Des de fa dècades, vivim envoltats d’imatges. Els mitjans de comunicació i les xarxes socials ens bombardegen constantment amb llums, colors i formes, que codifiquen missatges visuals. És en aquest context on desenvolupo la meva pràctica com a docent d’Educació Plàstica, amb l’objectiu de formar alumnes imaginatius, creatius i capaços d’interpretar i qüestionar allò que veuen.
Pensant en la manera òptima de dotar als estudiants d’un bagatge visual i cultural, aquest curs he optat per fer ús de l’entorn virtual d’aprenentatge per a penjar el material de treball de classe. Considero que aquest és un dels punts forts de la meva pràctica docent, ja que d’aquesta forma m’asseguro que tots els alumnes puguin veure què treballarem, així com un ampli ventall d’exemples. La possibilitat que cada alumne vegi les presentacions, fotografies i vídeos al seu ritme reforça la seva autonomia i motivació. A més a més, amb aquesta eina, fins i tot els estudiants que no poden assistir a la classe s’assabenten de les activitats que s’ha de fer, evitant que es quedin despenjats o que rebin menys informació que els alumnes que hi han estat presents.
Un altre aspecte positiu de la meva metodologia és que animo als alumnes a fer servir aplicacions d’edició d’imatges o de disseny gràfic per a generar les tasques. Sent conscient del pes que tenen les TIC en la vida actual, considero que l’assignatura de Plàstica no es pot limitar a ser sinònim de treballs manuals. Això no obstant, també és cert que el fet de treballar amb imatges virtuals implica una sèrie de responsabilitats, com ara respectar els drets d’autor, encara que no sempre aconsegueixo transmetre la seva importància.
Entre altres temes a millorar en la meva pràctica docent digital, he d’esmentar l’ús eficaç dels recursos per part de l’alumnat, ja que el fet que tinguin l’ordinador sempre accessible per a consultar el material de classe o per a buscar inspiració pot desembocar en moments de distracció.
A la mateixa llista de coses a millorar hi inclouria la utilització d’eines digitals per a treballar el Dibuix Tècnic -perquè resulta un bloc de coneixements molt dens si es tracta només de forma tradicional- i per a la coavaluació o l’autoavaluació, tractant de motivar més als alumnes a involucrar-se en el seu procés d’aprenentatge.
En definitiva, penso que podria millorar el meu treball duent a terme els passos que he exposat abans, però també hauré d’anar amb molt de compte perquè l’àmbit digital no arribi a tenir més pes del necessari. Per tant, el repte per a l’assignatura de Plàstica serà trobar l’equilibri entre el treball analògic i el digital.
El curs de Disseny 3D amb SketchUp em podria ajudar a millorar l’interès dels alumnes per aprendre aspectes relacionats amb el dibuix tècnic. Em pot aportar coneixements pràctics per fer servir una impressora 3D, que és una eina molt engrescadora per a l’alumnat, i a més a més, m’ajudaria a introduir continguts de geometria descriptiva.