Jugar aprenent és una eina que es va utilitzant cada vegada menys a mesura que els alumnes van promocionant de curs. I és una llàstima, que els docents deixem de banda aquesta eina perquè és una eina molt potent pel desenvolupament competencial dels alumnes. El joc els generà motivació, presten més atenció, tenen més ganes de resoldre el repte i poden adquirir un aprenentatge significatiu. El joc col·laboratiu té l’avantatge que és integrador, tots participants per resoldre una fita. No hi ha ni bons ni dolents, l’únic objectiu és batre el joc.

A continuació, ensenyem dos exemples de pràctiques de joc que es poden dur a l’aula. Ens centrarem en el curs de 2 ESO, en l’assignatura de ciències socials i l’assignatura de matemàtiques.

2 ESO ciències socials:

En l’assignatura de ciències socials ens trobem estudiant l’edat medieval, i no volem només que vegin els castells europeus sinó que també volem treballar altres tipus d’arquitectures com poden de la japonesa, la xinesa, l’aràbic . . .

Imponents castells de pedra s’alcen arreu d’Europa. Però l’arquitectura en altres regions del planeta va ser una mica diferent. Es proposa als alumnes descobrir diferents tipus de construccions medievals, com per exemple el castell de Matsumoto, d’arquitectura Japonesa. El codi els permetrà accedir el nou castell. . . En una altra regió del món. Un dels castells conté un secret que ha estat guardat des de fa més de 1.000 anys.

2 ESO Matemàtiques: En l’assignatura de matemàtiques ens trobem solucionant equacions de primer grau, s’acosta l’examen final. És el moment de repassar i ho anem a fer d’una manera diferent.

 Una lletra en cada una de les equacions, per poder descobrir una paraula. Una paraula per obrir un codi secret. Un codi secret que només els més valents, els que s’enfronten a les equacions seran capaços d’esbrinar. Per cert, no et distreguis, el temps no juga a favor teu. . .