Com a professor d’FP, entenc que l’equivalent a les Unitats Didàctiques en Secundària o Primària són les nostres Unitats Formatives. En el context de l’activitat que se’ns demana, podria explicar només una activitat en la qual s’utilitza una eina TIC, però prefereixo desenvolupar l’UF completa, per contextualitzar.

He escollit la UF4 del MP03 Control, edició i mescla de so que imparteixo al CFGM de Vídeo, discjòquei i so  a l’INS La Mercè de Barcelona. És un mòdul de segon curs, i com es pot veure a les diapositives anteriors, consta de 2 RAs enfocats a que l’alumne sigui capaç de fer la mescla de  monitors pels artistes durant una actuació en directe. Tota la UF4 va encaminada a posar-ho en pràctica en una última activitat transversal a la resta de UF‘s del mòdul que realitzem en finalitzar la part de control de so en directe.

Al nostre mòdul, treballem amb metodologies actives, però no renunciem a la classe magistral, sobretot al principi, on fem la introducció de l’UF i expliquem el que farem i per què ho farem. També per reforçar el que s’ha après, o per aclarir dubtes.

De la mateixa forma, també volem que els alumnes construeixen el seu propi aprenentatge, i tot i que els passem la teoria, els demanem activitats de recerca que els ajuden a assolir la seva alfabetització mediàtica i informacional (centrant-nos en la tria de fonts fiables d’informació).

A l’inici de la UF dividim el grup classe en 6 grups. Comptem amb dos espais de treball. Distribuïm dos dels grups a l’aula taller on fan la part pràctica, mentre els altres 4 grups estan a l’aula d’ordinadors on van fent les diferents tasques que hem dissenyat per utilitzar les eines TIC. Aquesta distribució de grups és rotativa de manera que el temps es reparteix equitativament entre tots els grups.

L’Edpuzzle i la fitxa de Liveworksheets constitueixen en aquest mòdul la forma en què es construeixen les píndoles formatives d’autoaprenentatge inicials, per dir-ho així, els alumnes tenen el primer contacte amb la matèria. Disposen des de l’inici d’una part de la teoria en forma d’apunts que els passem (Monitoratge amb caixes acústiques) . Tot i que no la consulten per l’experiència que tenim, fins que no la necessiten realment, els dona tranquil·litat tenir-la des del principi. No obstant, altres apunts (In Ear) no els passem fins que no acaba el seu treball de recerca.

Quines són les evidències d’implementació a l’aula?

Bàsicament podem parlar de les citades activitats amb Edpuzzle, i liveworksheets, a més d’una imatge de l’aula taller on se’m pot veure a mi juntament amb els meus alumnes realitzant tot el muntatge de so. A continuació desplego aquestes evidències:

EDPUZZLE

https://edpuzzle.com/media/6404b32ceede72431fa6d2d8

LIVEWORKSHEETS

https://es.liveworksheets.com/id/vp3363635sp

Després d’aquestes tasques inicials, llegeixen l’article “Oda al oscuro lado de los monitores” on els demanem que enumerin 5 idees significatives de forma breu i concisa.

Aquestes tres primeres activitats inicials, són de caire individual. Les següents ja són de recerca: una de monitors d’escenari (en parelles) i altra, d’In Ear que és en grup (mantenim els 6 grups de 4/5 persones). Anem fent rotació de grups durant 6 setmanes, de manera que cada grup passa 2 cops per executar aquestes activitats.

Aula taller de MP03 Control, edició i mescla de so (INS La Mercè, Barcelona)

Com tenim en compte el disseny universal de l’aprenentatge (DUA)?

Hem preparat múltiples fonts d’informació (vídeo edpuzzle), lectures i apunts. A més a més, en els treballs de recerca els alumnes són lliures de triar el tipus de font que creguin convenient. Ara bé, som conscients que ens calen molts més materials pedagògics específics del món del so, i formant part de la família d’imatge i so, hauríem de produir-ne més (per exemple, càpsules formatives en format pòdcast).
Val a dir també que la transmissió del coneixement, s’implementa també auditivament, perquè en el mètode d’experts, després d’una demo inicial que fem els dos professors del mòdul (doblatge 100%), encetem una cadena en què un alumne rep una explicació concreta, i aquest alumne s’encarrega d’explicar-li al següent company, i així successivament fins que la resta de membres del grup han rebut la informació. No oblidem que en el mètode d’experts realment, qui més aprèn és qui explica. Per la DUA, també és important aquest mètode perquè empodera a tot l’alumnat, tant al que en sap molt, com al que li costa, ja que pot explicar-se, sense cap mena de pressió, pel fet que el seu grup li dona suport.
La varietat d’agrupaments també contribueix a la DUA, facilitant per tothom  l’oportunitat de treballar el so, tant en parelles com en grups petits (al ser un Grau Mitjà fer grups més grans sol ser contraproduent perquè els alumnes ho tindrien més difícil per demostrar la seva proactivitat i autonomia). La forma en què està planificada l’UF fa que cada alumne pugui anar al seu ritme, pràcticament, en tot moment i, quan cal, accelerar, té el suport del grup. I aquells que volen anar més enllà, també tenen les portes obertes, tant si estem a l’aula taller, com a les activitats de recerca.

Si parlem d’intel·ligències múltiples, aquestes son posades en valor a  l’hora de fer grups amb EDUTEAMS.

