NEUROCIÈNCIA I CLIMA D’AULA

Per poder aprendre, s’ha d’estar bé.
“L’aprenentatge no es fa en un cervell estressat, sinó en un cervell que se sent segur, valorat i motivat. Les emocions positives —com la curiositat, l’alegria la satisfacció—alliberen dopamina i oxitocina, neurotransmissors que enforteixen les connexions neuronals i afavoreixen la memòria a llarg termini.
Una aula que equilibra la exigència cognitiva amb el benestar emocional no només ensenya més, sinó que ensenya millor.”
(Integratek, 2025)
COM M’HO FAIG

L’engranatge per a un bon clima d’aula: expectatives altes, límits, escolta activa, resolució de conflictes i suport mutu.
No tinc dreceres ni receptes miraculoses. Inverteixo tot el temps necessari en crear un bon clima d’aula. Somric molt més del què m’enfado. Poso i recordo límits fins que els assumeixen. No tolero cap falta de respecte i, si cal aturar la classe per resoldre un conflicte, l’aturo. Faig bromes i comentaris irònics (adequant-los sempre a les característiques de l’alumnat). Si ploren, els consolo, els dono espai o bé els envio amb el professorat de referència depenent del cas. Observo com es relacionen entre si i com es relacionen amb mi i amb la matèria; en prenc nota mentalment i utilitzo aquesta informació per a dissenyar i/o adaptar activitats i fer grups; tot amb l’objectiu de crear un clima de confiança i seguretat per tal de promoure l’aprenentatge.
Tot això forma part de les meves classes, no són activitats paral·leles a la classe de Biologia, sinó que hi estan incloses. És a dir, no utilitzo dinàmiques de tutoria per se sinó que en les activitats de la matèria tinc present l’acció tutorial.
Crear un ambient de classe segur no és fàcil sempre. Hi ha grups amb els quals costa més que amb d’altres i, també, hi ha algun grup amb el qual no m’acabo d’ensortir. Malgrat no poder assegurar l’èxit al 100%, paga la pena la inversió de temps i esforç en crear un bon clima d’aula. És cansat? Sí. Compensa? Molt.
D’altra banda, sí que hi ha un petit secret: quan l’alumnat està motivat, actiu i és el centre del seu aprenentatge, la classe va sola. Passo més temps dissenyant activitats i planificant que explicant a classe. Quan senten que aprenen i que milloren, es redueixen els conflictes. La pega que hi trobo és que, en realitzar aquesta mena d’activitats, el nivell de soroll a l’aula pot resultar més difícil de controlar. Per això també, faig posar auriculars amb música o de cancel·lació de soroll a aquells alumnes que ho necessiten i intento no esperar a què m’ho demanin.
COM I DE QUI HO HE APRÈS?

Els cafès pedagògics
Abans de què ningú parlés de neurociència, aprenia sobre clima d’aula observant i escoltant grans companyes (Glòria Carlos, Neus Baches, Montse Hernández…) amb qui he tingut la sort de compartir aula i espais. Del claustre virtual també m’he endut idees i reflexions que he anat incorporant a la meva pràctica.
A més a més, sempre he preguntat molt, però molt. La meva necessitat d’aclarir i saber el perquè de certs comportaments, feia que preguntés a les tutores, a les orientadores i a qui fes falta sobre què fer i com actuar davant certes situacions. Després de molts anys, ara em pregunten més a mi, però sempre aprenc quelcom de nou.
Vull destacar que, al contrari que amb les companyes de claustre, amb les formacions del departament no he tingut tanta sort. La meva impressió sempre ha estat en què repetien un discurs molt bonic, però superficial i/o poc pràctic i les he acabat deixant. Ara n’he acabat una que m’ha servit per reflexionar sobre la gestió d’aula què faig i detectar-ne fortaleses i punts a millorar i a implementar com per exemple, la resolució de conflictes o les assemblees d’aula.
I EL BENESTAR DEL PROFESSORAT?
Acabo reiterant el què ja he dit: la inversió en crear un clima d’aula segur retorna amb escreix. Gràcies a tot això, entro amb un somriure a la classe. L’esforç que dedico al clima d’aula repercuteix directament en el meu benestar. Egoïstament, em resulta motivador treballar d’aquesta manera (n’obtinc dopamina) i, si pogués mesurar els meus nivells de cortisol a l’aula, segur que surten baixos.
Sobre neurociència i clima d’aula:
- Integratek. (3 de novembre de 2025). Estrès i aprenentatge: com afecta el cervell i què podem fer des de l’aula. Atenció a la Diversitat, Educació i Escola, Neurociència. <https://integratek.es/2025/09/08/regulacion-emocional-adaptacion-escolar/> Consulta: 22 de març de 2026
- Nati Bergadà. (2025). Com podem crear un clima positiu, segur i saludable a l’aula. Docents.cat <https://docents.cat/com-podem-crear-un-clima-positiu-segur-i-saludable-a-laula/> Consulta: 22 de març de 2026
- Xarxa de Competències Bàsiques. Clima d’aula. <https://xtec.gencat.cat/web/.content/alfresco/d/d/workspace/SpacesStore/0043/402b6f11-c07b-41a1-b2f9-4580f15c4c58/aa4_relacions.pdf>
Totes les imatges han estat elaborades amb Canva.
Deixa un comentari