1. Quina situació d’ensenyament-aprenentatge heu seleccionat de la vostra programació? Contextualitzeu-la.

“El planeta és dins del teu armari” és una situació d’ensenyament-aprenentatge pertanyent a la matèria de Ciències Socials: Geografia i Història, adreçada a l’alumnat d’1r d’ESO. Aquesta situació d’ensenyament-aprenentatge, es desenvolupa al segon trimestre, consta d’onze sessions lectives i és la tercera d’un total de sis que integren la programació didàctica.

Aquesta proposta es contextualitza en un centre educatiu situat en un barri de la ciutat de Barcelona que es va conformar com a resultat de les onades migratòries dels anys cinquanta i que avui dia acull famílies de nivell socioeconòmic baix i majoritàriament treballadores, fet que cal tenir present, en relació amb les possibles dificultats d’accés a recursos educatius o a eines tecnològiques adequades.

El curs i grup classe que durà a terme aquesta situació d’ensenyament-aprenentatge és un primer d’ESO  i presenta una sèrie de trets rellevants. El grup està format per un total de 28 alumnes, dels quals 16 són nois i 12 són noies que provenen de diferents escoles adscrites per zona de proximitat a l’institut. El producte final d’aquesta situació d’ensenyament-aprenentatge es basa en un treball en equip que fomenta la cooperació, la responsabilitat compartida i el desenvolupament de competències digitals. Els alumnes hauran de recollir, seleccionar i organitzar informació per a crear una infografia digital que representi les diferents fases del viatge d’una peça de roba: l’extracció de matèries primeres, la fabricació en fàbriques, el transport internacional, l’arribada a les botigues i el destí final del producte un cop acabada la seva vida útil.

La moda exerceix un paper rellevant a la nostra societat, ja que permet que les persones expressin la seva identitat mitjançant la seva manera de vestir. En els últims anys el sector de la moda ha experimentat un exagerat creixement i hem assistit al naixement del fenomen “fast fashion” o moda ràpida que ha democratitzat el consum de la moda a costa de l’explotació dels recursos naturals i l’explotació laboral especialment de la dona, en països subdesenvolupats

En aquest sentit, la situació d’ensenyament-aprenentatge “El planeta és dins del teu armari” convida l’alumnat a reflexionar de manera crítica sobre l’impacte ambiental i social de la indústria tèxtil, així com a identificar alternatives cap a una moda més ètica i sostenible, tant per al planeta com per a les persones. Alhora, incorpora el desenvolupament de les competències digitals com a eines clau per interpretar, analitzar i comunicar informació de manera crítica, segura i responsable, fomentant una actitud activa i conscient davant els desafiaments globals.

Seguint la  seqüència didàctica de la situació d’ensenyament-aprenentatge, a les activitats prèvies a aquesta tasca, els alumnes i les alumnes  han realitzat activitats sobre la “moda ràpida” o “fast fashion” que els ha permès introduir-se en el món del consum sostenible, d’entendre el concepte de “petjada ecològica” i de reflexionar sobre l’impacte de les activitats humanes en el planeta, els recursos naturals i el benestar de les persones.

A la primera activitat, que va tenir una doble funció perquè a banda de tasca introductòria va ser una activitat avaluativa diagnòstica inicial, cada alumne i alumna de la classe va examinar les etiquetes de les peces de roba que portava per a determinar-ne el país d’origen. Després, van marcar aquests països a un mapa mundial on van deduir que sovint,  les nacions productores d’aquests productes eren nacions amb normes laborals que no protegien els treballadors ni a les treballadores.

La segona activitat va ser el visionat de diferents vídeos de You Tube on es  mostrava com funcionava la “moda ràpida” o “fast fashion”.

