Situació 1: Investigació i organització d’informació

La pregunta que servirà de fil conductor per a les diferents activitats didàctiques, com diria Carmen Rodríguez-Gonzalo (2022a), és precisament el títol d’aquesta Situació d’Aprenentatge (SA d’aquí endavant) i les fases: Observem, Indaguem i Sistematitzem (activitats 8 a 11).
El disseny de les activitats es basa en el model de Camps (2006, p. 32) de seqüències didàctiques de gramàtica que es plantegen com:

processos actius de recerca per a l’alumnat (recollida de dades, observació, comparació, anàlisi, argumentació, síntesi de resultats, etc.)

Un dels objectius del disseny didàctic d’aquesta SA (no pas de l’aprenentatge, sinó del disseny) pot apropar-se molt a la Seqüència didàctica per aprendre gramàtica de la mateixa autora: “L’aspecte verbal en les narracions de ficció. Una reflexió interlingüística” a Camps (2006, p. 85-95) específicament quant a:

tractar d’explicar la proposta d’observació i d’anàlisi de paral·lelismes i dissemblances en les formes i funcions dels temps verbals en castellà, català i anglès

Ja que hi ha implícita en el disseny i en l’acompanyament pedagògic una reflexió interlingüística que apropa els conceptes gens abstractes que ja l’alumnat hi empra (més que memoritza) en les seves llengües primeres els usos contextualitzats d’aquests temps verbals. Pel que fa a la cerca Alfabetització mediàtica i en el tractament de la informació i de les dades, vaig decidir crear un tutorial de cerca en la web atesa la informació que pot ser massa oberta: verbs en català per restringir una possible dispersió, oferint-ne, doncs, dues fonts normatives del català i una audiovisual força pedagògica. Un dels motius que em va orientar a decidir fer-ho d’aquesta manera ha estat el fet de reconèixer en la finestra de Johari de la primera activitat d’aquesta àrea de Desenvolupament de la competència digital de l’alumnat.

 

Situació 2: Creació d’Artefacte Digital

Com conec el grup-classe de segon d’ESO con algunes dinàmiques tòxiques de convivència que perjudiquen l’aprenentatge, vaig haver d’oferir-li al grup classe pràcticament una sessió sencera per conèixer les possibilitats tècniques dels formularis de Google o, a banda que no estan acostumats a formular preguntes, mostraven a l’aula (i en directe) un comportament no només disruptiu, sinó a vegades fins i tot vexatori: esborrar constantment el text del mateix company, suplantació d’identitat, etc. Ha estat tot un repte pedagògic capgirar aquesta tendència a l’aula. Tanmateix la justificació sociològica d’aquesta SA es basa justament en un aprenentatge d’una segona llengua de l’alumnat de l’aula d’acollida que està molt a prop, de fet, de l’aprenentatge d’aquest grup-classe ordinària on només hi ha una estudiant catalanòfona, de fet.

Arribats aquest punt he de tornar a l’àrea desconeguda de la finestra de Johari esmentada anteriorment ja que els principals problemes que he hagut d’atendre via correu electrònic amb l’alumnat ha estat en la qualitat dels materials i en la formulació de les preguntes com a tècnica. (També hem hagut de dedicar una sessió sencera a això).

Dins de la llista de verificació (primer instrument d’avaluació) creada a banda d’assegurar-me que no practiquessin la inèrcia de còpia/enganxar per respectar les llicències d’ús i els drets d’autor, em vaig assegurar en el disseny que un cop rebuts els resultats hagin d’analitzar les respostes i donar-li la retroacció més personalitzada i pedagògica possible a l’alumnat de l’aula d’acollida. A banda d’això, vegeu la Situació 3.

 

Situació 3: Avaluació de Continguts Digitals i didàctics

En aquesta captura de pantalla de la llista de verificació on l’alumnat del grup-classe podrà autoavaluar-se vegeu que hi ha dos criteris d’avaluació (fila 2 i fila 5) relacionats directament amb la competència digital mentre que la fila 3 i 4 són més de l’àmbit lingüístic i la fila 6 per fomentar la metacognició.

Imatge 1. Criteris d’avaluació de la llista de verificació

Situació 4: Recull d’Evidències

Imatge 2. Reflexions de l’alumnat (autoavaluació de l’artefacte digital)

A banda d’aquestes reflexions del treball cooperatiu l’alumnat hi adjuntem (en codi) l’artefacte digital sencer:

Per acabar aquest és el full de respostes de l’alumnat després de presentar una prova gramatical de l’ús del passat ja no redactada per ells, sinó per l’alumnat del curs 22-23 de l’aula d’acollida amb una mitjana més a prop del no assoliment que d’un assoliment notable:

Imatge 3. Resultats d’una prova gramatical de l´ús del passat (en verd respostes correctes)

Bibliografia

CAMPS, A.; ZAYAS, F. (coords.) (2006). Seqüències didàctiques per aprendre gramàtica. Barcelona: Graó.

RODRÍGUEZ-GONZALO (2022a): “Situacions d’aprenentatge per a la reflexió interlingüística”. Articles de Didàctica de la Llengua i la Literatura, 94, 41-52.

Portafolis docent de l’Elias Martí sota llicència CC BY-NC-SA 4.0