Fins ara no havia sentit parlar del DUA com a tal encara que algunes de les seves propostes ja les aplicava a l’aula dissenyant activitats amb diversitat de volum i dificultat de feina i també tenint en compte alguns criteris lògics a l’hora de configurar grups per a algunes tasques.

Crec que el DUA està molt enfocat als ensenyaments obligatoris en què l’alumnat és una mostra de tota la població d’una determinada franja d’edat,  la realitat dels cicles formatius de grau superior és diferent i la introducció de la tecnologia amb alumnes d’informàtica no procedeix però quan m’he trobat en la necessitat d’analitzar l’aplicació dels seus principis a l’activitat que he triat (que és una activitat real que fem dins dels mòduls de projecte) he arribat a la formalització d’observacions i idees que ja tenia:

  • L’alumnat de 2n curs de CFGS d’informàtica és divers?
    • Sí, encara que tots ells han passat ja la preselecció que suposa haver arribat a aquest curs continua essent un col·lectiu divers en capacitats i habilitats.
  • D’on prové llavors aquesta diversitat?
    • Els alumnes són d’edats diferents (entre els 19 i els 55 anys).
    • Tenen una trajectòria acadèmica anterior diversa (prova d’accés, GM, batxillerat, món laboral, universitat …).
    • Provenen de realitats socioeconòmiques diverses (no viuen tots al mateix barri on es troba el centre com a primària o a l’ESO).
    • Només un 5% són dones.
    • Un 20% procedeixen d’altres països i no han estat escolaritzats aquí anteriorment.
    • El % d’alumnes amb trastorns de tipus TEA és superior al d’altres disciplines.

Totes aquestes circumstàncies es posen especialment de manifest en l’activitat que he triat per a la primera activitat d’aquest mòdul: Un cop finalitzats tots els altres mòduls del cicle han de fer un projecte en grups i defensar-lo oralment amb suport digital davant d’un tribunal tècnic. Els grups els trien ells amb la supervisió i/o remodelació per part del professorat. A més del nucli de la part tècnica han d’elaborar una presentació, un manual tècnic, un manual d’usuari i un vídeo promocional del producte elaborat. Aquests vídeos els fan servir a la seva exposició i el centre els reutilitza (amb el seu consentiment) per a actes de comiat, portes obertes i fires de promoció de la FP a la ciutat.

Molts dels alumnes d’aquesta disciplina tenen especials dificultats amb les habilitats lingüístiques escrites i orals. El primer punt de diversitat és triar l’idioma per a l’exposició oral i per a la documentació; malgrat les directrius de fer servir el català com a llengua vehicular alguns alumnes no són capaços de fer una exposició oral en català, per contra, a vegades, el seu nivell d’anglès és superior al dels seus companys catalanoparlants. Cada grup ha d’arribar al seu consens i distribuir-se la feina i les parts de l’exposició per tal que tot plegat tingui coherència i correcció.

A vegades no són capaços de “vendre” comercialment projectes tècnicament molt potents per les mancances comunicatives que tenen. Algun any vam arribar a contractar un curs d’oratòria perquè puguin tenir l’habilitat (allò que es diu “soft skill”) de donar valor i poder promocionar al món empresarial els seus projectes tècnicament innovadors.