1- SUBÀREA SELECCIONADA                                                                                                             4.2 Analítiques i evidències d’aprenentatge                                                                                  2- INDICADOR D ́ASSOLIMENT DEL NIVELL B2                                                              4.2.B1.2 – Organitza i interpreta aquestes dades per millorar la seva pràctica docent.                                                                                                                                                                  3- RESULTAT D ́APRENENTATGE VINCULAT                                                                            RA2: Utilitzar de forma innovadora les TD del centre en la recollida, el tractament, l’anàlisi, la representació i la interpretació de les dades per avaluar els processos d’ensenyament-aprenentatge.

4- JUSTIFICACIÓ DE LA PROPOSTA (DETECCIÓ DE NECESSITATS).
Soc docent de l’especialitat 611 (Mecanització i manteniment de màquines) en un cicle formatiu de grau mitjà d’Electromecànica. L’aprenentatge en aquest ensenyament es desenvolupa principalment en entorns pràctics de taller, on l’alumnat realitza activitats manipulatives. En aquests espais es generen de manera continuada evidències digitals d’aprenentatge mitjançant
l’ús de les tecnologies digitals del centre.
Actualment, moltes de les pràctiques, com ara els exercicis de croquització de peces o conjunts, es realitzen sobre paper. Posteriorment, cada docent del departament avalua aquestes activitats segons els seus propis criteris, fet que pot generar diferències en la valoració i dificultar el seguiment sistemàtic del progrés de l’alumnat.
La possibilitat de transferir aquesta documentació en un entorn virtual de Google permetria conservar la informació de manera ordenada i accessible, així com utilitzar rúbriques digitals compartides. D’aquesta manera, es facilitaria una avaluació més justa, coherent i transparent, alhora que es milloraria el seguiment individualitzat del procés d’aprenentatge de l’alumnat.

Detecció de necessitats:
Durant les reunions de departament i a partir de l’observació sistemàtica al taller, s’ha detectat que, tot i que es realitzen processos de diagnosi inicial, seguiment i avaluació contínua, no existeix un sistema digital integrat que permeti recollir, conservar i analitzar de manera estructurada les evidències d’aprenentatge generades.

Manca d’informació digital estructurada:
Actualment, la detecció de necessitats es fa de manera fragmentada, combinant suports en paper i registres digitals dispersos. Això provoca que una part important de la informació pedagògica es perdi o no sigui reutilitzable.

Diagnosi pedagògica: què s’avalua i què no:
La diagnosi que es detecta com a insuficient no és només de continguts, sinó sobretot de processos i comportaments professionals propis de l’àmbit de l’electromecànica.

Comportaments de l’alumnat susceptibles de millora:
Aquesta manca d’un sistema d’evidències digitals té un impacte directe en determinats comportaments de l’alumnat, especialment pel que fa a la seva implicació en l’avaluació.

Impacte en l’aprenentatge:
La situació descrita provoca que l’avaluació no sigui prou transparent, contínua ni formativa, i dificulta el desenvolupament de l’autoregulació de l’aprenentatge, clau en la Formació Professional. L’alumnat no disposa d’eines per visualitzar la seva evolució ni per prendre consciència dels seus punts forts i àrees de millora.

En els mòduls pràctics d’Electromecànica, l’avaluació ha d’anar més enllà de la qualificació final i ha d’incorporar evidències contínues sobre l’assoliment de procediments tècnics, el grau d’autonomia i les actituds professionals. Tal com assenyala López-Pastor (2017), l’avaluació formativa és especialment adequada en contextos competencials, ja que promou la millora progressiva i la responsabilitat de l’alumnat sobre el seu aprenentatge.

5- INTERVENCIÓ A DESENVOLUPAR.                                                                                      La intervenció s’ha desenvolupat en el mòdul “Tècniques Bàsiques de Manteniment, mecanitzat i soldadura”, però és transferible a qualsevol mòdul pràctic.

Objectiu principal:
Implementar un sistema de rúbrica digital amb que identifiqui:
● Anàlisi de dades obtingudes.
● Retroacció personalitzada.
● Autoavaluació per millorar el rendiment en les intervencions de taller.

Desenvolupament per fases:
Es creen rúbriques, per exemple:
● Procediment de substitució de pastilles de fre.
● Diagnosi amb màquina OBD.