La forma de dissenyar el procés d’ensenyament aprenentatge també va de menys a més, pel que fa a la Taxonomia de Bloom com es pot veure a la diapositiva. En fer avaluació formativa, l’error no penalitza, sinó que es converteix en un motor de l’aprenentatge i això també reforça la confiança de l’alumnat, que se sent més motivat a l’hora d’iniciar procediments nous o a l’hora d’expressar-se quan se li demana.

Tenim un sistema de millora contínua que consisteix a demanar als alumnes que els han semblat les diferents activitats, que ha anat bé, que no… que canviarien, etc. No hi ha examen, i òbviament, no totes les activitats, tenen el mateix pes. La nota de l’UF surt de la mitjana ponderada de les diferents activitats i l’avaluació competencial fa que la pràctica de monitoratge i espectacle sigui la que més valor te.

És important destacar que en FP tenim objectius i competències que són especificats en el Decret del Currículum del Títol. A l’aula, treballem amb Programacions Didàctiques que es desenvolupen al voltant d’un o més Resultats d’Aprenentatge (RA), que generalment és un únic RA, encara que també en podem trobar dos o més.

El currículum de qualsevol cicle d’FP també inclou competències professionals, socials i personals, així com les anomenades capacitats clau (que són les competències personals i socials més rellevants, com ara el treball en equip, la resolució de problemes, l’autonomia o la responsabilitat). Aquests elements ja es contemplen en la redacció dels RA d’un mòdul concret. Per tant, a les Programacions Didàctiques, no és necessari especificar-los explícitament.

Programació UF4 del MP03 Control, edició i mescla de so

Per a l’avaluació de l’UF, mitjançant les diferents activitats, enteses com a instruments d’avaluació, recollim evidències de tots els criteris d’avaluació treballats i posem una nota que reflecteixi el grau d’assoliment del RA.

La importància de l’ús de les tecnologies digitals en l’assoliment dels objectius d’aprenentatge

Cada vegada n’estic més convençut quan incorporo una nova aplicació digital a l’aula. Clarament, l’us de plataformes com Edpuzzle, Liveworksheets i altres, han afavorit l’assoliment dels objectius d’aprenentatge d’aquest mòdul. De fet, quan presentem aquestes activitats més dinàmiques als alumnes, ells ens ho agraeixen i ens confirmen que anem pel bon camí. Totes aquestes fitxes i apunts interactius i gamificats els ajuden a integrar de manera més pràctica i, de vegades, més lúdica, els conceptes teòrics que després han d’aplicar en la situació realista que els plantegem a l’aula taller.

Tot i que les tecnologies digitals poden afavorir l’aprenentatge, no crec que siguin estrictament indispensables per alguns aspectes d’aquest mòdul. És possible utilitzar altres recursos i metodologies més clàssiques que també ajudin els alumnes a aprendre de manera significativa. Tanmateix, és cert que els alumnes d’avui en dia són nadius digitals i estan acostumats a un consum d’informació molt ràpid i a una gestió del seu temps d’atenció molt volàtil. Això els fa menys receptius a algunes metodologies més tradicionals i estòlides, per la qual cosa els docents hem de comprendre la realitat que envolta a aquests adolescents i entendre les seves necessitats per dissenyar activitats efectives que els captivin i els mantinguin engrescats. Així, en aquest sentit, totes aquestes tecnologies digitals juguen un paper fonamental.

També hem de ser conscients que l’ús de les tecnologies digitals pot generar problemes tècnics d’ús com problemes de connexió a internet, errors en la plataforma, problemes de compatibilitat o accés, entre d’altres. A més, pot contribuir a l’aparició d’altres problemàtiques més seriosos com les relacionades amb les addiccions a la tecnologia i els videojocs, l’increment de factors de distracció i pèrdua d’atenció, o l’ús indiscriminat i descontrolat de xarxes socials. Per això, és important que els docents proporcionem als alumnes una orientació clara i els guiem en l’ús responsable de les tecnologies digitals, ajudant-los a desenvolupar la seva capacitat de controlar el seu ús.

Personalment, no he tingut problemes importants quan he integrat alguna d’aquestes tecnologies digitals a la meva pràctica docent. No obstant, últimament ens estem trobant a les aules de Grau Mitjà un augment significatiu de preocupants casos de baixes competències digitals. És contradictori perquè són alumnes que es defensen bé amb el seu propi mòbil, però que són quasi analfabets digitals per realitzar determinades tasques bàsiques davant d’un ordinador d’escriptori. Això és un problema que té la seva arrel a l’etapa ESO dels alumnes, i que no deixa de ser sorprenent donat que son nadius digitals.

En definitiva, en la meva experiència, les tecnologies digitals són una eina valuosa per a l’ensenyament i l’aprenentatge, perquè permeten als alumnes accedir a continguts multimèdia, realitzar activitats interactives i col·laborar amb altres companys de forma virtual. No obstant, no són la solució universal per a totes les necessitats d’aprenentatge, i no hauríem de dependre exclusivament d’aquestes tecnologies digitals, sinó que hem d’integrar-les en una metodologia més àmplia que combini altres recursos, com ara llibres, experiències pràctiques, o activitats més apegades al món material físic i no tan digital mitjançant pantalles, per tal de proporcionar als alumnes una formació més completa.