Crec que estem d’acord que la introducció de la tecnologia i dels dispositius (tauletes, mòbils), per si mateixos a les aules, no millora la qualitat de l’educació, ja que no implica una millora de la qualitat de les pràctiques educatives. Segons la meva opinió, cal que enfoquem com a docents els aprenentatges perquè aquests siguin més significatius pels nostres alumnes i el seu desenvolupament personal i professional.

Com a docents, hem de canviar el vell paradigma, on el professor és el centre de tot el procés d’aprenentatge, cap a un nou paradigma, situant l’alumnat en el centre i on el rol del docent contribueixi a incorporar les TAC en la seva activitat. Aquest canvi de treball digital planteja també una nova manera de treballar i, com fem servir aquests elements serà clau si volem tenir èxit en aquesta tasca.

A més, si seguim en aquesta línea, ens permetrà, entre d’altres, la creació d’uns objectius d’ensenyament, mètodes i materials i avaluacions adaptats i que funcionin per tot el conjunt classe, tenint en compte les seves necessitats i ritmes d’aprenentatge. És a dir, no només una talla única per tots, sinó un enfocament més flexible i personalitzat per cada un dels nostres alumnes.

D’altra banda, he començat aquest article indicant la importància del desenvolupament personal, però també professional del nostre alumnat. Tenim clar que vivim en una societat líquida, cada vegada més canviant. El nostre objectiu ha d’afavorir que els coneixements que adquireixin al centre els sigui útils per a la seva vida professional, capaços d’entendre els reptes amb els quan s’enfrontaran. Per aquest motiu, com presentar els continguts, la programació, els objectius i, el més important, com ens organitzem els docents de les àrees  serà cabdal.