Les rúbriques inclouen:
● Ús segur d’eines i Epis.
● Preparació del vehicle.
● Seguiment del procediment acordat.
● Neteja i ordre de la zona de treball.

Exemple de rúbrica:                                                                                                                            Aquesta rúbrica permet al docent avaluar la tasca de l’alumnat seguint criteris comuns i homogenis, garantint una valoració més objectiva i coherent. Per exemple, s’aplica en tasques pràctiques com la substitució de pastilles de fre.

Recollida d’evidències audiovisuals.
Els alumnes enregistren vídeos curts (20–30 segons) de:
● Aplicació de la clau dinamomètrica.
● Connexió correcta del multímetre
També es permet que el docent enregistri moments clau (sempre amb consentiment):
● Una mala postura de treball.
● Bon ús de les eines utilitzades.

Retroacció personalitzada.
Cada alumne rep un comentari per escrit que inclou:
● Fortaleses detectades: (per exemple: bona preparació del vehicle).
● Errors tècnics observats:
(ex: “Has oblidat bloquejar la pinça del fre abans de desmuntar”).
● Recomanacions concretes per millorar: (practica el pas 3 del procediment amb el vídeo d’exemple).
● Enllaços a les seves pròpies evidències (vídeos).

Sessió d ́autoavaluació.
Un cop finalitzada cada tasca de taller, l’alumnat realitza una sessió d’autoavaluació mitjançant un formulari.  Aquest instrument inclou preguntes de reflexió com ara:

● Quina evidència del treball realitzat mostra millor el teu progrés?
● Quin error has aconseguit reduir o corregir respecte a l’última pràctica?
● Quins aspectes necessites reforçar abans de la propera intervenció al taller?
● Com valores la retroacció rebuda per part del docent?

6- EVIDÈNCIES PREVISTES DE L´ASSOLIMENT DEL NIVELL B2                           Evidència 1 – Exemple pràctic d’organització estructurada de dades                Activitat: Substitució de pastilles de fre.                                                                                        Es crea la tasca amb una rúbrica digital comuna (ús d’eines i EPIs, seguiment del procediment, precisió tècnica i ordre). Cada criteri es valora en 4 nivells.

RÚBRICA – Substitució de pastilles de fre                                                                            Nivells:
1 Inicial | 2 En procés | 3 Assolit | 4 Excel·lent

1. Ús segur d’eines i EPIs                                                                                                                          4 Utilitza correctament EPIs i eines amb seguretat i precisió.
3 Ús adequat amb petites imprecisions.
2 Dubtes o ús parcial dels EPIs/eines.
1 Ús inadequat o insegur.

2. Seguiment del procediment                                                                                                              4 Segueix tots els passos correctament i amb autonomia.
3 Procediment correcte amb alguna ajuda puntual.
2 Errors en l’ordre o necessita ajuda freqüent.
1 Omet passos essencials.

3. Precisió i resultat final                                                                                                                        4 Muntatge correcte i funcional.
3 Resultat correcte amb petites errades.
2 Errors que requereixen revisió.
1 Resultat incorrecte o no funcional.

4. Ordre i neteja                                                                                                                                           4 Espai ordenat durant i al final de la tasca.
3 Ordre general adequat.
2 Desorganització puntual.
1 Manca d’ordre i neteja.

Evidència 2: Analítica visual de dades per detectar patrons d’aprenentatge        -Gràfics de progressió individual:                                                                                                    Es genera un gràfic de línies per alumne amb la mitjana de la rúbrica en tres pràctiques.

Exemple detectat:                                                                                                                                  Alumne A: 2,1 → 2,8 → 3,4                                                                                                                  Alumne B: 3,0 → 3,1 → 3,0

Interpretació:                                                                                                                                        Alumne A mostra millora clara (impacte positiu de la retroacció).                        Alumne B es manté estable, possible estancament competencial.

Decisió del docent: Tutoria breu amb l’alumne B per establir objectius de millora específics.

-Gràfics per competències:                                                                                                                  Es genera un gràfic de barres amb la mitjana del grup per criteri de rúbrica:

Competència Mitjana
Ús segur d’eines 3,2
Procediment 2,4
Precisió tècnica 2,3
Ordre i neteja 3,5

Interpretació:                                                                                                                                                  El grup presenta dificultats clares en:                                                                                        Seguiment del procediment.                                                                                                              Precisió tècnica.

