Em sembla bona idea començar aquesta reflexió des del dubte: què pot passar si quan vaig omplir el qüestionari SELFIE for TEACHERS (vàrem convocar un claustre informal per fer-ho tot l’equip alhora en la mateixa sala a les acaballes del curs 21-22) i recordo que una bona part de l’equip docent hi assistia una mica a contracor i, a més, la coordinadora digital del centre havia de cridar l’atenció al grup més d’un cop? Què passa aleshores si els meus resultats indiquen que sóc un líder C1?

Resum de L’autoreflexió que vaig completar el dilluns, 27 de juny 2022

[extret del mateix fitxer del SELFIE]

 

En aquests casos més que escèptic esdevinc encara més autocrític i llavors me’n vaig directe al nou decret 175/2022 per entomar els indicadors operatius de la competència digital, sobretot el CD1 i el CD3 i crec que serien aspectes a millorar en la meva pràctica docent, si els hi poso en relació amb l’àrea 1 i àrea 6 del SELFIE, casualmente les més baixes dels resultats.

Com a professor de l’àmbit lingüístic acostumava queixar-me dels companys dels altres àmbits que, fins i tot, a hores d’ara encara podrien estar convençuts que la llengua només l’hem de treballar només els de llengües, per la qual cosa m’activo de seguida amb la cerca dels recursos oferts i la meva intuïció em porta a l’espai de la Competència digital docent (CDD) i específicament a l’àrea 4, perquè tot i que és l’àrea amb millor resultat tinc a la selfie és un tema que realment m’apassiona, l’avaluació i retroacció: Així deixo l’enllaç del que serà la meva tria.

Una de les coses que més sentit té de les últimes reflexions de les meves pràctiques docents és no esperar al final del resultat d’una unitat didàctica per a recollir i analitzar dades, així com tampoc poder reconèixer i pair professionalment que no cal avaluar i qualificar totes les etapes o productes del procés d’aprenentatge. En aquest sentit, la primera intervenció de la professora Anna Espasa em ressona força quant a la retroacció:

«és necessari un diàleg on l’estudiant transforma la informació que l’hi donem com a professionals de l’educació, i on han de tenir un paper actiu. A més a més, aquesta informació no només pot venir del professorat sinó també pot passar entre iguals, fins i tot mitjançant l’autoavaluació»

A banda, no parlem d’incorporar correccions fetes pel docent, cosa que l’alumnat podia tenir automàticament assumida en generacions anteriors.

Fil per randa, si considerem que la quarta fase de la retroacció és important perquè l’alumnat pugui demostrar la transformació d’aquella informació compartida, doncs faig una nova pausa autorreflexiva:

«No sempre els hi dono aquesta oportunitat, perquè no hi ha prou en proposar una nova unitat didàctica perquè que escriguin millor, per exemple».

Fa poc a l’aula, pel que fa al procés de l’escriptura, abans he pogut treballar esborrany i versió definitiva, per exemple. A hores d’ara treballo versions successives si així ho permet el disseny de la situació d’aprenentatge: dos, tres, fins i tot quatre.

Per una altra banda, més endavant la professora Teresa Guasch quan parla de l’alfabetització de l’ús del feedback (uns dels fonaments de la competència d’Aprendre a aprendre), a banda de confirmar-me que no sempre necessitem produir una qualificació per a totes les activitats dissenyades per a dur a terme a l’aula, em fa recordar el màster del professorat de la UAB quan debatien quant a la metacognició, que no és únicament correctiva i “donada” pel professorat, és un procés complex del sistema nerviós que ha d’emergir durant i després d’altres processos, no només de les intervencions docents.

Per acabar, també em fa pensar en la qualitat de la retroacció al meu grup classe i la manca (no sempre, és clar!) de preguntes d’autointerrogació, a banda dels suggeriments de millora i les correccions, dos aspectes en els que acostumo a ser força sistemàtic. Considero que un aport fefaent de les TIC no és només l’automatització de la recollida de dades, sinó la monitorització i l’anàlisi; ara bé, tot plegat necessita un disseny pedagògic i didàctic adient. En resum, crec que després d’haver sentit les especialistes de la UOC, si estic prou motivat per a generar un diàleg metacognitiu de qualitat, puc sentir-me més compromès professionalment no només per millorar el desenvolupament de la competència digital de l’alumnat, sinó també per crear comunitats d’aprenentatge més significatives.

Portafolis docent de l’Elias Martí sota llicència CC BY-NC-SA 4.0