Aquesta activitat es va realitzar amb aprenentatge cooperatiu. L’aprenentatge cooperatiu és una metodologia que es fonamenta en quatre grans pilars: l’heterogeneïtat, l’ajuda mútua entre companyes i companys, l’autonomia personal i la defensa d’una educació inclusiva per a totes i tots. Així, seguint aquests criteris, es van formar 7 equips de base de 4 alumnes. Un integrant de cada grup va assumir la tasca de convertir-se en “expert” sobre el tema, i juntament amb els “experts” de la resta d’equips, van visionar el vídeos i després de treballar-los en profunditat, van tornar al seu equip de base i van aportar tot el que havien après formant part del grup d’experts. Quan l’equip de base cregui el producte final, les aportacions de cada participant de l’equip seran clau per la seva realització. A l’avaluació final, no només s’avalua el resultat final, sinó també el procés i especialment la dinàmica de treball i el paper de cadascú. Amb l’avaluació tots els membres del grup tenen la mateixa nota, per la qual cosa l’expert s’ha d’assegurar que els altres han entès la informació perfectament.

El producte final d’aquesta situació d’ensenyament-aprenentatge és una infografia digital recreant el viatge d’un producte des d’una fàbrica fins que arriba a una botiga, es produeix la venda, es fa servir i esgota la seva vida útil. Aquesta infografia es projectarà durant les activitats que es realitzaran el dia 5 de juny a l’institut per celebrar el dia del medi ambient. L’objectiu d’aquesta activitat és, per una banda,  ajudar l’alumnat a entendre tot el procés que segueix una peça de roba abans d’arribar a les seves mans, i fer-los reflexionar sobre l’impacte social i ambiental que té la moda ràpida, i per una altra, ajudar a que desenvolupin habilitats digitals clau com cercar, guardar i organitzar informació fiable, i crear-hi continguts digitals per comunicar aquesta informació.

Per dur a terme l’activitat, a cada equip base se li assigna una peça de roba (una samarreta, uns texans, etc). A partir d’aquí, els alumnes i les alumnes han de representar, mitjançant una infografia feta amb Canva, les diferents fases del viatge del producte: des de l’extracció de matèries primeres (com el cotó), el procés de fabricació (amb les fàbriques situades a altres països), el transport internacional, l’emmagatzematge, la seva arribada a una botiga, la seva venda i per últim el seu reciclatge.

Etapes de l’activitat:

• Cada grup ha de cercar informació a Internet i fer servir com a mínim dues fonts fiables (pàgines educatives, vídeos, documentals, etc). Si el docent percep que hi ha dificultats en trobar webs adients, es poden suggerir webs concretes per començar la cerca (ex: Intermón Oxfam, Greenpeace, Kids Discover, etc.).

La informació que s’ha d’aconseguir trobar és la següent:

. D’on s’extreu la matèria primera (ex: cotó, polièster,etc.).

. On es fabrica (països habituals com Bangladesh, Índia, Xina, etc.).

. Com es transporta (vaixells, camions, avions, etc.).

. Quins intermediaris intervenen (grans marques, botigues, etc.).

. Què passa quan ja no la fem servir (reutilització, deixalleria, etc.).

• Han d’arxivar per després recuperar i utilitzar la informació trobada a una carpeta compartida del Drive. En un document compartit de Google Docs han d’escriure resums de les idees clau acompanyats dels enllaços de les pàgines on han trobat la informació. Han de fer el mateix amb les imatges o gràfics que els poden ser útils  per a la infografia.
• Han de crear la infografia digital utilitzant l’eina digital  Canva incloent textos clars i curts. imatges, gràfics o icones i fletxes per indicar el recorregut del producte.

