En primer lloc, i després de realitzar un egosurfing amb el meu  nom i cognoms, me’n adono que la imatge digital de la meva persona és un cúmul d’esdeveniments que han quedat guardats a la xarxa sense voler I saber-ho. Una identitat creada de manera inconscient i en cap cas construïda de manera voluntària, ja que hi apareixen tant dades de la vida personal, professional  i empremtes d’aportacions en xarxes socials.  Una reputació digital que dona la imatge de qui sóc i he estat a nivell professional, del que faig en el meu tempos lliure i fins hi tot d’altres aspectes de la meva vida personal que han quedat enregistrat a la xarxa.  La meva  reputació digital si bé no és negativa si que podria ser millorable si d’ara en endavant pren consciència de la importància de gestionar la meva imatge digital. Conscient que hi ha aspectes controlables, com la privacitat i els permisos en les xarxes com Instragram o Faceboock , i d’altres que se’ns escapen i són de domini públic, com publicacions oficials del mateix departament d’educació i del mateix institut en el que treballem o hem treballat. Vivim en una societat digital, en la qual els nostres passos professionals i personals deixen una empremta visible per a tothom.

D’altra banda, analitzant els canals de comunicació que utilitzo com a eina de comunicació personal utilitzo diferents contes de correu electrònic. Utilitzo un comte corporatiu del meu centre (@insmollerussa.cat) per a gestionar millor la comunicació amb alumnat famílies i centres de pràctiques. El correu @xtec.cat el reservo per a comunicacions internes tant professionals com a personals.

WhatsApp és bàsicament la meva única eïna de  missatgeria instantània utilitzada en grups professionals ( grups de professors del centre, companyes de departament…) com personals ( amistats, familiars, grups d’activitats de temps lliure….), procurant evitar al màxim aquesta via per establir contacte amb alumnat i famílies, de vegades però inevitable ja que és actualment la manera més efectiva i ràpida de comunicació amb qualsevol persona.

També utilitzo el Google Meet per a realitzar videoconferències a nivell professional. Aquest és un molt bon recurs que arrel de la pandèmia ha esdevingut una eina més per establir contactes sincrònics i agilitzar molts processos que abans realitzàvem de manera presencial.

Les meves eines de comunicació social es redueixen a les xarxes social Facebook i Instagram.

Respecte a les eines educatives utilizo el Moodle per a tots els mòduls professionals que imparteixo cada curs escolar. I la plataforma de gestió del meu centre educatiu Ieducació.

Com a eina col·laborativa en línia utilitzo el  Google Drive per compartir amb l’alumnat i companyes documents i treballs compartits i  alhora aprofitar les aplicacions mòbils independents  per al tractament de documents amb l’alumnat, que moltes vegades no disposen de les llicencies de Microsoft instal·lades en els seus ordinadors.

Finalment, en el tema de ciberseguretat he de dir que si bé vetllo per salvaguardar la seguretat i les dades de l’alumnat i les famílies, utilitzant les plataformes educatives ( Moodle i Ieduca). Una altra qüestió és el control que a l’aula podem exercir de l’ús que fan els nostres alumnes de internet, els telèfons mòbils i l’ús de les xarxes socials per difondre informació i publicacions que poden vulnerar la privacitat de professorat i companys. És en aquest àmbit en el què tenim més feina a fer; tant en el control de dispositius i usos que en fan com en la conscienciació del que significa el benestar digital.