1. Identificació dels aspectes treballats durant la formació

Al llarg del curs hem aprofundit en múltiples àmbits relacionats amb la competència digital docent i la integració de la tecnologia a l’aula. A partir de la rúbrica de valoració de l’Estratègia Digital del Centre (EDC), he marcat en color vermell fort aquells aspectes que s’han treballat explícitament durant la formació, basant-me en les activitats i els continguts teòrics de cada mòdul. A continuació, els detallo segons el que s’ha abordat a cada mòdul:

• Mòdul 1 – Diagnosi i inici de l’EDC: Hem abordat l’EDC: diagnosi i el paper de la comissió digital, amb una mirada crítica al punt de partida del centre. També hem reflexionat sobre la comunicació i col·laboració entre docents i famílies, així com sobre l’acolliment digital dels nous docents.

• Mòdul 2 – Continguts digitals: S’ha treballat la creació de material documental, la creació de material audiovisual i la utilització didàctica de recursos digitals, integrant eines com Genially, Canva, Book Creator o Google Slides. També s’ha incidit en l’ús compartit de la informació i en el replantejament metodològic amb finalitats pedagògiques.

• Mòdul 3 – Ensenyament i aprenentatge: S’ha aprofundit en les situacions d’aprenentatge, la inclusió i personalització, i l’ús responsable de dispositius digitals, tot posant l’accent en una educació equitativa i significativa. També hem desenvolupat activitats integradores dins de projectes escolars amb sentit per a l’alumnat.

• Mòdul 4 – Avaluació i retroacció: Hem abordat de manera pràctica l’avaluació inicial, l’avaluació formativa (coavaluació, autoavaluació, metacognició), la retroalimentació i l’avaluació sumativa, tot desenvolupant rúbriques i propostes que connectin amb la realitat a l’aula.

• Mòdul 5 – Empoderament digital: Hem treballat la competència digital de l’alumnat: seqüenciació, seguiment i avaluació, i hem reflexionat sobre el paper actiu de l’alumnat en la construcció del seu aprenentatge digital. També s’ha posat èmfasi en la col·laboració i la comunicació, amb una visió inclusiva i participativa.

• Mòdul 6 – Competència digital de l’alumnat: Hem desenvolupat activitats que fomenten la creació de continguts digitals, l’alfabetització mediàtica, l’ús responsable de les tecnologies, i el respecte per la protecció de dades i drets d’autoria. També s’ha vinculat la proposta a la seqüenciació de la competència digital, i al treball explícit de criteris i nivells d’assoliment.

Per tot això, he pogut identificar com marcats a la rúbrica els següents aspectes treballats durant la formació:

• EDC: diagnosi

• EDC: disseny

• EDC: implementació

• EDC: avaluació

• Comissió digital

• Regulació de l’ús dels dispositius digitals

• Formació

• Creació de material documental

• Creació de material audiovisual

• Gestió de cursos EVA per part del professorat

• Utilització didàctica de recursos digitals

• Replantejament metodològics

• Inclusió i personalització

• Situacions d’aprenentatge

• Avaluació inicial

• Avaluació formativa: coavaluació, autoavaluació i ús d’instruments

• Avaluació formativa: metacognició

• Retroalimentació

• Avaluació sumativa (qualificació)

• Competència digital de l’alumnat: seqüenciació

• Competència digital de l’alumnat: seguiment i avaluació

• Ús compartit d’informació

• Col·laboració

• Comunicació

• Seguretat

• Protecció de dades

• Drets d’autoria

Aquests aspectes han estat treballats amb suport teòric extret dels llibres de continguts de cada mòdul i desenvolupats mitjançant activitats pràctiques i reflexives. Adjunto, a continuació, la rúbrica amb els aspectes treballats marcats en vermell per facilitar-ne la identificació. Per si no es pot visualitzar correctament, també afegeixo aquest enllaç.

2. valoració del centre i anàlisi del grau de digitalització

He sol·licitat a l’equip directiu accedir als resultats de la rúbrica aplicada pel centre el curs anterior, però no ha estat possible disposar-ne perquè l’estan acabant de revisar i encara no està publicada. Per aquest motiu, he realitzat una valoració aproximada del grau de digitalització del centre basada en l’observació directa, l’experiència professional, i els aspectes que hem treballat durant aquesta formació.

Per dur a terme l’anàlisi, he fet una còpia de la rúbrica de mentories digitals i he valorat els diferents aspectes amb una escala qualitativa, tot considerant els documents de planificació interna, la pràctica docent i les converses mantingudes amb membres de l’equip directiu i de la comissió digital.