2.  Quina competència digital (o, si és el cas, quines competències digitals) de l’alumnat treballareu?

Amb aquesta situació d’ensenyament-aprenentatge, es treballen tres competències digitals clau de l’alumnat:

1. Alfabetització mediàtica en el tractament de la informació i les dades. Els alumnes i les alumnes hauran de cercar informació fiable a internet sobre el procés de producció i distribució d’una peça de roba, contrastar fonts, identificar dades rellevants i seleccionar aquelles que siguin útils per representar el recorregut del producte.
2. Creació de continguts digitals. Un cop seleccionada la informació, els alumnes hauran de crear una infografia digital que mostri de manera visual i estructurada totes les fases del viatge del producte. Això implica conèixer i fer servir l’eina digital de disseny Canva així com aplicar habilitats de síntesi, organització i creativitat.
3. Comunicació, col·laboració i ciutadania digital. El treball es fa en equips de base, fet que implica cooperar digitalment perquè han de compartir documents, organitzar-se, distribuir tasques) i practicar una comunicació respectuosa i eficaç entre els membres dels equips de base.

3.  Coneixements, habilitats i actituds sobre la competència digital de l’alumnat

En aquesta situació d’aprenentatge, l’alumnat posa en pràctica diversos coneixements com ara la cerca d’informació fiable a internet, l’ús d’eines digitals per organitzar-la (documents compartits, carpetes, etc.) i la creació d’una infografia digital amb aplicacions senzilles i intuïtives com Canva.

Pel que fa a les habilitats, es treballa la capacitat de seleccionar, filtrar i interpretar informació, així com de comunicar visualment les idees de manera clara i estructurada. A més, l’alumnat col·labora en grup utilitzant entorns digitals, cosa que afavoreix la coordinació i la creació de continguts en línia.

Pel que fa a les actituds, es fomenta una actitud crítica davant la informació que es troba a internet, promovent la reflexió sobre la fiabilitat de les fonts i la responsabilitat en l’ús de les tecnologies digitals.

També es treballa el respecte per les aportacions dels companys, la gestió ètica de la informació (evitant el plagi) i el compromís amb una comunicació digital respectuosa i segura.

4. Nivell d’aplicació que requereix la pràctica

La pràctica proposada requereix un nivell d’aplicació mitjà de la competència digital. Els alumnes no només han de conèixer conceptes bàsics, com ara què és una font fiable, què vol dir contrastar informació o com es fa una infografia, sinó que també han de posar en pràctica habilitats cognitives i procedimentals més complexes, com ara:

Això requereix un nivell d’aplicació que combina:

• Habilitats de cerca, selecció i filtratge d’informació, per treballar amb fonts digitals diverses:
  • Seleccionar informació rellevant i descartar la que no aporta valor.
  • Organitzar la informació de manera lògica i estructurada.
  • Capacitat d’anàlisi crítica, ja que han de contrastar fonts i decidir quines dades comuniquen millor l’impacte del consum, per tant, filtrar resultats de cerca, aplicant criteris de credibilitat i actualització.
• Crear un producte final digital (infografia) de manera col·laborativa que comuniqui de forma clara i visual els coneixements adquirits

Hem d’insistir que el professorat (TPACK) haurà de tenir una funció de supervisió revisant que els continguts respectin els criteris ètics i de seguretat digital, com ara el respecte a les llicències d’imatge, la privacitat i la comunicació responsable en entorns digitals.

5. Requisits tècnics:

Per dur a terme aquesta activitat, es necessiten diversos requisits tècnics que permetin a l’alumnat treballar amb eficàcia i de manera significativa. En primer lloc, cal disposar d’accés a dispositius digitals amb connexió a internet, sigui ordinadors portàtils, tauletes o ordinadors d’aula, per poder fer cerques d’informació, fer servir plataformes en línia de treball col·laboratiu i crear la infografia final.

D’altra banda, cal tenir en compte el context socioeconòmic de l’alumnat. A causa de la presència d’un nombre significatiu de famílies amb pocs recursos econòmics, no es pot garantir la disponibilitat de dispositius ni de connexió estable i de qualitat de connexió a internet a casa. Per aquest motiu, tota l’activitat es durà a terme dins de l’aula, aprofitant els recursos digitals del centre educatiu. Això assegura la igualtat d’oportunitats i garanteix que tot l’alumnat pugui participar plenament de la proposta.