Situació 1: Anàlisi de resultats de l’avaluació

En l’entrada anterior he pogut explicar tot el que vaig poder dur a terme (i analitzar) dins de l’aula durant el curs 22-23. Tanmateix, crec que a hores d’ara hauria de presentar el que faig enguany que és, de fet, totalment diferent a l’aula tot i que hi ocupo la mateixa plaça al centre.

Quan hi penso en la socialització de resultats i seguiment del rendiment del grup-classe molt sovint em ve al cap la mirada escrutadora de l’estudiant si ha aprovat i, en cas contrar, alguns podrien preguntar què he de fer per aprovar, sense reflexionar gaire, per inèrcia col·lectiva. Llavors jo, malgrat tot, soc força tossut perquè facin una reflexió col·lectiva, que vegin el rendiment del grup-classe, on hi ha més mancances i, a més a més, perquè no han obtingut les màximes qualificacions en les competències avaluades i qualificades.

Aquesta línia de pensament em fa pensar automàticament com a tutor en les entrevistes en les famílies i com presentar informació i no abrumar-les amb dades o amb llenguatge tècnic.

Per una altra banda, en soc conscient de la necessitat de disposar d’un Tauler de control de l’avaluació del professor que no només hi reculli com més evidències millor sinó que sigui capaç d’estar actualitzat en temps real i presentar informació qualitativa de cada estudiant, a banda de respectar la llei de protecció de dades. En soc conscient de tot allò des que vaig assistir a la formació de la CDD-B2.

Potser inspirat en la meva experiència en l’aula d’acollida de presentar un informe oficial i final a l’alumnat i famílies, he arribat a la conclusió de presentar un informe d’avaluació a mig curs, per a la segona avaluació i la seva actualització a final del curs amb tota la informació qualitativa de l’aprenentatge de cada estudiant.

En les entrades anteriors (d’avaluació i d’ensenyament i aprenentatge) he insistit en el deure ètic i professional com a docents de l’acompanyament de tot el procés perquè tingui una repercusió no només en la memòria cognitiva de l’alumnat, és a dir, participar activament a l’aula per crear una comunitat d’aprenentatge significativa, amb totes les bastides que calguin i duanes de regulació i autoregulació. Crec que aquesta infografia pot ser més persuasiva que jo mateix:

Imatge 1. Feedback entre iguals. Aprendre a Aprendre. Rosa Sensat

Per la meva pràctica docent és cabdal, a banda de la gestió responsable i professional dels continguts (sabers) de la matèria, una retroacció de qualitat no només per superar la dicotomia quantitativa-qualitativa sinó perquè l’alumnat pugui entendre que ha de fer i aprendre, i si el que fa dins i fora de l’aula va en consonància amb el que ha d’aprendre. Aquest decàleg de bona convivència d’una coavaluació de qualitat, jo ho aplico cada vegada que he de redactar o enregistrar una retroacció a l’alumnat. Modelar amb l’exemple, no des de la jerarquia o el poder mal entès.

 

Situació 2: Disseny de Material Gràfic o Audiovisual

Precisament perquè pugui ser amable la presentació de les dades d’avaluació pot ser convenient el disseny d’una infografia interactiva que hi disposi de la informació d’una manera àgil, entenedora i atractiva visualment.

Tres àrees:

  1. Rendiment dins del grup
  2. Rendiment acadèmic per competències
  3. Habilitats d’aprenentatge 

En aquest cas he decidit crear-la en Genially per l’opció d’imatge interactiva que em recorda molt al funcionament d’un lloc web i és intuitiva fins i tot si es visualitza des d’un dispositiu mòbil.

Imatge 2. Presentació de rendiment acadèmic Curs 23-24

Portafolis docent de l’Elias Martí sota llicència CC BY-NC-SA 4.0