1. Color i modulació del color
1.1. To
1.2. Saturació
1.3. Lluminositat
1.4. Sistemes HSB i HSL
1.5. Guies de tons

1. Color i modulació del color

Color fa referència a una expressió cromàtica pura, és a dir, sense barreges totals o parcials amb un altre color, amb total intensitat i sense presència de blanc o de negre. Que compleixin aquestes característiques només n’hi ha sis que són els primaris i secundaris de cadascuna de les síntesis, és a dir que l’atribut de color només li és degut al vermell, verd, blau, cian, magenta i groc.

La modulació del color fa referència a les possibles variacions respecte a la barreja amb altres (to), a la seva intensitat (saturació) o nivell de claredat (lluminositat). De manera genèrica es fa servir el nom tonalitat per especificar un color modulat.

1.1. To

El to és la característica que relaciona una expressió cromàtica amb un color determinat. Diem que hi ha tons del cian, del vermell, del magenta… en funció de quin sigui el color dominant. La gran majoria d’expressions cromàtiques que podem observar són tons, provinents d’un color, amb un determinat grau d’aportació d’aquest o d’altres.

Vegem en aquesta taula alguns exemples de valors de tons:

1.2. Saturació

La saturació fa referència a la quantitat de color pur present. Parlant en termes no tècnics, com més saturat, més intens, més viu. Mentre que el color pur és 100% saturat, en una tonalitat, aquesta saturació pot anar de l’1 al 99%. En model de color CMYK, com més saturació major presència de color però, en el cas que una expressió cromàtica estigui composta per diferents colors, el grau de saturació es veurà reduït en funció de la manca de puresa de color deguda als errors cromàtics dels pigments. En models de color basats en RGB la saturació es dóna quan no hi ha blanc, per això, en el cas que hi hagi presència de R+G+B, la pèrdua de saturació serà present.

Vet aquí una taula amb uns exemples:

1.3. Lluminositat

La lluminositat és la capacitat de reflectir llum en tota la puresa de color. En el cas del model de color CMYK, el grau de lluminositat és invers al de presència de negre (o absència de blanc). Una pèrdua de lluminositat pot estar donada per dos motius: la presència de K (negre) o la presència simultània, total o parcial, dels tres colors (CMY).

En el cas del model RGB, la màxima saturació es dóna quan un dels tres és pur.

Pot, de forma equivocada, confondre’s la pèrdua de saturació amb el guany de lluminositat, val a dir que aquests dos paràmetres es mouen en diferents plans, com veurem al següent apartat en tractar el sistema de color HSB.

Vet aquí uns exemples de valors de lluminositat:

1.4. Sistemes HSB i HSL

Com vèiem als apartats anteriors, l’especificació d’una tonalitat requereix tres dades: el to, la saturació i la lluminositat. Aquests tres valors són independents entre si, per tant deuen moure’s en diferents direccions. Per això, per representar totes les possibles tonalitats, requerim un espai tridimensional.

El sistema HSB, basat en RGB, es presenta com un con invertit. HSB són les inicials de Hue (to), Saturation (saturació) i Brightness (lluminositat). A la superfície superior (bidimensional) trobem els sis colors primaris amb les modulacions de to i les variacions de saturació. El centre és blanc. En volum se’ns mostra el con (tridimensional) en què, segons anem del centre de la superfície superior (blanc) al vèrtex inferior (negre) ens trobem totes les variacions de lluminositat.

Els valors de to (H) van del 0 al 359 (coincidint amb els graus en una circumferència), en sentit antihorari, situant-se el valor 0 a la posició de les tres al rellotge. Atès que hi ha sis colors cada 60 graus es troba un color.

Els valors de saturació (S) es troben entre 0 i 100, anant de manera radial del perímetre (100% saturat) al centre (0% saturat).

Del pla superior al vèrtex inferior s’estableixen cent passos, originant els valors de lluminositat (B): 100 al pla superior i 0 al vèrtex.

Vegem-ne uns exemples de valors HSB, la seva correspondència amb RGB i les seves característiques cromàtiques.

Similar al sistema HSB, i que ens pot portar a confusió, és el sistema HSL.

Representat com a dos cons units per la base, els valors de H i S segueixen el mateix criteri que a HSB. El valor de lluminositat, expressat en aquest cas per L, marca la diferència.

Conseqüentment, un mateix to tindrà diferents valors de S i L segons s’expressi a HSB o HSL. El valor de H (determinant de la tonalitat dominant) no variarà.

A la taula següent es poden observar uns exemples:

1.5. Guies de tons

Les guies de tons estan incloses a les biblioteques de color de les aplicacions utilitzades en els àmbits del disseny i la preimpressió.

Per a la seva visió en suport físic hi ha les guies impreses, sent les Pantone® les més popularitzades.

Entre les guies Pantone® hem de diferenciar les de tons directes, també anomenats tintes planes o tons sòlids i les de tons tramats.

Cada to directe Pantone® requerirà una planxa d’impressió nova. Per exemple: en cas d’imprimir una imatge en quadricromia més una tinta Pantone® plana, es requeriran cinc planxes (C+M+I+K+Pantone®).

Els tons tramats Pantone® es generen amb diferents aportacions de trama CMYK. Cal diferenciar entre l’edició per a Europa (realitzada amb tintes Eurostandard) i l’edició per a Amèrica (SWOP).

En la majoria dels casos es defineixen els tons de les diferents guies en dos acabats: brillant (coated) i mat (uncoated). Aquesta diferenciació es justifica en funció de com es mostrarà el to un cop imprès, ja sigui sobre suport mat o brillant.