L’anàlisi mostra els resultats següents:

• EDC: diagnosi, disseny i implementació: el centre compta amb un document d’estratègia digital elaborat per la comissió digital, però aquest no ha estat actualitzat recentment ni s’ha compartit amb tot el claustre. La diagnosi inicial es va fer fa més de dos cursos i no reflecteix completament la realitat actual. La implementació és desigual segons l’etapa i el cicle.

• Comissió digital: existeix formalment, però no manté reunions regulars ni lidera iniciatives significatives a nivell de centre. L’impacte sobre la pràctica docent és reduït.

• Formació: el centre ofereix poques accions de formació interna orientades a la competència digital. Quan se’n fan, solen ser de caràcter tècnic i no metodològic. La participació és voluntària i irregular.

• Creació de material digital (documental i audiovisual): alguns docents fan ús habitual d’eines digitals per crear materials, però no hi ha una sistematització ni intercanvi entre equips docents. L’ús d’aquest tipus de material depèn molt de la iniciativa individual.

• Gestió de l’EVA (Moodle): l’ús és mínim. El Moodle institucional està infrautilitzat i molts docents no se senten còmodes amb la seva gestió. Es fan servir altres plataformes de manera descoordinada (ex: Google Drive, la P de l’ordinador…).

• Ús dels dispositius i utilització didàctica de recursos: a les aules hi ha ordinadors, però no a tots els nivells ni per a tot l’alumnat. L’ús didàctic és puntual i sovint instrumental (cerca, fitxes digitals), sense un enfocament competencial clar.

• Avaluació formativa i competència digital de l’alumnat: el centre ha fet avenços en l’ús d’instruments com les rúbriques i la coavaluació, però encara no hi ha una estructura comuna per integrar l’avaluació de la competència digital en totes les àrees.

• Seguretat, protecció de dades i drets d’autoria: tot i que el centre signa protocols i autoritzacions, no s’ha fet cap formació específica amb l’alumnat sobre aquests temes, i tampoc s’han tractat de forma transversal dins les situacions d’aprenentatge.

• Comunicació: l’aplicació Dinantia s’utilitza per informar les famílies, però la seva efectivitat és limitada. Moltes famílies no hi accedeixen de manera regular. No hi ha un pla de comunicació digital clar ni adaptacions accessibles per a famílies vulnerables.

• Inclusió i personalització: tot i que hi ha sensibilitat per la diversitat, l’ús de la tecnologia com a eina per a l’accessibilitat o la personalització de l’aprenentatge és molt escàs.

En resum, es tracta d’un centre amb una estructura digital bàsica implantada, però amb un desenvolupament irregular i fragmentat. La cultura digital encara no està consolidada, i la integració pedagògica de la tecnologia és superficial. Per això es fa necessària una acció decidida per impulsar els aspectes clau que permetin una educació digital coherent, inclusiva i significativa.

3. aspectes a millorar d’acord amb les necessitats del centre.

Aspecte 1: Replantejament metodològic – Introducció de robòtica, programació i pensament computacional

El centre on treballo presenta un enfocament metodològic encara molt tradicional en la majoria de cicles. Les activitats escolars es basen majoritàriament en fitxes, llibres de text i treball individual. Si bé hi ha iniciatives puntuals per part d’alguns docents, no hi ha una línia metodològica de centre que promogui l’ús d’estratègies innovadores que integrin competències digitals avançades, com ara la robòtica, la programació o el pensament computacional. Aquesta situació limita el desenvolupament integral de la competència digital de l’alumnat, especialment pel que fa a la seva capacitat de crear, experimentar i resoldre problemes.

És fonamental introduir metodologies actives com el treball per projectes, l’aprenentatge basat en reptes (ABR) o el pensament computacional, aprofitant recursos com els Bee-Bots a infantil i cicle inicial, Scratch Junior a cicle mitjà i Scratch, mBot o Micro:bit a cicle superior. Aquest tipus d’activitats afavoreixen l’aprenentatge significatiu, la col·laboració, la creativitat i el desenvolupament del pensament lògic, tal com s’ha destacat al Mòdul 6 (Desenvolupament de la competència digital de l’alumnat) i al Mòdul 3 (Situacions d’aprenentatge).

A més, la integració del pensament computacional també permet abordar objectius curriculars transversals (matemàtiques, llengua, medi) d’una manera competencial, tal com indiquen els marcs del DIGCOMP i el document sobre competències clau i CDA que hem treballat durant la formació.

