Tots els models presentats tenen els seus punts forts i punts febles. Tanmateix el que m’ha semblat més interessant és el Disseny Universal per a l’Aprenentatge perquè, com diu el manual aquesta metodologia “és un conjunt de principis perquè el desenvolupament del currículum doni a totes les persones la igualtat d’oportunitats per aprendre”. És a dir, és un model que vol arribar a tots els alumnes, que tots arribin a aconseguir els seus objectius segons les seves capacitats. No tots han d’arribar alhora, cadascú presenta una maduresa determinada i unes competències pròpies.

Aquesta afirmació m’ha dut a pensar que tots els alumnes no perceben la realitat comprenen ni l’aprenentatge de la mateixa manera. Uns ho fan de forma més visual, altres de forma auditiva, etc.

Aquest model presenta continguts, mitjans i activitats tenint en compte els interessos dels infants amb els quals els alumnes s’impliquin en l’aprenentatge i d’aquesta manera aconsegueixen aprendre segons les seves possibilitats.