a CMYK seran 32 bits per píxel (8 x 4).
A la taula següent podem observar com en utilitzar color indexat es requereixen únicament 8 bits per píxel, com en el cas d’imatges de to en b/n. Què és color indexat, quan fer-lo servir?
Color indexat suposa seleccionar, de entre tots els tons duna imatge en RGB, els 256 més representatius. Com que només són 256 els tons a aconseguir amb 8 bits per píxel tindrem suficient. Cadascun dels píxels de la imatge conservarà la seva tonalitat (si és una de les 256 triades) o, en cas de no ser-ho, s’ajustarà cromàticament a la més semblant. Això suposa que cromàticament la imatge perdrà qualitat, però per altra banda disminuirà una tercera part la seva utilització de memòria. Per aquesta raó, l’ús de color indexat s’aconsella per a aquelles imatges a color que s’han d’incorporar a pàgines web i en les quals no és preferent la gamma cromàtica, però en canvi si ho és minimitzar-ne el pes o el volum.
Teòricament el nombre de tons en CMYK és molt més gran que en RGB, en la realitat les imatges en RGB són més riques cromàticament que les impreses en CMYK pel fet que els pigments utilitzats són incapaços de reproduir molts dels possibles tons.
Deixa un comentari