La segona unitat de la formació Principios y Herramientas para la Gestión de Aula es centra en com han de ser les normes d’aula i les conseqüències que comporta no complir-les: 

Les normes han de ser: Les conseqüències han de ser:
Poques i clares Graduals
Escrites en positiu Lògiques amb la norma a la que s’associen
Amb un propòsit Han de mantenir la dignitat de l’alumnat
Aplicables a professorat i alumnes Aplicables a professorat i alumnes

 

Coincideixo en què el millor és tenir poques normes, ben clares i per a tothom, però trobo que cal una reflexió profunda sobre quines han de ser aquestes poques normes per tal de no repetir les normes que ens han inculcat. Per què, realment és vital pel clima d’aula que l’alumnat s’assegui amb l’esquena recta sense aixecar-se, no pugui beure o anar al lavabo o ni tan sols aixecar-se a fer punta al llapis? Per destriar allò què és essencial i allò que no,  aplico el sentit comú i la coherència. Una de les primeres normes que vaig eliminar de la meva classe va ser seure “bé”, bàsicament perquè em semblava poc coherent que si jo anava seient sobre la taula o amb les cames sobre algun suport, exigís a l’alumnat seure d’una determinada manera. Permeto el moviment a l’aula, ja sigui per fer punta al llapis, demanar una goma d’esborrar, consultar a companys i companyes o venir a fer-me preguntes. Malgrat això, qui és mou més per la classe és una servidora i l’alumnat TDAH (aquí tenim una altra mesura de suport universal), la resta acostuma a quedar-se asseguda. 

A mesura que han passat els anys i he guanyat seguretat com a docent, he anat revisant (i reviso) les normes que aplico. Em ve al cap una anècdota al respecte: tenia un alumne brillant i despistat que es passava la classe fent gargots i dibuixets als apunts. Li vaig cridar l’atenció i vaig proseguir amb l’explicació. Just aquella tarda, a l’equip docent un company va mencionar que aquell alumne en particular estava tota l’estona dibuixant en els apunts. En aquell mateix moment, jo estava dibuixant unes floretes en la meva llibreta de notes, un hàbit que m’ajuda a concentrar-me a les reunions i recordo pensar, “ups, no he estat gaire coherent avui”. 

Alumne fent gargots als apunts mentre escolta la professora parlant de què és l’evolució.

Eliminar aquestes normes supèrflues em facilita la gestió de l’aula, ja que només he de centrar-me en allò realment important: aconseguir un ambient de treball en què hi hagi respecte i ens puguem escoltar entre nosaltres. Òbviament marco límits, de vegades continuadament, però sempre tenen a veure en com es relaciona l’alumnat entre si i en si està treballant, poca cosa més. 

D’altra banda, és important adaptar les normes al context: allò que considero superflu a l’aula ordinària, és vital al laboratori. Soc molt més rígida al laboratori per una qüestió de seguretat; allà ningú beu ni menja ni es passeja, insisteixo en com s’han de col·locar i quina és la postura adequada per manipular els reactius, però com que els explico el perquè d’aquestes normes les entenen i les accepten. 

No obstant això, llegint a Cruz Pérez i Carolina Asensi, m’adono que no deixa de ser un model autoritari d’intervenció a l’aula ja que soc jo qui estableix el model de conducta, les normes i les condicions d’aplicació…; el paper de l’alumnat és limitar-se a obeir. En canvi, proposen un model participatiu basat en l’assemblea de classe que permet a l’alumnat adquirir una experiència real d’elaboració, negociació, resolució de conflictes, cerca de solucions, etc. tan necessària per a la vida diària. De fet, penso que treballar en aquesta direcció en grups i ambients difícils tot aprofitant algunes de les activitats que proposen Pérez i Asensi, pot donar resultats més positius que tècniques més extremes (paradoxalment també recomanades pels autors), les quals ja s’apliquen per norma general en molts centres.  

En aquesta unitat també es parla de quines característiques han de tenir  les conseqüències per incomplir les normes: 

  • Immediatesa: s’ha d’actuar en el moment en què s’observa el comportament per aturar-lo i corregir-lo. 
  • Privacitat: les conseqüències han de mantenir la dignitat de l’alumnat, de manera, que sempre que es pugui, cal adreçar-se només a l’alumne que ha comès la falta.
  • Constància en la seva aplicació.  
  • Han de tenir un propòsit i ser lògiques  amb la norma a la que s’associen. 
  • Han de ser graduals: es comença amb un avís (no verbal o verbal) i si el comportament continua es prenen mesures proporcionals a la seva gravetat. 
  • Jutgen el comportament, no l’alumne: etiquetar cert alumnat com a conflictiu no ajudarà a millorar-ne el comportament, al contrari. 

Hi afegeixo un punt present al llibre de Pérez i Asensi, les conseqüències mai han d’estar relacionades amb el contingut que s’està treballant a l’aula, ja que l’aprenentatge no hauria de ser utilitzat com a quelcom negatiu. Sempre que es pugui, s’ha de buscar la manera que les conseqüències reparin l’incomplement de la norma. 

Per últim, tot i que en la unitat es menciona que tant normes com conseqüències han de ser aplicables a professorat i alumnes, deixa l’aplicació de conseqüències al professorat als llimbs. No obstant això, penso que la principal conseqüència pel professorat en no complir les normes és la pèrdua de credibilitat i de confiança de l’alumnat, fet que pot revertir negativament en el clima d’aula. 

 

Sobre com consensuar normes de classe: 

  • Cruz Pérez i Carolia Asensi. (2021). Cómo crear un clima de aula positivo. Actividades y técnicas de intervención. Ed. Desclée De Brouwer. 
  • Editorial Desclée. Café con autor #48 – Cruz Pérez | Cómo crear un clima de aula positivo (19 de desembre de 2021) <https://youtu.be/QGEDBsligZ4?si=UdyoiffjKS7Hjt4Z> Editorial Desclée. Darrera visualització: 31 de març de 2026

Sobre normes, moviment a l’aula i estils de gestió d’aula: 

Totes les imatges han estat elaborades amb Canva.