El primer que he hagut de fer per dur a terme aquesta activitat ha estat una pausa per poder designar les cinc àrees proposades en la formació quant a la competència digital de l’alumnat en els quadrants coneguts o desconeguts de la Finestra de Johari aplicada a la competència digital docent.

El segon que em crida l’atenció és que la resolució de problemes hagi decidit col·locar-la tant en el àrea oculta com la pública, perquè no sempre l’alumnat està disposat a resoldre els problemes si hi ha un ambient negatiu de convivència a l’aula, tanmateix, si les condicions són favorables en aquest sentit, acostumen resoldre el tema (no ensenyar ni fer una classe magistral de com es fa) al company en problemes, qui no mostra cap neguit de deixar-li accés lliure per segons o minuts. Aquests estudiants ajudats entre iguals acostumen necessitar una alfabetització mediàtica més sistemàtica perquè potser no tinguin habilitats en produir i editar fitxers de text, àudio, vídeo, per exemple.

Per una altra banda, aquests mateixos estudiants col·laboradors davant dels entrebancs de qualsevol altre company (si ha bon rotllo entre iguals, insisteixo) són també capaços, en qualsevol moment, de projectar les seves pantalles d’un videojoc si s’avorreixen en una classe de cultura audiovisual sobre la presentació d’un professor, o de manipular les respostes d’un formulari de Google amb un programari de respostes automàtiques per omplir més 200 respostes en un Treball de Recerca al batxillerat, o restaurar els valors de fàbrica al dispositiu d’un “company” que s’ha deixat descuidat un chromebook, a banda de les típiques girades de pantalla o qualsevol efecte en la pantalla del portàtil (no propi) mitjançant dreceres del teclat: Anecdotari no exhaustiu que només pretén ser il·lustratiu del que vull dir i de l’àrea cega de la finestra de Johari. A més, em sembla que cal afegir que en l’àrea desconeguda intento fer una autodiagnosi més filosòfica que tècnica i que m’hi inclou com a usuari digital i com a persona alhora.

Dit això, ara començo a reflexionar que acostumo fer jo com a docent envers gairebé cadascuna d’aquestes àrees:

Àrea pública: quins recursos, dinàmiques i eines utilitzes de manera explícita per ajudar al desenvolupament de la competència digital del teu alumnat? Com els utilitzes i per què?

Crec que és força evident, i aquest portafolis mateix pot ser un aparador eloqüent, perquè els estudiants tinguin una veu pròpia (FLIP) però no com un lema filantrocapitalista sinó com un espai segur d’intercanvis de textos orals, així com la creació d’espais de creació digital cooperativa on l’alumnat hagi de comunicar-se amb alumnat de l’aula d’acollida que ha de pair processos accelerats en l’aprenentatge d’una segona llengua (segona activitat d’aquesta sisena competència d’aquesta formació i enfocada sobretot a la ciutadania digital).

Per una altra banda, sobretot en els itineraris personalitzats, duc a terme esforços en ajudar a desenvolupar la competència del meu alumnat per cercar, seleccionar i organitzar informació, mitjançant la selecció de fonts confiables, prestigioses i actualitzades.

Àrea cega: quins recursos, dinàmiques i eines utilitzes de manera implícita per ajudar al desenvolupament de la competència digital de l’alumnat? Parlem de situacions o estratègies que utilitzes per treballar la competència digital del teu alumnat de manera transversal, integrada al dia a dia de l’aula mentre treballes altres competències o continguts.

Tot i que sigui la creació audiovisual ha de ser cabdal per a l’estudiant sense consumir masses hores lectives de català (especialitat que represento aferrissadament), perquè l’alumnat està acostumat a consumir contingut digitals i molt poc acostumat a produir-ne, a banda que la qualitat del que en consumeix acostuma a ser de baixa qualitat, plegada de clickbaits i qualsevol altre parany de l’algoritme. Jo en aquest sentit indirectament insisteixo en incidir en els seus criteris estètics per fer tries culturals (ficció digital, no literatura digitalitzada) i que entenguin, també que dins de la seva dieta (consum) cultural una pel·lícula pot ser tan important com un llibre i que hi ha més lligams que entre la poesia i les lletres de la música urbana de les que són realment conscients. En resum, i eix vertebrador de la meva identitat docent: mediador cultural, de ficció impresa i de ficció digital; mediació d’un consum cultural crític i responsable.

Àrea oculta: després de visualitzar els continguts d’aquest bloc, has descobert que ja aplicaves, sense ser-ne conscient, algunes estratègies o recursos que ajudaven a desenvolupar la competència digital del teu alumnat?

No solament després d’aquest bloc sinó de tota la formació ara soc molt més conscient i curós de la gestió de dades personals, i allò a hores d’ara deixa una petjada en tots els grups-classe que tinc el privilegi d’atendre durant aquest curs 23-24. Crec que puc arribar a ser, a hores d’ara, modèlic i coherent precisament per allò que fa esment el Decret 175/2022 del 27 de setembre:

CD4. Identifica riscos i adopta mesures en l’usar les tecnologies digitals per protegir els dispositius, les dades personals, la salut i el medi ambient i per prendre consciència de la importància i necessitat de fer un ús crític, legal, segur, saludable i sostenible d’aquestes tecnologies.

Àrea desconeguda: Hi ha una competència digital que per motius ètics i morals em sembla que no li pertoca a cap professor de l’àmbit lingüístic com jo (més aviat de l’àmbit científic-tecnològic) amb l’excepció d’un projecte amb enfocament globalitzat que sigui vertebral al centre, del mateix Decret 175/2022:

CD5. Desenvolupa aplicacions informàtiques senzilles i solucions tecnològiques creatives i sostenibles per resoldre problemes concrets o respondre a reptes proposats, i mostra interès i curiositat per l’evolució de les tecnologies digitals i pel seu desenvolupament sostenible i ús ètic.

Portafolis docent de l’Elias Martí sota llicència CC BY-NC-SA 4.0