“Som capaços de construir un pont?”

Introducció

L’avenç de la competència digital docent exigeix una integració planificada, coherent i pedagògicament fonamentada de les eines digitals dins les situacions d’aprenentatge. En aquesta anàlisi reflexiva presento la incorporació de tres eines —GeoGebra 3D, TinkerCAD i Padlet— a la SdA “Som capaços de construir un pont?” adreçada a l’alumnat de 3r d’ESO.

A partir del document proporcionat, examino les funcions educatives d’aquestes eines, els seus beneficis per al desenvolupament competencial, els criteris de selecció, la seva seqüenciació dins la programació i una reflexió crítica sobre el procés d’integració digital. L’objectiu final és mostrar com la tecnologia pot esdevenir un agent transformador del procés d’ensenyament-aprenentatge, més enllà del seu ús merament instrumental.

1. Eines digitals triades i justificació pedagògica

1.1. GeoGebra 3D: Comprensió visual i modelització matemàtica de forces

GeoGebra 3D ha estat seleccionada per la seva capacitat de generar visualitzacions interactives que permeten analitzar fenòmens mecànics complexos com la tracció, la compressió, la flexió o la torsió sobre estructures tridimensionals. Tal com s’exposa al document base, aquesta eina facilita que l’alumnat construeixi representacions mentals fiables de conceptes abstractes abans de transitar cap a fases de disseny més avançades.

Contribució a la millora de la docència

• Permet desenvolupar un enfocament d’aprenentatge actiu, en què l’alumnat manipula variables i observa conseqüències reals.
• Afavoreix un aprenentatge més inclusiu, especialment en estudiants amb dificultats de percepció espacial o necessitats educatives específiques.
• Ofereix oportunitats per integrar la modelització matemàtica dins del currículum de tecnologia.

1.2. TinkerCAD: Disseny col·laboratiu i presa de decisions

TinkerCAD ofereix un entorn amigable perquè els grups puguin generar models digitals tridimensionals. La seva funció cooperativa permet que diversos estudiants treballin simultàniament en un mateix projecte, establint un espai d’interacció que fomenta la comunicació, l’argumentació i la negociació dins del grup.

Impacte pedagògic

• Promou competències com la creativitat, el pensament crític i la resolució de problemes.
• Afavoreix la co-decisió basada en evidències, com la comparació entre diferents prototips digitals.
• Facilita la transició entre la fase conceptual i la material, unint el món digital i el taller.

1.3. Padlet: Documentació del procés i aprenentatge autoregulat

Padlet es configura com a plataforma de registre i reflexió. Cada grup disposa d’un espai propi on pot documentar el seu procés de disseny, construcció i proves del pont. Aquest element fomenta la metacognició i dota l’alumnat d’una consciència més clara del seu aprenentatge.

Aportacions educatives

• Consolida un sistema d’avaluació formativa contínua.
• Facilita la transparència del procés d’aprenentatge i afavoreix la coavaluació.

Desenvolupa la competència digital vinculada a la comunicació i la gestió de continguts.

La gravació en audio l’adjunte aquí.

Aqui mostre la meva feina ACT1.

Conclusions i reflexions sobre el procés d’integració digital

El procés d’integració de les eines digitals GeoGebra 3D, TinkerCAD i Padlet dins la SdA “Som capaços de construir un pont?” ha estat una experiència profundament formativa, tant des de la perspectiva pedagògica com des de la meva pròpia evolució professional. No es tracta només d’incorporar tecnologia, sinó d’entendre com aquesta redefineix els rols, les dinàmiques i els processos d’aprenentatge. Aquest exercici m’ha permès constatar fins a quin punt una planificació rigorosa i una reflexió contínua són imprescindibles per aconseguir una implementació realment significativa.

En primer lloc, la incorporació de GeoGebra 3D m’ha fet replantejar la manera com introdueixo conceptes abstractes a l’aula. Fins ara, tendia a partir d’explicacions teòriques per després passar a l’experimentació; tanmateix, l’eina m’ha mostrat la potència de l’aprenentatge basat en la manipulació i la visualització. Quan l’alumnat pot “veure” forces com la tracció o la flexió actuant en temps real sobre un model, la comprensió deixa de ser un exercici memorístic i passa a ser una experiència cognitiva activa. He comprovat que aquesta aproximació beneficia molt especialment aquells estudiants que, en situacions més tradicionals, acostumen a quedar desconectats del discurs teòric inicial. Aquesta descoberta m’anima a continuar explorant eines digitals que aportin aquesta mena d’accessibilitat conceptual.

En segon lloc, el treball amb TinkerCAD ha revelat una dimensió que sovint subestimem: la tecnologia com a catalitzadora del treball cooperatiu real. L’edició conjunta dels models digitals ha generat converses espontànies sobre solidesa, distribució de càrregues i coherència estructural que difícilment s’haurien produït sense un suport visual compartit. He percebut com l’eina afavoreix que cada membre del grup trobi un rol significatiu, ja sigui en la creació del model, en la revisió de mesures o en la justificació de les decisions. Aquest procés m’ha recordat la importància de seleccionar eines que no només resolguin una necessitat tècnica, sinó que també estimulin habilitats transversals, com la comunicació, l’argumentació i el pensament crític.

Pel que fa a Padlet, he descobert el valor d’un espai digital de seguiment que no es limita a recopilar imatges o documents, sinó que es converteix en un diari d’aprenentatge compartit. L’alumnat ha anat assumint, de manera gradual, la responsabilitat de documentar el seu procés, d’explicar decisions, d’identificar problemes i de proposar millores. Aquest exercici de metacognició ha estat un dels aspectes més enriquidors del projecte, ja que he observat com l’alumnat guanyava autonomia i consciència sobre la pròpia manera d’aprendre. Per a mi, ha estat una confirmació que la tecnologia també pot servir per fomentar una actitud reflexiva i madura.

Tanmateix, aquest procés no ha estat exempt de dificultats. La incorporació de noves eines sempre comporta moments d’incertesa i exigeix un acompanyament més intens durant les primeres sessions. Alguns grups han necessitat més suport tècnic del previst, i això m’ha obligat a reorganitzar ritmes i expectatives. També he hagut de dedicar temps a reforçar aspectes de seguretat digital, especialment pel que fa a la privacitat de les imatges i la gestió de comptes. Aquestes situacions, lluny de ser contratemps, m’han permès adonar-me de la importància de treballar la competència digital docent des d’una perspectiva integral, que inclogui també l’ètica i la protecció de dades.

En termes globals, la integració d’aquestes eines m’ha permès repensar la meva pràctica des d’un enfocament més obert, flexible i centrat en l’alumnat. La tecnologia, ben utilitzada, no només facilita tasques, sinó que expandeix possibilitats, afavoreix nous llenguatges i genera escenaris que conviden a l’exploració i la descoberta. Em quedo amb la idea que les eines digitals, per si soles, no transformen l’aprenentatge: el que realment fa la diferència és la manera com les integrem, les finalitats que perseguim i la capacitat de provocar que l’alumnat esdevingui protagonista del seu procés.

Aquesta experiència m’ha reafirmat en la necessitat de continuar aprofundint en la competència digital docent, entenent-la no com un conjunt d’habilitats tècniques, sinó com un component essencial de la innovació pedagògica. Integrar aquestes eines a la SdA ha estat un exercici d’anàlisi, d’adaptació i, sobretot, de creixement personal i professional. Em confirma que la digitalització educativa no és un destí, sinó un camí en constant evolució, ple d’oportunitats per transformar les pràctiques i enriquir els aprenentatges.

Moltes gràcies.