Malgrat les mancances lingüístiques de l’alumnat i el desprestigi en l’opinió pública dels resultats en les proves PISA, l’alumnat n’acumula molta experiència en el camp de la manipulació lingüística, de fet alguns científics poden corroborar la hipòtesi que la habilitat conscient de mentir és un símptoma fefaent del desenvolupament i maduració cognitiva de l’individu (si no en català segur que això és un fet en les seves llengües primeres de la majoria dels grups-classe que he acompanyat a Catalunya segons la meva experiència docent a Catalunya). Ara bé, quina relació pot tenir això amb l’habilitat d’argumentar? N’és de conscient l’alumnat que a banda de ser un gènere discursiu té una estructura i diferents tècniques argumentatives? Aquesta situació d’aprenentatge es dissenya amb el repte de confrontar les habilitats força desenvolupades de mentir i manipular amb les mancances orals i escrites a l’hora d’argumentar, no només col·loquialment sinó en un entorn escolar dins de les activitats lectives de final d’etapa. El context d’aula inicial és de més de la meitat del grup-classe, d’un total de 20 estudiants, repetidors de segon o de tercer, en risc d’exclusió social (7 estudiants en pla de xoc) i gens catalanòfons, de fet amb una sensació identitària on el català és una llengua més que addicional, estrangera i de poc prestigi social (i com a molt de prestigi només acadèmic-escolar), la qual cosa implica un repte quant a la motivació per aquesta mena d’aprenents.