El nivell actual del centre és baix, ja que no existeix una línia metodològica comuna que promogui l’ús integrat de la tecnologia. Les pràctiques digitals a l’aula són escasses i aïllades, basades principalment en fitxes digitals o presentacions. No hi ha activitats que incorporin pensament computacional, programació o robòtica. L’ús de metodologies actives com el treball per projectes amb suport digital és puntual i voluntari per part d’alguns docents.

Tot això coincideix amb el descriptor del nivell inicial de la rúbrica: “L’ús de recursos digitals a l’aula és puntual i no forma part d’una metodologia definida. L’alumnat fa ús passiu dels dispositius i no participa activament en la construcció del seu aprenentatge.”

Aspecte 2: Comunicació – Millora de la comunicació digital amb les famílies

Tot i disposar de l’aplicació Dinantia per comunicar-nos amb les famílies, la seva consulta per part d’aquestes és molt escassa. Aquesta realitat s’explica per diversos factors: dificultats d’accés tecnològic, barreres idiomàtiques, poc hàbit digital o desconnexió amb el canal. Això suposa una barrera important per a la implicació de les famílies en el procés educatiu i, per extensió, en la implementació de l’estratègia digital del centre.

Una estratègia digital eficaç ha de garantir que la comunicació sigui fluïda, comprensible i significativa. A tal efecte, és necessari revisar el model actual i plantejar actuacions com:

• Utilitzar canals alternatius més propers i accessibles, com vídeos o infografies.

• Crear espais visuals com una revista escolar digital, vídeos amb veu en off en diverses llengües o presentacions interactives tipus Genially que expliquin les activitats digitals de l’alumnat.

• Oferir a les famílies petites formacions presencials o tutorials en vídeo per facilitar l’accés a Dinantia i altres canals digitals del centre.

• Generar documents amb un llenguatge senzill i amb pictogrames, així com traduccions bàsiques a les llengües més presents al centre (àrab, urdú, romanès…).

Aquest aspecte es vincula clarament amb les reflexions del Mòdul 2 (Creació de material audiovisual i comunicació), i amb el Mòdul 4 (Avaluació i retroalimentació), en què es planteja el valor del feedback i de la visibilització dels aprenentatges.

El nivell actual del centre és baix, ja que tot i tenir Dinantia com a canal oficial, moltes famílies no l’utilitzen ni el consulten amb regularitat. No hi ha canals alternatius adaptats al context (com materials visuals o traduïts). No es fan accions d’acompanyament ni formació digital a les famílies. El model de comunicació és unidireccional i no contempla el retorn actiu per part de les famílies.

Tot això coincideix amb el descriptor del nivell incial de la rúbrica: “ La comunicació digital amb les famílies és unidireccional, poc efectiva i no té en compte la diversitat lingüística o el nivell digital de les famílies”.

4. Contextualització del centre i justificació de la tria

Treballo en una escola catalogada com a centre de màxima complexitat, ubicada en un barri amb elevades taxes de vulnerabilitat social i econòmica. La majoria de les famílies tenen un nivell educatiu baix i moltes d’elles tenen un coneixement limitat de la llengua catalana o castellana. Aquest context genera grans reptes en termes d’equitat, accés a la informació i participació activa en l’educació dels fills i filles.

A nivell digital, l’alumnat mostra gran interès per l’ús de dispositius, però els contextos familiars no garanteixen un acompanyament adequat ni una alfabetització digital mínima. Això pot afavorir riscos associats a la navegació insegura, la manca de criteri davant la informació i el desconeixement sobre la protecció de dades.

Per aquest motiu, és essencial promoure una metodologia digitalitzadora que no només millori l’aprenentatge sinó que doti l’alumnat de competències clau per a la vida quotidiana, com ara la resolució de problemes, la presa de decisions informades i l’ús crític i segur de la tecnologia. A més, la introducció de la robòtica i la programació pot ser una via per motivar els alumnes i reduir la bretxa digital amb altres contextos més afavorits.

Pel que fa a la comunicació amb les famílies, cal destacar que moltes d’elles no llegeixen les notificacions de Dinantia o no tenen capacitat per interpretar textos informatius complexos. Això fa que no coneguin les activitats escolars, els avenços dels seus fills ni les eines de seguiment d’aprenentatge. Aquesta desconnexió digital impacta negativament en la cohesió comunitària i en el projecte educatiu de centre.

És per això que millorar aquests dos aspectes no només és factible sinó urgent. Són accions que poden tenir un impacte directe en la inclusió, l’equitat i la qualitat educativa, i poden fer de l’estratègia digital un veritable motor de transformació pedagògica i social.

