Malgrat les inversions fefaents del Departament d’Educació en dispositius electrònics portàtils i en formació digital professional, com podem garantir la personalització dels aprenentatges amb les ràtios actuals al voltant de trenta estudiants per aula a les aules de secundària catalanes?

Parlo justament des de l’experiència d’haver estat encarregat d’una substitució de gairebé tres mesos  el curs 20-21 en un institut-escola amb ràtios de quinze, de fet, i on cadascú tenia al seu abast un Ipad, però amb una diversitat cognitiva i emocional que necessitava més temps d’atenció a l’aula o un disseny de diferents itineraris d’aprentatge, diferents ritmes, així com diferents estils docents, a vegades, alhora.

Doncs repreguntem-nos, arran del nou currículum 175/2022, com podem garantir a peu d’aula la personalització dels aprenentatges? Hauria d’haver-hi una resposta col·lectiva, personal, institucional?

Portafolis docent de l’Elias Martí sota llicència CC BY-NC-SA 4.0