Situació 1: Objectius, Continguts i Evidències:
Per a definir un marc de contextualització col·lectiu em sembla oportú citar de l’article 3 del Decret 175/2022 de 27 de setembre el primer i el tretzè principi pedagògic del sis vectors clau són el següents:

a) Personalització de l’aprenentatge: els centres incorporen mètodes que tinguin en compte els diferents ritmes, la variabilitat d’aprenentatge i els estils cognitius dels i de les alumnes, que afavoreixin la capacitat d’aprendre per si mateixos i promoguin el treball en equip. Elaboren les seves propostes pedagògiques per a tot l’alumnat d’aquestes etapes, incorporant-hi l’orientació educativa.
m) Inclusió educativa: s’ha de garantir la inclusió educativa, l’atenció personalitzada, la participació de l’alumnat a través dels canals que determini cada centre educatiu i la convivència positiva, així com la detecció precoç de les dificultats en l’aprenentatge i la posada en marxa de mecanismes de suport i flexibilització que tinguin en compte els agents socioeducatius de l’entorn, alternatives metodològiques i altres mesures adequades. Les mesures organitzatives, metodològiques i curriculars que s’adoptin per garantir la personalització de l’aprenentatge i l’èxit de totes les persones s’han de regir pels principis del disseny universal per a l’aprenentatge (DUA).

Aquí us presento cinc exemples del que han reflexionat estudiants de Llengua i literatura catalana de Quart d’ESO d’aquest curs 23-24 després de la primera avaluació en el segon lliurament del Diari d’aprenentatge:

Imatge 1. Cinc exemples d’autoregulació metacognitiva després de la primera avaluació. Inici de la personalització d’itineraris

El primer que cal dir que jo he pogut dedicar-me a recollir evidències mitjançant el llibre de text edició 2023 Llengua Catalana 4ESO Llengua catalana i literatura 4. CASTELLÀ, J.M. et. al. 978-84-682-9444-5 Ed. Vicens Vives en la Imatge 2 reflectides en les últimes dues columnes de dreta a esquerra (una competència específica per columna). La resta de columnes hi recullen els resultats de les proves de competències bàsiques aplicades a l’alumnat durant la primera avaluació del curs 23-24. Cal dir que en ambdós casos, tant les activitats com les proves, he recollit totes les evidències en paper i cadascun dels estudiants han de ser responsables de conservar un Portafolis d’aprenentatge que haurà de ser publicat abans que acabi el curs. Doncs, aquest és el punt de sortida d’anàlisi de dades i disseny didàctic.
He decidit plantejar-lo així malgrat que les proves de competències bàsiques dins de la CE4 Comprensió de textos escrits multimodals (del Decret 175 /2022 específicament de l’especialitat Llengua catalana i literatura), acostuma a incloure exercicis gramaticals que són més mecànics que reflexius. En aquest sentit, vegeu en la Imatge 2  l’estudiant 2, el 7 i el 24 on clarament han obtingut una qualificació molt més alta mitjançant aquestes proves en la CE9 que en la reflexió duta a terme en les activitats a l’aula.

Imatge 2. Itineraris personalitzats. Curs 23-24.

Per una altra banda, unes mitjanes amb una diferència només de 0,1530 punts en una escala de 4 segons entre l’última i l’antepenúltima columna contradiu el que argumento com la mecanització gramatical, tanmateix posa en evidència el baix assoliment de l’alumnat en la seva competència gramatical malgrat el mecanisme d’avaluació. Cal puntualitzar que de la Imatge 2, els primers 20 estudiants pertanyen a un grup-classe i la resta a un altre (vegeu en la Imatge 4 la meva proposta per mantenir una comunicació bilateral i també entre iguals durant tot el procés d’ensenyament/aprenentatge del itineraris.
Per acabar aquest anàlisi de recollida de dades, en la primera columna està recollida la Competència Específica triada per l’estudiant com objectiu principal d’aprenentatge, un cop va fer la segona reflexió (entrada) del Diari d’aprenentatge obligatori durant tot el curs. D’aquí sortirà la llavor per dissenyar l’itinerari d’aprenentatge més adient i més personalitzat possible. En alguns casos, jo com a docent he afegit una segona competència específica que em sembla cabdal perquè l’estudiant pugui assolir l’objectiu que s’ha compromès a complir: en aquest senti cal dir que aquestes reflexions van sortir publicades al Butlletí d’avaluació oficial que hi reben totes les famílies i que poden consultar tots els tutors i l’alumnat. D’aquí han sortit cinc itineraris diferents:

