Mòdul_1: De l’escola inclusiva al sistema inclusiu.

A nivell normatiu partim de les premisses i fonaments basats amb els principis de l’escola inclusiva, tanmateix, de vegades ens quedem a la superfície i no som capaços d’atendre la diversitat en els nostres dissenys de situacions d’aprenentatge. Tenim “por” al canvi perquè no ens trontollin les formes més tradicionalistes de treballar? Ens interessa homogeneïtzar els ritmes d’aprenentatge per cercar una zona més còmoda de treball? Són qüestions que ens podem plantejar per veure a quines resistències o obstacles al canvi ens hem d’enfrontar.

Des del meu punt de vista, qualsevol entorn d’aprenentatge d’aula dissenyat per l’aprenentatge, en el meu cas, competències tècniques i professionalitzadores, dins de l’etapa de formació professional, ha d’estar pensat i organitzat perquè qualsevol alumne/a pugui donar resposta a les tasques/reptes proposats, independentment del seu punt de partida a nivell de coneixements previs o dificultats d’aprenentatge que pugui tenir. Si planifiquem, a partir d’estratègies metodològiques que siguin inclusives, els/les joves cercaran la forma de treballar i amb el nostre suport/guia podran anar avançant amb els aprenentatges necessàries per assolir les competències professionals necessàries per incorporar-se al món laboral.

Cal tenir present, que el Decret que regula certs estudis, no és més que una organització generalista, que analitzada en detall, i seguint amb les línies pedagògiques de centre, podem interpretar a l’aula i (re)dissenyar les propostes pedagògiques perquè tot l’alumnat pugui tenir oportunitats verdaderes d’aprenentatges i no quedin exclosos per una rigidesa curricular que de vegades en capfiquem a no voler modificar.

Cal ser “valents” i portar a la pràctica diària les idees que els documents d’organització i gestió de centres deixen constància, sovint, d’una forma molt generalista i idíl·lica. Si som capaços d’interpretar i implementar les idees inclusives en les nostres propostes, els resultats que busquem amb els nostres joves, cauran pel seu propi pes, vivint les situacions d’aprenentatge com oportunitats d’aprenentatge i no com obstacles constants a superar.

Mòdul_2: Del projecte de centre a l’aula.

La/les realitat/s del/s centre/s és molt diversa i contextualitzada a l’entorn geogràfic i social al qual dóna resposta educativa el centre, tanmateix, des del meu punt de vista, he, de ser capaços d’aportar una visió inclusiva a nivell escolar i entendre aquesta visió com un repte social. En el context/àmbit al qual estic adscrit a nivell docent (FP sanitari), com volem que siguin els professionals que ens atendran quan tindrem un accident o necessitem ajuda? Què coneguin els protocols de cap a peus i no siguin capaços d’humanitzar les intervencions que realitzen? Què coneguin els passos a seguir i vetlin pel benestar del pacient en tot moment? La resposta no és fàcil, però estar clar que som els co-responsables de formar professionals, no únicament a nivell tècnic, sinó també humà, social i interpersonal.

S’ha de dedicar esforços complementaris a nivell decursos humans als centres per poder donar una millor atenció (disminució de ràtios, professionals complementaris, etc.), i anar més enllà dels beneficis a curt termini, ja què d’aquesta forma podríem aconseguir beneficis socials per tothom a mig/llarg termini.

Mòdul_3: Planificació de l’atenció educativa

Al nostre centre partim de diferents plantejaments metodològics perquè els/les alumnes puguin evolucionar a diferents ritmes d’aprenentatge. Per exemples, en alguns mòduls professionals és treballa a partir de metodologies actives com podrien ser l’Aprenentatge Basat en Problemes (ABP), plantejament de Reptes i simulacions perquè aproximin als estudiants a la realitat laboral.

Pel que fa als agrupaments dels/de les alumnes, a partir de l’enfocament d’estratègies metodològiques actives (Aprenentatge Basat en Projectes, Reptes, Resolució de problemes contextualitzats a la realitat professional de la titulació, els joves poden ser atesos en petits grups, respectar els ritmes individuals d’aprenentatge, potenciar l’aprenentatge entre iguals, i permet poder atendre millor les individualitats de cada alumne/a.

Evidència Aprenentatges entre iguals

A nivell metodològic, tenim clara la incursió de les noves tecnologies i la potencialitat educativa d’aquestes eines digitals, per aquest motiu, per tal d’aprofitar la motivació cap aquests recursos i les oportunitats d’aprenentatge que ens permeten, podem aprofitar els dispositius mòbils per millorar l’atenció educativa dels joves en certes activitats d’Ensenyament-Aprenentatge.

Amb  l’ús d’un dispositiu mòbil, podem vincular el dispositiu via Bluetooth amb el Projector de l’aula i complementar-ho amb la possibilitat d’escoltar les orientacions de forma ampliada amb els altaveus per tal de reforçar el feedback i poder adaptar-nos al ritme d’aprenentatge de cada alumne/a.

Evidències d’ús d’eines digitals i recursos digitals (App “QCPR” i DEA Training)

Mòdul_4: Resposta a la intervenció.

En aquest últim mòdul de la formació, pel que fa a les respostes davant les intervencions educatives planificades, l’aspecte que sovint visc com a més “conflictiu”, fa referència a com viuen el procés els/les joves relacionat amb l’avaluació.

Tenen dificultats per afrontar moments avaluatius durant el desenvolupament de les activitats i ho viuen de forma que els angoixa, sense que de vegades, puguin demostrar realment les seves millores i adquisició d’habilitats.

L’avaluació és necessària per poder contrastar l’adquisició dels resultats d’aprenentatge que van lligats als mòduls formatius, tanmateix, podem intentar donar-li una perspectiva diferent.

Partint d’aquesta premissa, he integrat de forma sistemàtica, que els propis alumnes puguin col·laborar en el disseny dels instruments d’alguns dels instruments d’avaluació i els criteris que els conformen.

Un exemple d’activitat relacionada amb l’elaboració de l’instrument de valoració, el fet de treballar-la de forma conjunta amb grups reduïts de treball (4 membres), va provocar que a nivell docent pogués fer un acompanyament més personalitzat en la construcció d’aquest instrument i el seguiment fos més particular i adaptat al ritme de treball de cadascun dels grups de treball.

La valoració que van fer els propis alumnes és força positiva, ja què expressen que el fet d’esforçar-se a construir un instrument des de 0 i que siguin ells els que valoren els aspectes que consideren més importants i els són més secundaris, segurament, serà més favorable per poder-lo aplicar i utilitzar. En les primeres aportacions manifesten que tenien dificultats per arribar a consensos en alguns dels indicadors, però a través del debat intragrup han arribat a acords favorables.

Des del meu punt de vista, el fet que l’alumnat sigui partícip directe dels processos d’avaluació/coavaluació, confecció d’instruments, criteris d’avaluació compartits, etc. Permet integrar d’una forma més consolidada el què realment és important en cada competència treballada.

Evidències d’eina d’avaluació construïda cooperativament