La tecnologia per si mateixa no millora la qualitat de l’educació

Estic d’acord amb això. Per què? Perquè cal saber fer ús d’aquesta tecnologia i, sobretot, saber com aplicar-la a l’aula perquè ajudi als alumnes a assimilar/reforçar millor els seus aprenentatges. I amb aquest aspecte penso que la tecnologia juga un paper important la interactivitat i la costumització (personalització/adptació) del contingut a ensenyar/aprendre/compartir de manera orientativa o guiada.

Vell paradigma / nou paradigma

Sí, en algunes coses i tal com està escrit potser sí, però és un tema que potser caldria analitzar-lo més detalladament perquè em sembla que amb el vell paradigma també s’han cultivat ments interessant i creatives. No sé, potser en alguns casos es podrien haver donat aspectes del nou paradigma al vell perquè suposo que abans també algun docent hauria d’haver amb inquietuds del nou paradigma. Però sí, amb el nou paradigma el coneixement és construït conjuntament per professorat i alumnat, on l’alumne és constructor i el context és d’aprenentatge cooperatiu a classe, o almenys en teoria així hauria de ser.

Taxonomia de Bloom

Pel que fa a les dimensions explicades en aquesta taxonomia, per mi la d’anàlisi i la síntesi són les més interessants ja que entenc que poden portar a la deducció i a la creativitat mitjançant l’enllaç de diferents continguts/conceptes. Però es clar, aquestes dimensions HOTS necessiten prèviament de les dimensions LOTS potser no tant cognitives com ara les de Coneixement, Comprensió i Aplicació encara que aquesta última ja tingui un component força interessant.

No sé, i com ho podria explicar que aquestes dimensions de l’aplicació, anàlisi i síntesi en un recurs tecnològic? ¿Potser ho explicaria el fet de dissenyar un programa, per senzill que sigui, que tingui per objectiu practicar/reforçar un contingut o un concepte a aprendre? Per exemple: tots sabem de les virtuts del full de càlcul i de l’Scratch ( … i d’altres més programes), però fer servir aquests programes a l’aula i adaptar-los a les diferents necessitats educatives, fent així d’aquests programes uns interessants recursos tant per al docent com per a l’alumne, ¿no seria una manera de treballar a nivell tecnològic les dimensions de l’aplicabilitat, l’anàlisi i la síntesi abans comentades?

SAMR

Aquestes diferents fases del procés de digitalització d’activitats (Substitució, Augmentació, Modificació i Redefinició) intentaré, al meu parer, exemplificar-les fent una comparativa de la pissarra tradicional (la del guix) amb la PDI.

En un principi potser la PDI es feia servir com una pissarra tradicional en el sentit que no es treia tot o part del seu potencial. Un mapa d’un país tant es podria mostrar i comentar mitjançat un mapa de paper com un mapa mostrat a la PDI, on bé podria ser aquesta la fase de substitució.

Després, en la fase de la Augmentació, aquest mapa es podria treballar de manera més detallada interactuant amb marcant línies, pintant de colors diferents el que es cregui convenient, fent retalls, copies …

Després, en la fase de modificació, fent comparatives de característiques determinades amb altres mapes, o dintre del mateix mapa com ara: crear mapes interactius, comparativa de superfícies, superfícies mesurables (Google earth), crear rutes …la qual cosa podria anar portant a la redefinició per crear noves tasques que anteriorment (mapa de paper) difícilment serien concebudes.

Disseny Universal per a l’Aprenentatge

Un conjunt de principis perquè el desenvolupament del currículum doni a totes les persones la igualtat d’oportunitats per aprendre.

Pel que fa al Disseny Universal per a l’Aprenentge, jo ho resumiria dient què fer per atendre bé a la diversitat (atenció a la diversitat).

És evident que a un grup-classe hi ha una diversitat pel que fa al grau d’atenció, de maduresa, de coneixements … la qual cosa fa lògic pensar que cal mostrar una mateixa informació de diferents maneres, potser tantes com hagi diversitat a l’aula. I aquesta diversitat pot ser motivada per multitud de factors. És clar, aplicar un currículum promig com es comenta al vídeo a un l’alumne imaginari (promig) no pot resultar vàlid a tot el grup/classe precisament perquè la mateixa diversitat no necessita d’un promig si no que necessita d’una manera específica de mostrar/treballar la informació adpatada/ajustada a cada una d’aquesta necessitat educativa. ¿Aplicant un promig d’informació a tots els alumnes del grup classe podria crear una «indefensión aprendida» a aquells alumnes que els hagués calgut una presentació d’informació específica i no de «promig»?

M’ha semblat entendre que la UDL està dissenyada per oferir un aprenentatge que funcioni en un ampli espectre on tothom tingui un aprenentatge d’èxit. Sí, però com es fa aquesta finalitat tant noble? Mitjançant la flexibilitat? Presentant les coses de manera diferent perquè tothom aprengui (els qui estan estan per sota d’aquest promig i els qui hi estan per sobre?) Quina serà la fórmula per oferir un aprenentatge que funcioni en un ampli espectre? Tenir un ampli ventall de maneres diferents de presentar la informàciò? Més real i manipulativa, i menys simbòlica? Saber fer involucrar l’alumne en el seu propi aprenentatge motivant-lo? Sentint-se l’alumne integrat al grup i partipant/col·laborant-hi?

Hi ha un mètode general d’aprenentatge/ensenyament per a tothom? ¿O potser el mètode bo és aquell que s’adapta a la circumstància de l’alumne (cognitiva i social) per saber en quin moment de grau d’aprenentatge/maduració (recepció) està per així partint d’aquest punt presentar-li la informació de manera adient? No sé, a vegades penso que la clau podria estar en la motivació i en saber el millor que es pugui del moment en que està l’alumne per rebre un nou aprenentatge, i d’aquí la importància de l’avaluació inicial i circumstancial.

I pel que fa a la motivació, quina millor motivació pot tenir un alumne en sentir-se integrat i en veure que va comprenent i aplicant allò que està aprenent? I que a la vegada pot transmetre/compartir amb els altres? No seria aquesta una manera de lliurar la Indefensión aprendida?

Treball per projectes

…resoldre els nous reptes en cooperació amb els altres, …

…crear una educació interdisciplinària amb un significat,…

En un principi penso que el treball per projectes és força interessant per les sis raons que es poden llegir en els apunts del curs. No obstant, també dir que són molts ítems a treballar i avaluar en un treball per projectes la qual cosa requereix d’una important experiència per part del docent amb aquests tipus de treballs perquè l’alumne realment en tregui profit didàctic.

Carlos Hierro