  1. Itinerari CE2 Comprensió oral multimodal
  2. Itinerari CE3 Producció oral multimodal
  3. Itinerari CE4 Comprensió de textos escrits multimodals
  4. Itinerari CE5 Producció textos escrits multimodals
  5. Itinerari CE9 Reflexió sobre l’estructura i funcionament de la llengua

De les tres hores lectives que tinc amb el grup-classe de control (en tinc dos grups però un d’aquests fa estades professionals i allò implica que els horaris de les pràctiques són variables segons el centre de treball on han d’anar-hi) dedicarem una hora setmanal a la Lectura guiada, l’altra a avançar en els continguts acordats pel Departament de Llengua catalana del centre i la tercera a l’assoliment d’aquests itineraris.

Jo fins ara aplicava en la meva pràctica docent la diferenciació més que la personalització d’itineraris pedagògics per a l’alumnat, gràcies a la meva assitència com a participant a l’itinerari del mes de novembre de l’ICE-UAB: De què parlem quan parlem de contextualització, regulació i personalització dels aprenentatges? A banda d’això, em sembla de fet que aquest curs de CDD-B2 és la burilla que pot encetar-ho tot plegat per dur a terme una prova de concepte d’aquesta pràctica i filosofia docent.

 

Situació 2: Eines i Comunicació
La plataforma de l’EXElearning serà clau per dissenyar activitats inspirades en el DUA. Cal fer un esment especial al tutor intel·ligent de comprensió lectora al que ja he demanat accés al canal corresponent de la Universitat de València i em sembla que serà de molt ajuda per l’ensenyament/aprenentatge.

Imatge 3

Pel que fa la comunicació amb els aprenents de cada itinerari he dissenyat suros per cada itinerari on els estudiants podran participar en una comunicació adreçada no només al professor sinó entre ells sota un format (post-it o nota adhesiva) on cada intervenció de l’alumnat no pot superar els 200 caràcters amb la idea que sigui un espai dinàmic de consultes o neguits puntuals.

Imatge 4. Jambboard del compte corporativa del centre

Situació 3: Recollida d’informació i ajuda contínua
Cada itinerari esmentat anteriorment hi disposarà d’activitats de desenvolupament (les inicials ja han estat contemplades durant la recollida d’evidències de la primera avaluació del Curs 23-24), d’estructuració (metacognitives i metalingüístiques) i d’aplicació dels continguts apresos durant l’itinerari. Durant tot aquests processos empraré llistes de verificació i rúbriques del programari de Corubrics (mòdul que s’activa al full de càlcul del drive de Google), tot sota la suite corporativa del centre i així garantir la normativa de protecció de dades. Tot serà publicat al Classroom on només l’alumnat pot accedir-hi al seu compte corporatiu. A més a més, les sessions dedicades als itineraris seran també de control i seguiment, a banda d’aclarir dubtes en directe i no en línia.
Situació 4: Reflexió sobre Aprenentatge Autònom
El Diari d’aprenentatge, justament on s’han encetat tots els itineraris com he explicat anteriorment, és l’espai on l’alumnat haurà d’escriure dos textos argumentatius (cadascun una entrada diferent de 175 paraules mínim) abans de començar i després d’acabar els itineraris. En el segon cas em sembla més que oportú que respongui segon l’escala metacognitiva maquetada per la Lourdes Cardenal

Imatge 5. Escalera metacognición secundaria de Lourdes Cardenal Mogollón

Situació 5: Compartint l’experiència




Portafolis docent de l’Elias Martí sota llicència CC BY-NC-SA 4.0