5. Propostes concretes de millora

Aspecte 1: Replantejament metodològic — Introducció de robòtica, programació i pensament computacional

Objectiu: Promoure una transformació metodològica progressiva al centre mitjançant la integració del pensament computacional i la robòtica educativa com a eines per desenvolupar la competència digital de l’alumnat i el treball transversal de les àrees curriculars.

Propostes de millora concretes:

• Disseny de situacions d’aprenentatge competencials que incorporin la programació amb Scratch, la robòtica amb Bee-Bots, mBot o Micro:bit, i el disseny de circuits bàsics. Aquestes situacions han de vincular-se a continguts curriculars de matemàtiques, llengua i medi, tal com es promou al Mòdul 3 (Situacions d’aprenentatge), assegurant coherència amb els criteris d’avaluació de les àrees.

• Incorporació progressiva al pla anual de centre de sessions específiques de pensament computacional, a través de tallers mensuals a cicle inicial i mitjà, i projectes trimestrals a cicle superior.

• Formació interna del claustre a través de microtallers pràctics sobre eines de programació i robòtica educativa, tal com s’indica al Mòdul 1 (Diagnosi i planificació de l’EDC), assegurant la capacitació docent per implementar el canvi metodològic.

• Ús del Moodle com a Entorn Virtual d’Aprenentatge (EVA) per publicar reptes de programació seqüencials, videoguies i espais de reflexió col·lectiva. Aquesta proposta s’emmarca dins del treball realitzat al Mòdul 5 (Avaluació digital i ús de l’EVA), en què es va evidenciar la utilitat del Moodle per al seguiment dels processos d’aprenentatge digital.

• Creació de material de pensament computacional, generat pels mateixos docents i adaptat al nivell i realitat del centre, seguint els criteris vistos al Mòdul 2 (Creació de material digital) i reforçant l’autoria i personalització dels recursos d’ensenyament.

• Avaluació formativa del procés, mitjançant rúbriques visuals adaptades a cada etapa i coavaluació entre iguals, tal com s’ha treballat al Mòdul 4, incloent-hi també activitats de metacognició com diaris de pensament computacional o portafolis digitals.

Aspecte 2: Comunicació digital amb les famílies

Objectiu: Millorar l’accessibilitat, comprensió i eficàcia de la comunicació digital amb les famílies a través de l’ús de canals diversos, continguts visuals i eines digitals més inclusives.

Propostes de millora concretes:

• Diagnosi inicial de l’ús de canals de comunicació (com Dinantia) per part de les famílies, mitjançant una enquesta senzilla en paper o digital i traducció multilingüe. Aquesta actuació respon a l’apartat “EDC: diagnosi” i és coherent amb el marc de disseny participatiu que s’ha tractat al Mòdul 1.

• Codisseny de nous canals i formats de comunicació amb la comunitat educativa. Per exemple: creació d’un espai web per famílies amb informacions bàsiques en diversos idiomes, infografies i vídeos explicatius (amb veu en off) sobre el funcionament del centre i l’evolució de l’alumnat.

• Utilització de recursos creats per l’alumnat per comunicar-se amb les famílies: vídeos de projectes, notícies multimèdia, Genially interactius. Aquest tipus de produccions es van practicar de manera significativa en activitats del Mòdul 6, i fomenten el vincle entre família-escola i la visibilització del procés d’aprenentatge.

• Formació i acompanyament a famílies amb dificultats digitals, mitjançant tallers presencials, guies visuals i codis QR amb accés directe a vídeos curts i traduïts. Això afavoreix la inclusió digital i respon als criteris de “acollida” i “ús compartit d’informació” de la rúbrica.

• Creació de material audiovisual senzill que expliqui els canals de comunicació disponibles, com utilitzar-los i la importància de consultar-los regularment. Aquesta proposta és coherent amb els continguts del Mòdul 2, especialment pel que fa a la creació de vídeos, tutorials i contingut visualment accessible.

• Promoció de la comunicació bidireccional a través de preguntes obertes o enquestes trimestrals a les famílies que permetin copsar opinions, millorar la participació i detectar necessitats.

Aquestes propostes responen no només a necessitats reals del centre, sinó també als principis de l’estratègia digital educativa promoguda pel Departament d’Educació i als marcs europeus de desenvolupament de la competència digital, tant per a alumnat com per a docents i famílies. A més, estan dissenyades pensant en l’equitat, la inclusió i l’accessibilitat, elements imprescindibles en un entorn de màxima complexitat.