El disseny universal d’aprenentatge (DUA) com a tal, era desconegut per mi, però però m’ha fet reflexionar sobre la meva tasca com a docent i el canvi més que evident que hi ha hagut a les escoles en els últims cursos.

Penso que és una manera clara de resumir el que s’està fent o es vol fer a les escoles avui dia  i fer-nos reflexionar sobre la pràctica educativa diària. No em de perdre de vista que som una escola inclusiva i com a tal hem d’adaptar les activitats, la metodologia i la manera d’avaluar perquè no es quedi només amb el nom i esdevingui una realitat.

El decàleg de la DUA és una forma clara i senzilla de poder reflexionar sobre la feina que s’està fent  i veure si cal millorar algun aspecte per tal de poder-la fer més universal del que és.

Penso que l’aprenentatge cooperatiu com a metodologia obre portes i és la clau per poder realitzar aquests aprenentatges significatius, on tots els alumnes hi tenen cabuda per igual i fer així alumnes competents.

Cal incidir en la necessitat de més personal, ràtios menys elevades i més recursos tecnològics, així com un claustre ben format per poder assegurar l’èxit.

Valoro molt positivament l’esforç del claustre de l’escola on treballo per formar-se amb l’aprenentatge cooperatiu i dur-lo a terme a tots els cursos.