L’alfabetització mediàtica és un procés que requereix pràctica constant, no s’adquireix de forma immediata i cal posar en joc diferents estratègies de cerca, selecció i tractament de la informació en diferents contextualitzacions.
Aquesta passa per entrenar en la pràctica quotidiana proposant activitats i propostes pedagògiques per:
1. Cercar i detectar una situació d’ensenyament-aprenentatge programada que impliqui algunes d’aquestes accions.
2. Detectar el coneixement, habilitat o actitud sobre alfabetització mediàtica o tractament de les dades que entra en joc en la situació seleccionada.
3. Definir i Incorporar una petita pràctica d’anàlisi i/o reflexió per incidir en el punt anterior.
4. Seleccionar un nivell d’aplicació d’aquesta pràctica, segons nivell i coneixements previs de l’alumnat sobre el tema: conèixer, posar en pràctica, analitzar, treball en equip.
5. Seleccionar eines disponibles i contextualitzar els requisits tècnics.
També es poden incorporar les xarxes socials internes i externes en els processos de pràctica constant per l’alfabetització digital, aprofitant espais:
• De comunicació, taulers, xats, publicacions
• De col·laboració, de treball en equip
• Espais de participació, votacions, pluja d’idees, enquestes
• Perfil públic, configurant les opcions de privacitat i seguretat
Aquestes propostes integrades de les xarxes poden tenir avantatges i inconvenients. Alguns dels inconvenients poden ser no tenir suficients coneixements, consensuar temps o generar dispersió. Cal planificar i establir les normes per evitar aquests inconvenients.
Alguns continguts a treballar des d’aquestes xarxes són: la comunicació idònia en les xarxes socials, la col·laboració, la participació ciutadana i la identitat digital.