Coneixements actuals sobre l’aprenentatge, tradició pedagògica i context inclusiu

Pensar en experiències d’aprenentatge col·laboratiu implica treballar pensar en el treball en equip, acollint les diversitats de sabers (personals, acadèmics, professional), la diversitat d’experiències, en la tasca d’aconseguir, objectius o resultats comuns. D’aquesta forma treballen les organitzacions, les empreses, que pretenen assolir un projecte comú. I una forma de preparar a les generacions futures és assajant experiències en el context escolar.

En el llenguatge sistèmic “el tot és més que la suma de les parts”. Interacció amb iguals, construcció d’intel·ligència col·lectiva… en un marc de respecte, comunicació, confiança i seguretat. Treball col·laboratiu en favor de la construcció d’oportunitats d’aprenentatge, de pensament, incloent les múltiples diversitats i formes d’aproximació als sabers competencials.

Actualització de la taxonomia de Bloom en el context del Disseny Universal de l’Aprenentatge

La taxonomia de Bloom digital (recordar, comprendre, aplicar analitzar, avaluar, crear) tenint en el context de l’educació inclusiva i el DUA, aplicant suport digitals per actualitzar el procés d’aprenentatge des del compromís amb les diferents formes de representació i expressió, adequant les tecnologies a les variabilitats dels subjectes que habiten l’aula. Per exemple si tenim alumnat presenta dificultats de comunicació escrita, ja sigui degut a trastorns que condicionen l’aprenentatge o a retards en els aprenentatges a causa d’adquisició d’una nova llengua, hem de pensar en habilitar altres  formes de presentació (visual, auditiva, cinestèsica…) que facilitin, el record, la comprensió, l’aplicació , l’anàlisi, l’avaluació i la millora competencial o la transferència per la vida.

La tecnologia, a partir de diferents suports, pissarres digitals, mòbils pot ampliar i diversificar els recursos, facilitar millorar les possibilitats d’aprenentatge. Cal tenir presents les característiques del cervell humà, que en les edats primerenques encara no està preparat per processar imatges a una determinada velocitat.

En aquest moment, cal prioritzar formes de comunicació que impliquen preparar les condicions per la producció de llenguatge oral, la mirada atenta (un bé escàs en el nostre temps). Cal esperar que el cervell dels infants estigui preparat per l’exposició als mòbils, les tauletes, no abans dels tres anys, fet que de vegades dista de la realitat, quan el telèfon és un recurs, per mantenir l’infant distret, imitant els progenitors, com a premi o distraient-lo d’una activitat que no vol realitzar. També cal incidir educativament per evitar altres formes de relació amb les pantalles, que poden generar addicció o formes de comunicació que distorsionen la realitat en l’entorn digital. Recentment experts en psicologia adverteixen de forma insistent sobre la importància de la higiene en l’ús de les pantalles i els freqüents mals usos que poden portar els joves a compartir pràctiques autolítiques i altres fenòmens associats a riscos d’identitat i de relacions socials a les xarxes.