Decisió del docent: Reforçar la seqüenciació del procediment amb una demostració guiada i checklist visual al taller.

-Mapa de calor d’errors recurrents:                                                                                                   A partir de les respostes del formulari, es crea una taula amb freqüència d’errors:

Error detectat % alumnat
No bloquejar pinça 65%
Parell incorrecte 48%
Mala postura 22%

En format visual (colors): Vermell  >60% / Taronja  40–60% / Verd  <30%

Interpretació:                                                                                                                                             L’error “no bloquejar la pinça” és un patró generalitzat del grup.

Decisió docent:                                                                                                                               Repetir demostració centrada només en aquest pas.                                                           Crear microvídeo específic.                                                                                                               Incloure control obligatori d’aquest pas a la següent rúbrica.

Evidència 3: Presa de decisions pedagògiques basada en dades                                    Les dades mostren errors recurrents en el bloqueig de la pinça i baixa puntuació en el seguiment del procediment.
Acció: repetir demostració i ajustar la seqüència del taller → millora observable en la pràctica docent.

Evidència 4: Retroacció formativa personalitzada i registrada digitalment          Exemple:
El docent revisa el vídeo de l’alumne fent la substitució de pastilles de fre i publica un comentari:

“Has preparat correctament el vehicle i utilitzat bé la clau dinamomètrica, però oblides bloquejar la pinça. Mira el minut 0:18 del teu vídeo i repeteix aquest pas.”

-La retroacció està vinculada a la rúbrica i a evidències audiovisuals.                            -Proporciona recomanacions concretes i accionables.

Indicador: l’alumne rep orientació precisa basada en dades per millorar l’aprenentatge.

Evidència 5: Autoavaluació guiada i consciència del progrés de l’alumnat              Formulari d’Autoavaluació – Pràctica de taller                                                                            Nom i data: _______

1-Quin pas del procediment t’ha resultat més difícil? (Resposta oberta)                      2-Quin error has corregit respecte a la pràctica anterior? (Resposta oberta)              3-Autoavaluació per competències (escala 1–4):                                                                         Ús d’eines i EPIs                                                                                                                               Seguiment del procediment                                                                                                               Precisió tècnica                                                                                                                                          4-La retroacció del docent t’ha ajudat a millorar? Sí / Parcialment / No                    5-Quin objectiu t’assignes per la propera pràctica? (Resposta oberta)

REFERÈNCIES:

  • Black, P., & Wiliam, D. (1998). Assessment and classroom learning. Assessment in Education: Principles, Policy & Practice, 5(1), 7–74. https://doi.org/10.1080/0969595980050102
  • Departament d’Educació. (2022). Marc de la competència digital docent. Generalitat de Catalunya.
  • Ferguson, R. (2012). The state of learning analytics in 2012: A review and future challenges. Knowledge Media Institute, The Open University.
  • Hattie, J., & Timperley, H. (2007). The power of feedback. Review of Educational Research, 77(1), 81–112. https://doi.org/10.3102/003465430298487
  • López-Pastor, V. M. (2017). Evaluación formativa y compartida en educación. Narcea.
  • Nicol, D. J., & Macfarlane‐Dick, D. (2006). Formative assessment and self‐regulated learning: A model and seven principles of good feedback practice. Studies in Higher Education, 31(2), 199–218. https://doi.org/10.1080/03075070600572090
  • Panadero, E., & Alonso‐Tapia, J. (2013). Self‐assessment: Theoretical and practical connotations. Learning and Instruction, 24, 1–14. https://doi.org/10.1016/j.learninstruc.2012.10.001
  • Redecker, C. & Punie. Y. (2017). European Framework for the Digital Competence of Educators: DigCompEdu. https://dx.doi.org/10.2760/159770
  • Siemens, G., & Long, P. (2011). Penetrating the fog: Analytics in learning and education. EDUCAUSE Review, 46(5), 30–40.
  • Zimmerman, B. J. (2002). Becoming a self‐regulated learner: An overview. Theory Into Practice, 41(2), 64–70. https://doi.org/10.1207/s15430421tip4102_2