Fer una bona planificació de les activitats és fonamental per poder tenir èxit, cal pensar en diferents tipologies d’activitats per poder arribar a la diversitat d’alumnat que tenim.

Les activitats atractives i engrescadores són fonamentals per captar la seva atenció i l’interès per fer-les. Per això la gamificació pot ser una eina motivadora que els empodera, alhora que permet que l’alumnat posi en practica diferents estratègies i recursos dels quals disposa. A més, permet treballar en format cooperatiu de manera motivadora, ja que tots els alumnes comparteixen els seus coneixements i posen en funcionament diferents mecanismes d’interconnexió que els portin a resoldre les fites proposades.

La gamificació es pot utilitzar tant per treballar una assignatura, com fer per un treball transversal. El que és important és que les experiències d’aprenentatge siguin positives i estiguin relacionades amb els coneixements d’un mateix, per tal d’anar consolidant aprenentatges i construint sobre aquestes bases.

Pel que fa a l’experiència realitzada, la veritat és que ha estat una activitat que m’ha fet sentir diferents emocions, al principi estava engrescada per fer-la, però la primera fita m’ha costat bastant de fer, de fet l’he passat sense trobar la resposta, i això m’ha desanimat força. La resta les ha anat resolent i això ha estat més motivador. També cal dir que hi ha activitats que m’agraden més i d’altres menys, per exemple, a mi no m’agraden gens els sudokus. Per això penso que és important posar diferents tipus d’activitats. També cal pensar que és una activitat que s’hauria de fer en grup i per tant, segur el que no agrada a un sí que agrada a un altre, i així es poden compensar.

D’altra banda, penso que s’ha d’anar amb compte amb el tipus de reptes que es plantegen i sobretot tenir molt clar a qui van dirigides i les dificultats que poden trobar-se, perquè és fonamental que es pugui tenir èxit en la resolució de les fites. Us poso un exemple del que em va passar fent aquesta activitat, vaig demanar ajuda a alguns familiars amb la sopa de lletres i em va sobtar quan un d’ells em va dir: Ostres una sopa de lletres, això és com entrar a Matrix per a un dislèxic com jo! Aquesta frase em va fer reflexionar sobre aquest aspecte, és molt important tenir en compte als nens i nenes que tenen aquest tipus de dificultats o d’altres similars a l’hora de planificar el joc, sobretot perquè no se sentin exclosos o desmotivats.

Personalment sempre m’agrada utilitzar el joc i la gamificació com una eina més a l’hora d’elaborar les propostes. Tot i que encara no m’he atrevit a planificar un escape room o un breakout, a causa de la manca de coneixement sobre els recursos disponibles, penso que ara que ja disposo de més eines per fer-ho, ho posaré en marxa i en faré un per al meu projecte. Aquí us deixo la planificació que he estructurat sobre com serà, espero que us agradi!